27 539
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 14:
Llínea 14: + + + + + + + + + + +
→Història
Fins a l'[[Edat Mija]] es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del [[sigle XIII]], i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] en [[1233]]. [[Jaume I]] va donar a dit noble la vila i castell de «Cuellar» per privilegi de l'11 de maig de 1235.
Fins a l'[[Edat Mija]] es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del [[sigle XIII]], i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] en [[1233]]. [[Jaume I]] va donar a dit noble la vila i castell de «Cuellar» per privilegi de l'11 de maig de 1235.
Culla va rebre la seua [[Carta Pobla]] en [[1244]], de mans de Guillem III d'Anglesola i de Constança d'Alagón, la seua dòna, filla del primer senyor.
Poc despuix es disputaven la seua possessió Guillem IV d'Anglesola, fill dels anteriors, i Blasco II d'Alagón, el seu cosí, senyor de Sástago, net també del concessionari. El castell de Culla jugava un important paper estratègic per la seua situació i per lo ampli del seu territori. Era en aquells dies castellà del mateix Arnau de Monsonís. Per sentència de 1264, Jaume I va dirimir el pleit a favor del d'Anglesola. I en 1303, este va vendre Culla i tots els seus dominis a l'Orde del Temple per un preu de 500.000 sòus jaquesos.
En [[1312]] el Papa [[Clement V]] va dissoldre el Temple, i des de [[1317]] les seues possessions en la [[Corona d'Aragó]] varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'[[Ares del Maestrat|Ares]] i de [[Peníscola]], i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al [[sigle XVIII]].
En el [[sigle XIV]] es va formar la *Setena de Culla o «*Comunitat d'*Herbatge» que estava integrada per Culla, Benassal, Vistabella del Maestrat, @Adzaneta, @Benafigos, @Villar de Canes i la Torre de *Embesora. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, para d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la *Setena de Culla va perdurar fins a mijan el sigle XIX.
En el sigle XVIII es produïx una forta transformació urbanística en Culla, en la construcció de l'iglésia, l'ermita de Sant Cristóbal, i atres obres de millora i ampliació del caixco urbà.