26 726
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: − Formà part de la nomenada ''[[Escola Satírica Valenciana]] ''. Li és atribuïda l'edició de les [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] (primer llibre imprés en la [[Península Ibèrica]]), un compendi de les obres presentades al certamen poètic de [[1474]], del que, ademés, fon secretari.+ + + + + Llínea 9:
Llínea 13: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
'''Bernat Fenollar''' ([[Penàguila]], v [[1438]] - [[Valéncia]], [[1516]]) fon un religiós i poeta [[Comunitat Valenciana|valencià]].
'''Bernat Fenollar''' ([[Penàguila]], v [[1438]] - [[Valéncia]], [[1516]]) fon un religiós i poeta [[Comunitat Valenciana|valencià]].
Bernat Fenollar va ser un dels escritors més característics i representatius de finals de l'época Migeval i principis del Renaiximent valencià.
L'ambient en la segona mitat del [[sigle XV]] era bulliciós i ric, i en els termens dels ambients lliteraris i culturals de la [[ciutat de Valéncia]] en eixa época, les tertulies lliteraries eren molt usuals i importants. Entre elles hi havia un círcul de tertulians molt important que encapçalava Bernat Fenollar. Valéncia havia assumit la capitalitat cultural i veïa en [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]], [[Roís de Corella]], Bernat Fenollar... com les lletres valencianes arribaven al seu [[sigle d'Or]].
A l'arribar a principis del [[sigle XVI]] la poesia prengué un to satíric-burlesc. Bernat formà part de la nomenada ''[[Escola Satírica Valenciana]] ''. Li és atribuïda l'edició de les [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] (primer llibre imprés en la [[Península Ibèrica]]), un compendi de les obres presentades al certamen poètic de [[1474]], del que, ademés, fon secretari.
Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época ([[Jaume Gassull]], [[Joan Moreno]], [[Baltasar Portell]], [[Narcís Vinyoles]], etc.), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors: ''Lo procés de les olives'' ([[1497]]), ''Lo Passi en cobles'' ([[1493]]), ''Escacs d'amor'' (editada en [[1914]]), a on destaca per la seua correcció formal.
Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época ([[Jaume Gassull]], [[Joan Moreno]], [[Baltasar Portell]], [[Narcís Vinyoles]], etc.), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors: ''Lo procés de les olives'' ([[1497]]), ''Lo Passi en cobles'' ([[1493]]), ''Escacs d'amor'' (editada en [[1914]]), a on destaca per la seua correcció formal.
Aprofitant estos fets, a lo llarc del [[sigle XX]], alguns autors [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (principalment [[Badía i Margarit]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), intentaren atribuir a Fenollar l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat [[Regles d'esquivar vocables|Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols]], que atres autors com [[Ricart García Moya]] consideren apòcrif, donat que son lèxic i estil no es correspon ni en el de l'época ni en el de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna.
Aprofitant estos fets, a lo llarc del [[sigle XX]], alguns autors [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (principalment [[Badía i Margarit]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), intentaren atribuir a Fenollar l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat [[Regles d'esquivar vocables|Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols]], que atres autors com [[Ricart García Moya]] consideren apòcrif, donat que son lèxic i estil no es correspon ni en el de l'época ni en el de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna.
''Lo procés de les olives'', obra impressa en Valéncia l'any 1497, Bernat Fenollar, Jaume Gassull i Joan Moreno; per mig d'un diàlec en moltes metàfores, discutixen qui es millor per a conquistar a una dona si els vells o els jòvens. Quan parla de les "tendres olives" es referix a les chiquetes jòvens i "el pinyol" al membre masculi. Una mostra es el següent fragment:
Parla el jove
Fingir la potencia a edat tan madura
esta rao no vullc decretar
consell tan lloat no's deu oblidar
"cognosce te ipsum" puix es gran cordura:
I aixina jujareu en tendres olives
lo que poc campeja el corcat pinyol
I'l calapatenc mustiu caragol
Si pot ser boci que ompliga genives.
Contesta el vell
Segons nostra fe i per conjetura
Resurreccio no's deu gens dubtar
demostren virtut de resucitar
la vista i el toc de bella figura:
tal propietat tenen les olives
que fan gros boci d´esmortit pinyol
I alça's el cap al fluix caragol
Buscant aquell lloc a on estan les genives.
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]