Canvis

El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'[[espanyol]].

El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'[[espanyol]].

En l'any 309 a.d. el [[Emperador Romà]] [[Constantino I]] va ordenar falcar el primer ''[[solidus]]'', una [[moneda]] de 24 quilats (massa) d'or (uns 4,5 grams), integrada en el [[sistema duodecimal]] romà de pesos i mesures com a {{frac|72}} de lliura,<ref>{{cita libro|apellido=Vagi|nombre=David L.|título=Coinage and History of the Roman Empire|url=http://books.google.com/books?id=pH9Ok9czKsMC&pg=PA100|fechaacceso=18 de noviembre de 2011|volumen=II: Coinage|año=1999|editorial=Fitzroy Dearborn|ubicación=Chicago|isbn=1-57958-316-4|página=100}}</ref> siendo cada quilate o ''[[siliqua]]'' {{frac|1728}} de libra.<ref>{{cita libro|apellido=Grierson|nombre=Philip|título=Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection|url=http://books.google.com/books?id=l97WJwbuAWsC&pg=PA8|fechaacceso=18 de noviembre de 2011|volumen=2: pt. 1|año=1968|editorial=Dumbarton Oaks|ubicación=Washington, DC|isbn=0-88402-024-X|página=8}}</ref>El ''[[*solidus]]'' (d'on procedix la paraula castellana ''[[sòu]]''), i el seu equivalent àrap ''[[dinar]]'' (d'on procedix ''[[diners]]''), varen ser la referència del pes de l'or fins a a lo manco el [[sigle XII]], i la seua purea es va convertir en la ''llei'' de l'or, és dir, quants quilats-massa (dels 24 totals de la moneda) són or pur: 24 quilats significa una purea del 100%, 18 quilats significa que l'aleació conté un 75%, etc<ref>{{OEtymD|carat|accessdate=10 de abril de 2016}}</ref>

En l'any 309 a.d. l'[[emperador romà]] [[Constantí I]] va ordenar falcar el primer [[solidus|''solidus'']], una [[moneda]] de 24 quilats (massa) d'or (uns 4,5 grams), integrada en el [[sistema duodecimal]] romà de pesos i mesures com a {{frac|72}} de lliura,<ref>{{cita libro|apellido=Vagi|nombre=David L.|título=Coinage and History of the Roman Empire|url=http://books.google.com/books?id=pH9Ok9czKsMC&pg=PA100|fechaacceso=18 de noviembre de 2011|volumen=II: Coinage|año=1999|editorial=Fitzroy Dearborn|ubicación=Chicago|isbn=1-57958-316-4|página=100}}</ref> siendo cada quilate o ''[[siliqua]]'' {{frac|1728}} de libra.<ref>{{cita libro|apellido=Grierson|nombre=Philip|título=Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection|url=http://books.google.com/books?id=l97WJwbuAWsC&pg=PA8|fechaacceso=18 de noviembre de 2011|volumen=2: pt. 1|año=1968|editorial=Dumbarton Oaks|ubicación=Washington, DC|isbn=0-88402-024-X|página=8}}</ref>El ''[[*solidus]]'' (d'on procedix la paraula castellana ''[[sòu]]''), i el seu equivalent àrap ''[[dinar]]'' (d'on procedix ''[[diners]]''), varen ser la referència del pes de l'or fins a a lo manco el [[sigle XII]], i la seua purea es va convertir en la ''llei'' de l'or, és dir, quants quilats-massa (dels 24 totals de la moneda) són or pur: 24 quilats significa una purea del 100%, 18 quilats significa que l'aleació conté un 75%, etc<ref>{{OEtymD|carat|accessdate=10 de abril de 2016}}</ref>

 

L'ortografia «kilate» és incorrecta i no acceptada per la [[Real Acadèmia Espanyola]], al no estar relacionada la paraula en el prefix ''quilo-''. <ref>[http://lema.rae.es/dpd/?key=quilate ''Quilate'' en el Diccionario Panhispánico de Dudas]</ref>

== Vore també ==

== Vore també ==