− | No obstant per aquell temps encara que la mitat nort-oriental d'Anglaterra, incloent [[Londres]], estava en les mans dels danesos, la veritat és que la marea havia canviat en contra seua. Per aquells anys hi havia pau en l'illa, pero els danesos es mantenien ocupats en [[Europa]]. Un atac a [[Kent]] en [[884]] o [[885]], encara que rebujat en èxit, va animar als danesos de [[Regne d'Estanglia|Anglia de l'Est]] a rebelar-se. Les mesures preses per Alfret per a reprimir esta sublevació culminen en la presa de Londres en [[885]] o [[886]], i en el tractat conegut com [[pau d'Alfret i de Guthrum]], per el que els llímits del tractat de Wedmore (en el qual es confon a sovint) varen ser modificats materialment per a benefici d'Alfret. | + | No obstant per aquell temps encara que la mitat nort-oriental d'Anglaterra, incloent [[Londres]], estava en les mans dels danesos, la veritat és que la marea havia canviat en contra seua. Per aquells anys hi havia pau en l'illa, pero els danesos es mantenien ocupats en [[Europa]]. Un atac a [[Kent]] en l'any [[884]] o [[885]], encara que rebujat en èxit, va animar als danesos de [[Regne d'Estanglia|Anglia de l'Est]] a rebelar-se. Les mesures preses per Alfret per a reprimir esta sublevació culminen en la presa de Londres en l'any [[885]] o [[886]], i en el tractat conegut com [[pau d'Alfret i de Guthrum]], per el que els llímits del tractat de Wedmore (en el qual es confon a sovint) varen ser modificats materialment per a benefici d'Alfret. |
− | Una volta més i durant una época va haver calma; pero en la primavera de [[892]] o [[893]] l'última tormenta es desnuga. Els danesos, trobant la seua posició en Europa cada volta més i més precària, varen creuar a Anglaterra en dos grups, en l'agregat de 330 hòmens en barcos, i s'atrincheren en una vasta extensió en [[Appledore (Kent)|Appledore]], [[Kent]], i un atre grup menor fa lo mateix en [[Haesten]], [[Milton, Kent|Milton]], també en Kent. El fet de que els nous invasors portaren a les seues esposes i chiquets en ells són demostracions que esta no era una simple incursió, sino que era una tentativa significativa, en acort en el poble de [[Northumbria]] i els danesos d'[[Anglia Oriental]], de conquistar Anglaterra. Alfret, en [[893]] o [[894]], va prendre una posició d'on podria observar abdós forces. Mentres que ell estava en negociacions en Haesten, els danesos d'Appledore varen explotar i varen invadir el nort, dirigint-se cap a l'oest, pero varen ser alcançats pel fill major d'Alfret, Edmunt, sent derrotats en [[Farnham]], i conduïts a un refugi en la [[illa de Thorney]], en [[Hertfordshire Colne]], on varen ser forçats a sometre's. Llavors cau també [[Essex]], i despuix de sofrir una atra derrota en [[Benfleet]], la força danesa de Haesten, en [[Shoebury]] se somet al seu mando. | + | Una volta més i durant una época va haver calma; pero en la primavera de l'any [[892]] o [[893]] l'última tormenta es desnuga. Els danesos, trobant la seua posició en Europa cada volta més i més precària, varen creuar a Anglaterra en dos grups, en l'agregat de 330 hòmens en barcos, i s'atrincheren en una vasta extensió en [[Appledore (Kent)|Appledore]], [[Kent]], i un atre grup menor fa lo mateix en [[Haesten]], [[Milton, Kent|Milton]], també en Kent. El fet de que els nous invasors portaren a les seues esposes i chiquets en ells són demostracions que esta no era una simple incursió, sino que era una tentativa significativa, en acort en el poble de [[Northumbria]] i els danesos d'[[Anglia Oriental]], de conquistar Anglaterra. Alfret, en [[893]] o [[894]], va prendre una posició d'on podria observar abdós forces. Mentres que ell estava en negociacions en Haesten, els danesos d'Appledore varen explotar i varen invadir el nort, dirigint-se cap a l'oest, pero varen ser alcançats pel fill major d'Alfret, Edmunt, sent derrotats en [[Farnham]], i conduïts a un refugi en la [[illa de Thorney]], en [[Hertfordshire Colne]], on varen ser forçats a sometre's. Llavors cau també [[Essex]], i despuix de sofrir una atra derrota en [[Benfleet]], la força danesa de Haesten, en [[Shoebury]] se somet al seu mando. |
− | Alfret havia estat en camí d'anar a rellevar al seu fill en Thorney quan va sentir que Northumbria i els danesos d'Anglia de l'Est sitiaven [[Exeter]] i una plaça forta no nomenada en la vora nort de [[Devon]]. Alfret immediatament s'afanya a marchar cap a l'oest i lliura del lloc a Exeter; el nom de l'atre lloc no es registra. Mentrestant la força de Haesten es posa en marcha sobre la vall del Tàmesis, possiblement en l'idea d'assistir als seus aliats en l'oest. Pero una força combinada baix el mando els tres grans ''ealdormen'' ('cavallers') de [[Mercia]], de [[Wiltshire]] i de [[Somerset]], els varen fer retrocedir cap al noroest, finalment sent alcançats i bloquejats en [[Buttington]], que alguns identifiquen en [[Buttington Tump]] en la boca del riu Wye, uns atres en Buttington prop de [[Welshpool]]. Una tentativa de trencar les llínees angleses va ser derrotada en grans pèrdues en el camp danés; els que varen escapar es varen refugiar en Shoebury. Allí, després de reforçar-se, varen fer un atac repentí a través d'Anglaterra i varen ocupar les ruïnes romanes de [[Chester]]. L'eixèrcit anglés no va intentar un bloqueig d'hivern, pero va destruir totes les fonts de recaptes en l'entorn. A principis de [[894]] o [[895]] la falta d'aliment va obligar als danesos a retirar-se una volta més a [[Essex]]. A fins d'eixe any i començos de 895 o [[896]] els danesos varen prendre les seues naus i varen navegar sobre el [[Tàmesis]] i el Lligga i es varen fortificar a vint milles de [[Londres]]. Un atac directe contra les llínees daneses va fallar, pero més avant en eixe any Alfret obté els mijos per a obstruir el riu en la finalitat de previndre l'eixida de les naus daneses. Els danesos varen vore que estaven atrapats i varen decidir atacar la partix nort en [[Bridgenorth]], sense èxit. A l'any següent ([[896]] o [[897]]), es varen rendir. | + | Alfret havia estat en camí d'anar a rellevar al seu fill en Thorney quan va sentir que Northumbria i els danesos d'Anglia de l'Est sitiaven [[Exeter]] i una plaça forta no nomenada en la vora nort de [[Devon]]. Alfret immediatament s'afanya a marchar cap a l'oest i lliura del lloc a Exeter; el nom de l'atre lloc no es registra. Mentrestant la força de Haesten es posa en marcha sobre la vall del Tàmesis, possiblement en l'idea d'assistir als seus aliats en l'oest. Pero una força combinada baix el mando els tres grans ''ealdormen'' ('cavallers') de [[Mercia]], de [[Wiltshire]] i de [[Somerset]], els varen fer retrocedir cap al noroest, finalment sent alcançats i bloquejats en [[Buttington]], que alguns identifiquen en [[Buttington Tump]] en la boca del riu Wye, uns atres en Buttington prop de [[Welshpool]]. Una tentativa de trencar les llínees angleses va ser derrotada en grans pèrdues en el camp danés; els que varen escapar es varen refugiar en Shoebury. Allí, després de reforçar-se, varen fer un atac repentí a través d'Anglaterra i varen ocupar les ruïnes romanes de [[Chester]]. L'eixèrcit anglés no va intentar un bloqueig d'hivern, pero va destruir totes les fonts de recaptes en l'entorn. A principis de l'any [[894]] o [[895]] la falta d'aliment va obligar als danesos a retirar-se una volta més a [[Essex]]. A fins d'eixe any i començos de l'any 895 o [[896]] els danesos varen prendre les seues naus i varen navegar sobre el [[Tàmesis]] i el Lligga i es varen fortificar a vint milles de [[Londres]]. Un atac directe contra les llínees daneses va fallar, pero més avant en eixe any Alfret obté els mijos per a obstruir el riu en la finalitat de previndre l'eixida de les naus daneses. Els danesos varen vore que estaven atrapats i varen decidir atacar la partix nort en [[Bridgenorth]], sense èxit. A l'any següent ([[896]] o [[897]]), es varen rendir. |