− | '''Alfret el Gran''' (també cridat ''Ælfred'', del [[Idioma anglosaxó|anglés antic]]: ''Ælfrēd'') (n. [[849]] – m. [[26 d'octubre]] de [[899]]) o '''sant Alfret el Gran''', va ser [[Regne de Wessex|rei de Wessex]] des de [[871]] fins a la seua mort. Es va fer célebre per defendre el seu regne contra els [[viking]]s, convertint-se com a resultat d'açò en l'únic rei de la seua dinastia en ser cridat «El Gran» o Magne, pel seu poble. Va ser també el primer rei de Wessex que es autoproclama rei dels [[anglosaxons]]. La seua vida es coneix gràcies a [[Asser]], cronista [[Gales|galés]]. Home cult i lletrat, va ajudar molt a la [[educació]] i a millorar el sistema de [[llei]]s del seu regne. Venerat com [[sant]] en les iglésies [[catòlica]], [[ortodoxa]] i [[anglicana]], la seua festa llitúrgica se celebra el [[26 d'octubre]]. | + | '''Alfret el Gran''' (també cridat ''Ælfred'', del [[Idioma anglosaxó|anglés antic]]: ''Ælfrēd'') (n. [[849]] – m. [[26 d'octubre]] de [[899]]) o '''sant Alfret el Gran''', va ser [[Regne de Wessex|rei de Wessex]] des de [[871]] fins a la seua mort. Es va fer célebre per defendre el seu regne contra els [[viking]]s, convertint-se com a resultat d'açò en l'únic rei de la seua dinastia en ser cridat «El Gran» o Magne, pel seu poble. Va ser també el primer rei de Wessex que es autoproclama rei dels [[anglosaxons]]. La seua vida es coneix gràcies a [[Asser]], cronista [[Gales|galés]]. Home cult i lletrat, va ajudar molt a la [[educació]] i a millorar el sistema de [[llei]]s del seu regne. Venerat com [[sant]] en les iglésies [[Iglésia catòlica|catòlica]], [[ortodoxa]] i [[anglicana]], la seua festa llitúrgica se celebra el [[26 d'octubre]]. |