121 655
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 5:
Llínea 5: − + − − El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'espanyol. − − En l'any 309&*nbsp;a.d. el [[Emperador Romà]] [[Constantino I]] va ordenar falcar el primer ''[[solidus]]'', una moneda de 24 quilats (massa) d'or (uns 4,5 grams), integrada en el [[sistema duodecimal]] romà de pesos i mesures com a {{frac|72}} de lliura,<ref>{{cita libro|apellido=Vagi|nombre=David L.|título=Coinage and History of the Roman Empire|url=http://books.google.com/books?id=pH9Ok9czKsMC&pg=PA100|fechaacceso=18 de noviembre de 2011|volumen=II: Coinage|año=1999|editorial=Fitzroy Dearborn|ubicación=Chicago|isbn=1-57958-316-4|página=100}}</ref> siendo cada quilate o ''[[siliqua]]'' {{frac|1728}} de libra.<ref>{{cita libro|apellido=Grierson|nombre=Philip|título=Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection|url=http://books.google.com/books?id=l97WJwbuAWsC&pg=PA8|fechaacceso=18 de noviembre de 2011|volumen=2: pt. 1|año=1968|editorial=Dumbarton Oaks|ubicación=Washington, DC|isbn=0-88402-024-X|página=8}}</ref>El ''[[*solidus]]'' (d'on procedix la paraula castellana ''[[sòu]]''), i el seu equivalent àrap ''[[dinar]]'' (d'on procedix ''[[diners]]''), varen ser la referència del pes de l'or fins a a lo manco el sigle XII, i la seua purea es va convertir en la ''llei'' de l'or, és dir, quants quilats-massa (dels 24 totals de la moneda) són or pur: 24 quilats significa una purea del 100%, 18 quilats significa que l'aleació conté un 75%, etc<ref>{{OEtymD|carat|accessdate=10 de abril de 2016}}</ref> − − L'ortografia «kilate» és incorrecta i no acceptada per la Real Acadèmia Espanyola, al no estar relacionada la paraula en el prefix ''quilo-''. <ref>[http://lema.rae.es/dpd/?key=quilate ''Quilate'' en el Diccionario Panhispánico de Dudas]</ref> + + + Llínea 28:
Llínea 25: +
sense resum d'edició
* ''Quilat de gemología (massa):'' [[Unitats de massa|Unitat de massa]] usada, fonamentalment, per a pesar [[gema]]s i [[perla]]s i abreviada '''CD'''. En este sentit, un ''quilat'' va representar històricament una cientocuarentaava (1/140) part d'una onça (205 [[miligram]]s).<ref>{{cita web|título=Definición de quilate|url=http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=621hfQD9QDXX24vHdyrE|obra=DRAE}}</ref>Des de 1907, en la *implantanción del [[Sistema Mètric Decimal]], s'utilisa el quilat decimal, el qual representa un pes de 200 miligrams (0,2 grams).<ref name="que-es">{{cita web|título=¿Qué es un quilate?|url=http://enroquedeciencia.blogspot.com.es/2011/06/que-es-un-quilate.html}}</ref>
* ''Quilat de gemología (massa):'' [[Unitats de massa|Unitat de massa]] usada, fonamentalment, per a pesar [[gema]]s i [[perla]]s i abreviada '''CD'''. En este sentit, un ''quilat'' va representar històricament una cientocuarentaava (1/140) part d'una onça (205 [[miligram]]s).<ref>{{cita web|título=Definición de quilate|url=http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=621hfQD9QDXX24vHdyrE|obra=DRAE}}</ref>Des de 1907, en la *implantanción del [[Sistema Mètric Decimal]], s'utilisa el quilat decimal, el qual representa un pes de 200 miligrams (0,2 grams).<ref name="que-es">{{cita web|título=¿Qué es un quilate?|url=http://enroquedeciencia.blogspot.com.es/2011/06/que-es-un-quilate.html}}</ref>
* ''Quilat d'orfebreria (purea):'' Designa la [[Llei (purea)|purea]] del [[or]] utilisat en les joyes. En este sentit, un quilat (abreviat '''K''' o '''kt''') representa una veinticuatroava (1/24) part de la massa total de l'aleació que compon el metal (aproximadament el 4,167%).<ref name="que-és" /> Per eixemple, si una joya feta en [[or]] és de 18 quilats, la seua aleació està feta de 18/24 (o 3/4) parts d'or i té una purea del 75%, mentres que una peça de 24 quilats està feta de 24/24 parts d'or i per lo tant és d'or pur.
* ''Quilat d'orfebreria (purea):'' Designa la [[Llei (purea)|purea]] de l'[[or]] utilisat en les joyes. En este sentit, un quilat (abreviat '''K''' o '''kt''') representa una veinticuatroava (1/24) part de la massa total de l'aleació que compon el metal (aproximadament el 4,167%).<ref name="que-és" /> Per eixemple, si una joya feta en or és de 18 quilats, la seua aleació està feta de 18/24 (o 3/4) parts d'or i té una purea del 75%, mentres que una peça de 24 quilats està feta de 24/24 parts d'or i per lo tant és d'or pur.
El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'[[espanyol]].
En l'any 309 a.d. el [[Emperador Romà]] [[Constantino I]] va ordenar falcar el primer ''[[solidus]]'', una [[moneda]] de 24 quilats (massa) d'or (uns 4,5 grams), integrada en el [[sistema duodecimal]] romà de pesos i mesures com a {{frac|72}} de lliura,<ref>{{cita libro|apellido=Vagi|nombre=David L.|título=Coinage and History of the Roman Empire|url=http://books.google.com/books?id=pH9Ok9czKsMC&pg=PA100|fechaacceso=18 de noviembre de 2011|volumen=II: Coinage|año=1999|editorial=Fitzroy Dearborn|ubicación=Chicago|isbn=1-57958-316-4|página=100}}</ref> siendo cada quilate o ''[[siliqua]]'' {{frac|1728}} de libra.<ref>{{cita libro|apellido=Grierson|nombre=Philip|título=Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection|url=http://books.google.com/books?id=l97WJwbuAWsC&pg=PA8|fechaacceso=18 de noviembre de 2011|volumen=2: pt. 1|año=1968|editorial=Dumbarton Oaks|ubicación=Washington, DC|isbn=0-88402-024-X|página=8}}</ref>El ''[[*solidus]]'' (d'on procedix la paraula castellana ''[[sòu]]''), i el seu equivalent àrap ''[[dinar]]'' (d'on procedix ''[[diners]]''), varen ser la referència del pes de l'or fins a a lo manco el [[sigle XII]], i la seua purea es va convertir en la ''llei'' de l'or, és dir, quants quilats-massa (dels 24 totals de la moneda) són or pur: 24 quilats significa una purea del 100%, 18 quilats significa que l'aleació conté un 75%, etc<ref>{{OEtymD|carat|accessdate=10 de abril de 2016}}</ref>
L'ortografia «kilate» és incorrecta i no acceptada per la [[Real Acadèmia Espanyola]], al no estar relacionada la paraula en el prefix ''quilo-''. <ref>[http://lema.rae.es/dpd/?key=quilate ''Quilate'' en el Diccionario Panhispánico de Dudas]</ref>
[[Categoria:Orfebreria]]
[[Categoria:Orfebreria]]
[[Categoria:Joyeria]]
[[Categoria:Unitats de massa]]
[[Categoria:Unitats de massa]]
[[Categoria:Unitats de mesura]]
[[Categoria:Unitats de mesura]]