Llínea 3: |
Llínea 3: |
| '''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - [[Valéncia]], [[7 de juny]] de [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En [[1881]] es llicencià en medicina i ciències en l'Universitat de [[Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia en [[1889]]. | | '''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - [[Valéncia]], [[7 de juny]] de [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En [[1881]] es llicencià en medicina i ciències en l'Universitat de [[Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia en [[1889]]. |
| | | |
− | Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]]. Milità en el Partit Republicà Centralista de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en Unió Republicana. | + | Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]]. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre [[1898]] i [[1904]]. Durant els anys de la [[I Guerra Mundial]] pertany al Comité permanent internacional de Segurs Socials. |
| | | |
− | Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia càrrec que va desempenyar entre [[1898]] i [[1904]].
| + | == Trayectòria política == |
| | | |
− | El [[1892]] fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol]] - [[Carlet]], diputat pel de [[Sueca]] a les eleccions generals espanyoles de [[1903]] i pel de [[Valéncia]] a les de [[1907]] pero en [[1908]] dimití i cedí l'esca a [[Fèlix Azzati i Descalci]]. | + | Milità en el Partit Republicà Centraliste de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en [[Unió Republicana]]. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per Sueca en [[1903]] i per Valéncia en [[1907]] dins de la candidatura blasquista. A raïl de la separació en [[1908]] entre el blasquisme i el sector republicà de Salmerón representat per "El Mercantil" s'adherí al partit reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en 1918 el banc de diputat. |
| + | |
| + | El [[1892]] fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol]] - [[Carlet]], diputat pel de [[Sueca]] a les eleccions generals espanyoles de [[1903]] i pel de [[Valéncia]] a les de [[1907]] pero en [[1908]] dimití i cedí l'escan a [[Fèlix Azzati i Descalci]]. |
| | | |
| En les eleccions generals espanyoles de [[1918]], com a membre del Partido Reformista i dins l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per [[Sueca]]. | | En les eleccions generals espanyoles de [[1918]], com a membre del Partido Reformista i dins l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per [[Sueca]]. |
| | | |
− | Va ser nomenat fill predilecte de la ciutat de Valéncia en [[1920]] i actualment te un carrer dedicat en el seu nom en Valéncia. | + | Va ser nomenat fill predilecte de la [[ciutat de Valéncia]] en [[1920]] i actualment te un carrer dedicat en el seu nom en Valéncia. |
| | | |
| [[Categoria:Valencians]] | | [[Categoria:Valencians]] |
| [[Categoria:Meges valencians]] | | [[Categoria:Meges valencians]] |
| [[Categoria:Polítics Valencians]] | | [[Categoria:Polítics Valencians]] |