6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 52:
Llínea 52: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
En 1914 esclata la [[Primera Guerra Mundial]] que, en provocar la derrota d'Alemània en 1918, marca el fi de la [[dinastia Hohenzollern]]. Les nacions vencedores imponen el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]].
En 1914 esclata la [[Primera Guerra Mundial]] que, en provocar la derrota d'Alemània en 1918, marca el fi de la [[dinastia Hohenzollern]]. Les nacions vencedores imponen el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]].
== República de Weimar (1919-1933) ==
Despuix de la derrota en la Primera Guerra Mundial, es constituïx la [[República de Weimar]] en 1919. És un periodo de gran inestabilitat per la fragmentació parlamentària en partits minoritaris i al rebuig dels militars a acceptar la derrota i els acorts imposts pels vencedors.
La crisis econòmica com a conseqüència del Tractat de Versalles que feya que Alemània pagara grans tributs com a trofeu de guerra i la hiperinflació comporta la ruïna per a una gran part de la classe mija, i esta situació s'agrava despuix de la [[Gran Depressió]] de [[1929]]. L'impressió irracional de diners durant la república de Weimar va produir una hiperinflació que fa que fins al dia de hui els alemans temen a l'inflació, al revés de lo que ocorre en Estats Units, on es tem a la deflació.
Aixina es produïx una situació propícia per a l'auge d'idees nacionalistes i ultradretanes. En les eleccions de [[1933]], el [[Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà]] (NSDAP, nazi) conseguix aplegar al poder, i finalisarà de seguida la primera experiència democràtica alemana.
== Alemània nazi (III Reich) ==
El Tercer Reich va ser el de l'Alemània nazi. Va durar dotze anys, des de [[1933]] fins a [[1945]].
L'adversitat econòmica —deguda tant a les condicions de la pau com a la [[gran depressió]] mundial— és marcada com una explicació de per qué els partits antidemocràtics, tant de l'ala dreta com de l'ala esquerra, varen anar àmpliament recolzats pels líders d'opinió i votants alemans. En les eleccions extraordinàries de [[juliol]] i [[novembre]] de [[1932]], els nazis varen obtindre el 37,2 % i 33,0 % dels vots, respectivament. El [[30 de giner]] de [[1933]], [[Adolf Hitler]] va ser nomenat [[cap de govern]].
Durant l'any següent, Hitler va obtindre el control total. Va succeir també al [[cap d'Estat]].
Hitler havia intentat un colp d'estat i havia fracassat en l'intent, per lo que va anar a la presó i va escriure ''[[La meua Lluita]]'', llibre en el que considera que la guerra i la pobrea alemanes es devien als judeus que explotaven a les persones, dominaven els periòdics, les notícies, els bancs i es dedicaven al comerç sexual (trata). Una volta que va eixir de la presó va ser ovacionat com a héroe.
La política de ''[[Lebensraum]]'' (espai vital) implementada per Hitler i basada que tots els paisos de parla alemana devien estar units, es va vore reforçada gràcies al [[Pacte de Munich]], lo que finalment va portar a l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]] en Europa el [[1 de setembre]] de [[1939]]. Alemània va obtindre inicialment grans èxits militars i va conseguir el control sobre [[França]], [[Bèlgica]], [[Paisos Baixos]], [[Dinamarca]], [[Luxemburc]], [[Balcans]], [[Grècia]] i [[Noruega]] en Europa, [[Tunis]] i [[Líbia]] en el [[nort d'Àfrica]].
Esta guerra no solament va ser caràcter econòmic-polític, sino que va servir per a aplicar severes lleis racistes. No solament es varen assessinar sis millons de judeus, gitanos, russos, serbis, polacs i atres ètnies, sino que en els camps de concentració creats en tots els territoris conquistats es va tancar a gitans, deficients mentals, homosexuals i dissidents ideològics. Estes persones eren privades de la seua llibertat i els seus bens i, despuix de ser aïllades en [[guetos]], varen ser esclavisades per al treball gratuït (esclavitut), fins a resultar inservibles per debilitat, malaltia o desnutrició, llavors li les eixecutava o es realisava experiments científics en ells. Els nazis varen perfeccionar els assessinats massius, creant les càmares. El millor eixemple d'això es pot vore encara en el [[camp de concentració]] d'[[Auschwitz]] ([[Polònia]]). Esta masacre va durar anys en el silenci, la suposta ignorança o el consentiment del restant dels paisos del planeta que participaven en la guerra. Aixina i tot, hui en dia existixen revisionistes per a aclarir en major exactitut lo succeït en aquella época, ya que molts asseguren que les fotos dels supòsits judeus en els camps de concentració en realitat són fotos de malalts de plagues anteriors a la segona guerra mundial.
[[Archiu:Germanborders-és.xsvg|Pèrdues territorials alemanes a lo llarc del sigle XX, conseqüència de la derrota en les dos guerres mundials.|miniatura|upright=1.5]]
L'atac a la [[URSS]] en 1941 va ser decisiu per a demostrar que l'eixèrcit era insuficient per a comprendre tanta extensió de terreny i que les guerres pel petròleu no devien portar-se a terme sobre objectius que no tingueren petròleu. Les fracassades campanyes russes de 1941 i 1942 pretenien, la primera, alcançar [[Moscou]] per a tallar els suministraments [[siberia]]ns i, la segona, aplegar al [[mar Caspi]] per a controlar el petròleu. A açò se suma que els russos tenien doscents millons d'habitants i varen desenrollar els missils Katiuska que varen fer retrocedir a Hitler. També va haver lluites internes en Alemània per detindre a Hitler, ya que els seus generals es donaven conte que pretenia alguna cosa impossible. Ademés, l'ingrés dels [[Estats Units]] en la guerra, acaba per donar un gir que porta a la derrota d'Alemània, que firma la seua rendició el [[8 de maig]] de [[1945]].
Entre juliol i agost de 1945, la [[Conferència de Potsdam]] definix el mapa polític d'Europa i les zones d'ocupació en Alemània i Àustria.
La guerra va resultar en una gran pèrdua de territori, quinze millons d'alemans expulsats, quarantacinc anys de divisió, ya que el país es va separar en l'Alemània oriental i l'occidental, i lo més important uns cinc millons de morts en Alemània i més de cinquanta en el macabre balanç final de la lluita.
La rendició d'Alemània va ocórrer el 8 de maig de 1945.
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==