Canvis

[[Archiu:Mvey0290.jpg|thumb|350px|right|Porció d'una franja del [[Pacífic]], mostrant dos illots en l'anell o sec coralí separats per un profunt pas entre l'oceà i l'estany.]]

[[Archiu:Mvey0290.jpg|thumb|350px|right|Porció d'una franja del [[Pacífic]], mostrant dos illots en l'anell o sec coralí separats per un profunt pas entre l'oceà i l'estany.]]

Un '''atoló''' és una [[illa]] [[coral]]ina [[oceà|oceànica]], en general en forma d'anell més o menys circular, o també s'entén com el conjunt de vàries illes menudes que formen part d'un [[sec de coral]], en una [[estany]] interior que comunica en el [[mar]]. Els *atolones es formen quan un sec de coral creix al voltant d'una illa volcànica, a mesura que l'illa es va afonant en l'oceà.

Un '''atoló''' és una [[illa]] [[coral]]ina [[oceà|oceànica]], en general en forma d'anell més o menys circular, o també s'entén com el conjunt de vàries illes menudes que formen part d'un [[sec de coral]], en una [[estany]] interior que comunica en el [[mar]]. Els atolons es formen quan un sec de coral creix al voltant d'una illa volcànica, a mesura que l'illa es va afonant en l'oceà.

== Use ==

== Use ==

La paraula ''atoló'' prové del [[idioma dhivehi|dhivehi]] (una llengua [[Llengües indo-àries|indoaria]] parlada en les [[Maldives]]) އަތޮޅު ''*atholhu'' . El primer registre escrit d'esta paraula és de 1625. No obstant, el terme va ser popularisat per [[Charles Darwin]] (1842, p.&*nbsp;2), qui va descriure ''atoló'' com un subconjunt en una classe especial d'illes, que la seua característica distintiva és la presència d'un [[sec]] orgànic. Les definicions més modernes de atoló són les de McNeil (1954, p.&*nbsp;396) «...un sec anular que conté un estany en la qual no hi ha promontoris més allà de secs i [[illot]]s formats de [[detritos (biologia)|detritos]] del sec» i Fairbridge (1950, p.&*nbsp;341) «... en un sentit exclusivament morfològic, [com]... un sec de forma anular que inclou un estany en el centre de l'illa de California.  

La paraula ''atoló'' prové del [[idioma dhivehi|dhivehi]] (una llengua [[Llengües indo-àries|indoaria]] parlada en les [[Maldives]]) އަތޮޅު ''atholhu'' . El primer registre escrit d'esta paraula és de 1625. No obstant, el terme va ser popularisat per [[Charles Darwin]] (1842, p.&*nbsp;2), qui va descriure ''atoló'' com un subconjunt en una classe especial d'illes, que la seua característica distintiva és la presència d'un [[sec]] orgànic. Les definicions més modernes de atoló són les de McNeil (1954, p.&*nbsp;396) «...un sec anular que conté un estany en la qual no hi ha promontoris més allà de secs i [[illot]]s formats de [[detritos (biologia)|detritos]] del sec» i Fairbridge (1950, p.&*nbsp;341) «... en un sentit exclusivament morfològic, [com]... un sec de forma anular que inclou un estany en el centre de l'illa de California.  

== Formació d'un atoló ==

== Formació d'un atoló ==

[[Archiu:Coral atoll formation animation.gif|thumb|320px|Animació que mostra el procés dinàmic de formació d'un atoló coralí. Els corals (representats en púrpura) creixen al voltant d'una illa volcànica oceànica, formant un sec anular. Quan les condicions són les adequades, el sec creix, i l'illa interior s'afona. Finalment l'illa desapareix baix del nivell de l'aigua, deixant un anell de coral en un estany en el seu interior. Este procés de formació d'un atoló pot portar uns 30.000.000 d'anys.]]

[[Archiu:Coral atoll formation animation.gif|thumb|320px|Animació que mostra el procés dinàmic de formació d'un atoló coralí. Els corals (representats en púrpura) creixen al voltant d'una illa volcànica oceànica, formant un sec anular. Quan les condicions són les adequades, el sec creix, i l'illa interior s'afona. Finalment l'illa desapareix baix del nivell de l'aigua, deixant un anell de coral en un estany en el seu interior. Este procés de formació d'un atoló pot portar uns 30.000.000 d'anys.]]

Darwin va publicar una explicació de la formació de atolons de [[coral]] en el Pacífic Sur (1842) basada en les observacions fetes durant el seu viage de cinc anys a bordo del ''[[HMS Beagle]]'' (1831-36). La seua explicació, que seguix sent acceptada com bàsicament correcta, implica la consideració de que varis tipos d'illes tropicals —començant per les illes volcàniques més elevades, continuant en els secs de barrera, i terminant en els atolons— representen una seqüència de subsidencia (afonament) gradual de lo que va començar com un con volcànic oceànic. Darwin va raonar que un sec de coral desenrollat al voltant d'una illa volcànica en l'oceà tropical, creixerà cap amunt a mesura que l'illa s'afona, formant tard o temprano un gran sec coralí, com el representat, per eixemple, per [[Bora Bora]]. Açò ocorre perque la part externa del banc es manté per sí mateixa pròxima al nivell de la mar pel seu creiximent biòtic, mentres la part interior del banc es ressaga en el seu creiximent, donant lloc a un estany, perque les condicions en l'interior són menys favorables per als corals i les algues calcinoses, responsables de la major part de creiximent del sec. Durant eixe procés, l'afonament porta al vell volcà a trobar-se per baix del nivell de la mar, pero no aixina als bancs de coral, que no deixen de créixer mentres l'illa s'afona, mantenint la màxima activitat biològica on les condicions li són òptimes, al ras de l'aigua. En aplegar a este punt, l'illa que va nàixer com un con volcànic, s'ha convertit en un atoló, una illa coralina de forma anular. En illes coralinas antigues, la lluita entre l'afonament i el creiximent del coral cap amunt s'interromp quan el ritme d'eixe afonament supera en créixens la velocitat de creiximent del coral fora de l'aigua. Això succeïx quan l'erosió actua en major intensitat rebaixant la superfície coralina per baix de l'acció directa dels rajos solars,lo que posa en perill la seua pròpia existència com a illa.

Darwin va publicar una explicació de la formació de atolons de [[coral]] en el Pacífic Sur ([[1842]]) basada en les observacions fetes durant el seu viage de cinc anys a bordo del ''[[HMS Beagle]]'' ([[1831]]-[[1836]]). La seua explicació, que seguix sent acceptada com bàsicament correcta, implica la consideració de que varis tipos d'illes tropicals —començant per les illes volcàniques més elevades, continuant en els secs de barrera, i terminant en els atolons— representen una seqüència de subsidencia (afonament) gradual de lo que va començar com un con volcànic oceànic. Darwin va raonar que un sec de coral desenrollat al voltant d'una illa volcànica en l'oceà tropical, creixerà cap amunt a mesura que l'illa s'afona, formant tard o temprano un gran sec coralí, com el representat, per eixemple, per [[Bora Bora]]. Açò ocorre perque la part externa del banc es manté per sí mateixa pròxima al nivell de la mar pel seu creiximent biòtic, mentres la part interior del banc es ressaga en el seu creiximent, donant lloc a un estany, perque les condicions en l'interior són menys favorables per als corals i les algues calcinoses, responsables de la major part de creiximent del sec. Durant eixe procés, l'afonament porta al vell volcà a trobar-se per baix del nivell de la mar, pero no aixina als bancs de coral, que no deixen de créixer mentres l'illa s'afona, mantenint la màxima activitat biològica on les condicions li són òptimes, al ras de l'aigua. En aplegar a este punt, l'illa que va nàixer com un con volcànic, s'ha convertit en un atoló, una illa coralina de forma anular. En illes coralinas antigues, la lluita entre l'afonament i el creiximent del coral cap amunt s'interromp quan el ritme d'eixe afonament supera en créixens la velocitat de creiximent del coral fora de l'aigua. Això succeïx quan l'erosió actua en major intensitat rebaixant la superfície coralina per baix de l'acció directa dels rajos solars,lo que posa en perill la seua pròpia existència com a illa.

Com els atolons són producte del creiximent d'organismes marins tropicals, estes illes només es troben en aigües càlides en els tròpics. Illes volcàniques ubicades més allà de les zones on la temperatura de l'aigua és l'adequada per al creiximent dels organismes marins que formen els corals, s'afonen i són erosionades en la superfície. Una illa que s'ubica on la temperatura de l'oceà és a penes suficientment calent per al creiximent de l'anell coralí ascendent per a compensar l'afonament es diu que està en el Punt de Darwin. Les illes més polars es desenrollen cap a montanyes marines o [[guyot]]s; les illes més equatorials es desenrollen cap a atolons (per eixemple [[atoló Kure]]).

Com els atolons són producte del creiximent d'organismes marins tropicals, estes illes només es troben en aigües càlides en els tròpics. Illes volcàniques ubicades més allà de les zones on la temperatura de l'aigua és l'adequada per al creiximent dels organismes marins que formen els corals, s'afonen i són erosionades en la superfície. Una illa que s'ubica on la temperatura de l'oceà és a penes suficientment calent per al creiximent de l'anell coralí ascendent per a compensar l'afonament es diu que està en el Punt de Darwin. Les illes més polars es desenrollen cap a montanyes marines o [[guyot]]s; les illes més equatorials es desenrollen cap a atolons (per eixemple [[atoló Kure]]).

</gallery></center>

</gallery></center>

== Vejau també ==

== Vore també ==

* [[Archipèlec Els Roques]]

* [[Archipèlec Els Roques]]

* [[Sec de coral]]

* [[Sec de coral]]

<!--- Per favor, no retires la «categoria: Accidents costers i oceànics»: no és una categoria redundant, és una categoria tipo glossari, destinada a descriure tots els accidents i en les que deuen aparéixer exclusivament els artículs, no les categories.--->

<!--- Per favor, no retires la «categoria: Accidents costers i oceànics»: no és una categoria redundant, és una categoria tipo glossari, destinada a descriure tots els accidents i en les que deuen aparéixer exclusivament els artículs, no les categories.--->

[[Categoria:Atolons| ]]

[[Categoria:Atolons| ]]

[[Categoria:Accidents costers i oceànics]]

[[Categoria:Accidents costers i oceànics]]

{{Traduït de|es|Atolón}}

{{Traduït de|es|Atolón}}