− | En 1896 S. B. Russell va introduir l'idea de l'energia de fractura residual i va idear un ensaig de fractura en péndola. Les proves inicials de Russell varen medir mostres sense tallar. En 1897 Frémont va introduir una prova que tractava de medir el mateix fenomen usant una màquina de resort. En 1901 [[Georges Charpy]] va propondre un método estandardisat que millorava el de Russell redissenyant una péndola, en mostres entallades i, en general donant especificacions precises.<ref name = "Richards">{{cita libro |autor=Cedric W. Richards |título=Engineering materials science |editorial=Wadsworth Publishing Company, Inc. |año=1968 }}</ref> | + | En [[1896]] S. B. Russell va introduir l'idea de l'energia de fractura residual i va idear un ensaig de fractura en péndola. Les proves inicials de Russell varen medir mostres sense tallar. En [[1897]] Frémont va introduir una prova que tractava de medir el mateix fenomen usant una màquina de resort. En [[1901]] [[Georges Charpy]] va propondre un método estandardisat que millorava el de Russell redissenyant una péndola, en mostres entallades i, en general donant especificacions precises.<ref name = "Richards">{{cita libro |autor=Cedric W. Richards |título=Engineering materials science |editorial=Wadsworth Publishing Company, Inc. |año=1968 }}</ref> |