Llínea 66: |
Llínea 66: |
| L'equip que suma més punts al final del campeonat es proclama campeó de la seua categoria i, en el cas de la [[Primera Divisió d'Espanya|Primera Divisió]], el primer classificat és considerat el campeó de Lliga. Ya que es tracta d'un sistema jeràrquic de lligues interconectades entre sí, els primers classificats de cada divisió tenen l'opció d'ascendir a la categoria superior per a la següent temporada, substituint als últims classificats de dita categoria, que són descendits. El número d'equips que ascendixen i descendixen varia en funció de cada categoria. | | L'equip que suma més punts al final del campeonat es proclama campeó de la seua categoria i, en el cas de la [[Primera Divisió d'Espanya|Primera Divisió]], el primer classificat és considerat el campeó de Lliga. Ya que es tracta d'un sistema jeràrquic de lligues interconectades entre sí, els primers classificats de cada divisió tenen l'opció d'ascendir a la categoria superior per a la següent temporada, substituint als últims classificats de dita categoria, que són descendits. El número d'equips que ascendixen i descendixen varia en funció de cada categoria. |
| | | |
− | Els quatre primers classificats de la Primera Divisió accedixen a participar en la màxima competició europea de la següent temporada: la [[Lliga de Campeons de l'UEFA|Lliga de Campeons]]. Els tres primers obtenen classificació directa, mentres que el quarto disputa una eliminatòria de classificació (en cas de ser eliminat en eixes eliminatòries, passaran a participar en la [[Lliga Europea de l'UEFA|UEFA Europa League]]). Estes places són variables i depenen del coeficient UEFA d'Espanya, referent als seus equips, per a que a la Lliga de Campeons accedixquen els equips més poderosos ya que els equips espanyols o anglesos són més forts, per eixemple, que els escocesos; per això els dos primers disponen de 4 places i els escocesos solament d'1. Esta norma és per a totes les competicions europees. | + | Els quatre primers classificats de la Primera Divisió accedixen a participar en la màxima competició europea de la següent temporada: la [[Lliga de Campeons de l'UEFA|Lliga de Campeons]]. Els tres primers obtenen classificació directa, mentres que el quarto disputa una eliminatòria de classificació (en cas de ser eliminat en eixes eliminatòries, passaran a participar en la [[Lliga Europea de l'UEFA|UEFA Europa *League]]). Estes places són variables i depenen del coeficient UEFA d'Espanya, referent als seus equips, per a que a la Lliga de Campeons accedixquen els equips més poderosos ya que els equips espanyols o anglesos són més forts, per eixemple, que els escocesos; per això els dos primers disponen de 4 places i els escocesos solament d'1. Esta norma és per a totes les competicions europees. |
| | | |
− | El quint i sext classificat obtenen la classificació directa per a participar la següent temporada en l'Europa League, junt al campeó de la [[Copa del Rei]]. Si este està classificat entre els llocs quint i sext (classificat per a l'Europa League), l'equip que obtinga la sèptima posició també juga l'Europa League, cas que també es donarà quan els dos finalistes de la Copa del Rei s'hagueren classificat per a la Lliga de Campeons. Si només el campeó es va classificar per a la Lliga de Campeons, participarà en l'Europa League el sèptim classificat en la lliga. | + | El quint i sext classificat obtenen la classificació directa per a participar la següent temporada en l'Europa *League, junt al campeó de la [[Copa del Rei]]. Si este està classificat entre els llocs quint i sext (classificat per a l'Europa League), l'equip que obtinga la sèptima posició també juga l'Europa *League, cas que també es donarà quan els dos finalistes de la Copa del Rei s'hagueren classificat per a la Lliga de Campeons. Si només el campeó es va classificar per a la Lliga de Campeons, participarà en l'Europa League el sèptim classificat en la lliga. |
| | | |
| === Reglamentació i justícia deportiva === | | === Reglamentació i justícia deportiva === |
| La justícia deportiva de la competició està gestionada pel Comité de Competició de la Lliga, organisme encarregat d'impondre sancions i dirimir els conflictes entre clubs. Els '''àrbits''' (tots espanyols) dels partits són designats, a través d'un comité de designació format per tres membres: Antonio Jesús López Nieto (exárbit malagueny internacional), Evaristo Ponts Leira (exárbit gallec de Primera Divisió) i Victoriano Sánchez Arminio (president del Comité Tècnic d'Àrbits). Un àrbit no pot dirigir un partit en el que participe un equip de la mateixa comunitat regional en la que estiga colegiat. | | La justícia deportiva de la competició està gestionada pel Comité de Competició de la Lliga, organisme encarregat d'impondre sancions i dirimir els conflictes entre clubs. Els '''àrbits''' (tots espanyols) dels partits són designats, a través d'un comité de designació format per tres membres: Antonio Jesús López Nieto (exárbit malagueny internacional), Evaristo Ponts Leira (exárbit gallec de Primera Divisió) i Victoriano Sánchez Arminio (president del Comité Tècnic d'Àrbits). Un àrbit no pot dirigir un partit en el que participe un equip de la mateixa comunitat regional en la que estiga colegiat. |
| | | |
− | == Història ==
| |
− | Despuix que en [[1925]] es llegalisara el professionalisme en el [[Fútbol en Espanya|fútbol espanyol]], els principals clubs del país varen gestar el naiximent d'una lliga,<ref>[http://web.archive.org/web/http://comunidad.lavanguardia.es/component/20090210/737757/80-anos-de-liga.xhtml Las crónicas de la primera Liga]</ref> inspirant-se en el format anglés. El president del [[Arenas Club de Guecho]], José María Acha, va anar l'impulsor inicial del proyecte.[http://www.noticias.info/Archivo/2004/200402/20040211/20040211_18543.shtm Se cumplen 75 años desde la primera jornada de Liga]</ref>
| |
| | | |
− | Despuix de múltiples discrepàncies sobre els clubs que devien integrar el campeonat, finalment es va aplegar a un acort el [[23 de novembre]] de [[1928]], en que s'establia una [[Primera Divisió d'Espanya|Primera Divisió]] formada per dèu equips i una [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]] en dos grups (A i B) de dèu equips cadascun (encara que a la pràctica el grup B era l'equivalent a una tercera categoria).
| |
− |
| |
− | La Primera Divisió va quedar integrada per tots els equips que fins hui hagueren disputat alguna final de la [[Copa del Rei]]. Això suponia un total de nou equips: sis campeons ([[Athletic Club]], [[Real Madrit Club de Fútbol|Real Madrit C. F.]], [[Real Societat de Fútbol]], [[Fútbol Club Barcelona|F. C. Barcelona]], [[Real Unió Club]] i [[Arenas Club de Guecho]]) i tres subcampeons ([[Club Atlètic de Madrit]], [[Real Club Deportiu Espanyol|R. C. D. Espanyol]] i [[Club *Esportiu Europa|C. I. Europa]]). La dècima plaça vacant la va ocupar el [[Real Racing Club de Santander]] despuix de superar unes eliminatòries d'accés en que varen participar el [[Valéncia Club de Fútbol|Valéncia C. F.]], [[Real Club Deportiu de La Corunya|R. C. Deportiu de La Corunya]], [[Real Club Celta de Vigo|R. C. Celta de Vigo]], [[Real Sporting de Gijón]], [[Real Betis *Balompié]], [[Sevilla Fútbol Club|Sevilla F. C.]], [[Iberia *Sport Club|Iberia S. C.]] i [[Real Oviedo]].
| |
− |
| |
− | El [[10 de febrer]] de [[1929]] es va disputar la primera jornada del campeonat de Lliga. El primer gol de dita competició va ser marcat pel jugador del R. C. D. Espanyol [[Pitus Prat|''Pitus'' Prat]] contra el Real Unió Club en el minut 5 de la primera jornada.
| |
− |
| |
− | Este format de competició, en menudes modificacions, es manté encara vigent. Els canvis més significatius han segut en la cantitat d'equips que componen la competició, aixina com el número de categories. La [[Tercera Divisió d'Espanya|Tercera Divisió]] va ser introduïda la temporada 1929/30 i per damunt d'esta, la temporada 1977/78, es va crear la [[Segona Divisió B d'Espanya|Segona Divisió B]].
| |
− |
| |
− | === Anys 1970 ===
| |
− | La década dels 1970, es va caracterisar pel *aperturismo progressiu que va experimentar el fútbol espanyol. Despuix de varis escàndals de *corruptelas i falsificacions per a formalisar fichages de futbolistes estrangers en l'etiqueta de [[oriunt]]s, es va permetre finalment el fichage de dos estrangers per equip.
| |
− |
| |
− | === Anys 1980 i 1990 ===
| |
− | En la temporada 1984/85 la Primera i Segona Divisió varen passar a ser gestionades per la [[Lliga Nacional de Fútbol Professional]], un organisme independent de la [[Real Federació Espanyola de Fútbol]], encara que esta va seguir controlant el Comité de Competició de la Lliga.
| |
− |
| |
− | En la temporada 1995/96 es va introduir un nou sistema de puntuació, en el que la victòria va passar a valdre 3 punts en lloc dels 2 tradicionals. La decisió va ser presa per la FIFA en octubre de 1994, alegant que, d'eixe modo, es produirien menys empats en haver més diferència de punts en la victòria.
| |
− |
| |
− | == Vore també ==
| |
− | * [[Lliga Nacional de Fútbol Professional]]
| |
− | * [[Real Federació Espanyola de Fútbol]]
| |
− | * [[Copa del Rei|Copa de *SM el Rei]]
| |
− | * [[Supercopa d'Espanya]]
| |
− |
| |
− | == Referències ==
| |
− | {{llistaref}}
| |
− |
| |
− | == Enllaços externs ==
| |
− | * [http://www.rfef.es Sitio oficial de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF)]
| |
− | * [http://www.lfp.es Sitio oficial de la Liga Nacional de Fútbol Profesional (LFP)]
| |
| | | |
| | | |