124 534
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 7:
Llínea 7: − +
sense resum d'edició
'''Ignaci Vergara Gimeno''' (Valéncia, 1715 - 13 d'abril de 1776) va ser un escultor valencià, d'estil barroc final.
'''Ignaci Vergara Gimeno''' ([[Valéncia]], [[1715]] - [[13 d'abril]] de [[1776]]) va ser un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]], d'estil barroc final.
== Biografia ==
== Biografia ==
Va ser fundador i director general de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, posteriorment [[Real Acadèmia de Sant Carlos]] i Escola de les Nobles Arts en [[Valéncia]]; i acadèmic de mèrit de la [[Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando]] (Madrit).
Va ser fundador i director general de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, posteriorment [[Real Acadèmia de Sant Carlos]] i Escola de les Nobles Arts en [[Valéncia]]; i acadèmic de mèrit de la [[Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando]] (Madrit).
La seua obra més important és la portada del [[Palau del Marqués de Dosaigües]] (Valéncia, 1744), la traça arquitectònica del qual és d'Hipòlit Rovira. Unes atres, totes elles en pedra, són el grup escultòric ''Àngels venerant a María'' de la portada de la [[Catedral de Valéncia]], les imàgens de l'iglésia de les Escoles Pies (Sant Joaquín, Sant Josep i el Chiquet i Santa Ana i la Verge en l'exterior i els quatre evangelistes sobre l'altar major), l'image de Sant Antoni Abat de la portada de l'iglésia de Sant Martín i l'image de Sant Bruno de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]]. Com a imaginer en fusta, va destacar en la Verge de Portacoeli de la Catedral de Valéncia, la de Sant Pere Alcántara en el convent de Sant Pasqual de Vilarreal i les talles de Sant Jerònim i Sant Francesc adorant al Crucifix.
La seua obra més important és la portada del [[Palau del Marqués de Dosaigües]] (Valéncia, 1744), la traça arquitectònica del qual és d'Hipòlit Rovira. Unes atres, totes elles en pedra, són el grup escultòric ''Àngels venerant a María'' de la portada de la [[Catedral de Valéncia]], les imàgens de l'iglésia de les Escoles Pies (Sant Joaquín, Sant Josep i el Chiquet i Santa Ana i la Verge en l'exterior i els quatre evangelistes sobre l'altar major), l'image de Sant Antoni Abat de la portada de l'iglésia de Sant Martín i l'image de Sant Bruno de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]]. Com a imaginer en [[fusta]], va destacar en la Verge de Portacoeli de la Catedral de Valéncia, la de Sant Pere Alcántara en el convent de Sant Pasqual de Vilarreal i les talles de Sant Jerònim i Sant Francesc adorant al Crucifix.
En totes elles s'identifica en el barroc final, a voltes classificat com a rococó. De data més tardana és l'Alegoria de [[Carlos III]] acompanyat de la Justícia i la Prudència en el [[Palau de Justícia de Valéncia]], que mostra un estil ya més propenc al neoclassicisme
En totes elles s'identifica en el barroc final, a voltes classificat com a rococó. De data més tardana és l'Alegoria de [[Carlos III]] acompanyat de la Justícia i la Prudència en el [[Palau de Justícia de Valéncia]], que mostra un estil ya més propenc al neoclassicisme