26 320
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 34:
Llínea 34: − +
→Història
Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de [[1986]] a on va conseguir una acta de diputat [[Vicent González Lizondo]]. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de [[1989]] i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de [[1991]] en més d'un 10% dels vots.
Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de [[1986]] a on va conseguir una acta de diputat [[Vicent González Lizondo]]. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de [[1989]] i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de [[1991]] en més d'un 10% dels vots.
El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de [[1995]] quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte en este partit.
El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de [[1995]] quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte en este partit, conegut popularment com a [[Pacte del Pollastre]].
Esta situació va ser aprofitada pel [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] que va iniciar un procés de fagocitació d'Unió Valenciana per mig del qual numerosos dirigents d'UV (entre ells la consellera d'agricultura María dels Angeles Ramon-Llin) van anar passant a poc a poc a les files del PP. Atres dirigents d'UV en canvi van ser fidels al proyecte fins a la seua desaparició de la vida pública com el que va ser president de les Corts Valencianes [[Héctor Villalba]], el regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], Társilo Piles, o el conseller d'Agricultura, Peixca i Alimentació Salvador Ortells.
Esta situació va ser aprofitada pel [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] que va iniciar un procés de fagocitació d'Unió Valenciana per mig del qual numerosos dirigents d'UV (entre ells la consellera d'agricultura María dels Angeles Ramon-Llin) van anar passant a poc a poc a les files del PP. Atres dirigents d'UV en canvi van ser fidels al proyecte fins a la seua desaparició de la vida pública com el que va ser president de les Corts Valencianes [[Héctor Villalba]], el regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], Társilo Piles, o el conseller d'Agricultura, Peixca i Alimentació Salvador Ortells.