Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
99 bytes afegits ,  19:55 30 ago 2016
m
Llínea 7: Llínea 7:     
== Historia ==  
 
== Historia ==  
La Batalla de Flores és l'acte més singular i coloriste de la Fira de Julio de Valéncia, i una de les manifestacions festives més atractives de totes les que se celebren en la Comunitat Valenciana. És el fermall d'or a l'intens programa de propostes lúdiques que es desenrollen en la ciutat durant tot el més de juliol. Ademés, se celebra des de 1891 per lo que conta ya en 123 anys d'història, lo que la convertix en la desfilada de carrosses en batalla floral més antic d'Espanya. La cerimònia del color i l'olor que és este acte principal de la Fira de Julio manté les seues característiques centrals immutables respecte a eixercicis anteriors. Els participants es llançen un milló de clavellineres grogues i taronges, que Miguel Galán i la seua família, proveïdors de la festa des de fa anys, cultiven en mirament en una finca d'unes trenta hanegades. Esta desfilada de carrosses, calesas i grupas (cavalls) engalanades de flors pels millors artistes fallers dona lloc a un concurs organisat en diverses categories, de les que la secció especial també és la més preciosa. L'acte té dos alvertents principals. Una primera desfilada en el que les carrosses recorren l'itinerari acotat en la Passejada de l'Albereda per a que el jurat les valore i els entregue els premis; i la batalla floral, que arranca res més disparar-se la carcassa. En esta guerra festiva i cromàtica participen les persones que viagen en les carrosses i el públic. Els proyectils són les flors;com a escuts, s'ampren raquetes; i a bordo de les carrosses viaja un centenar llarc de falleres majors i infantils. Pocs dies abans de la lluita, es posen a la venda 300 nayes i zones reservades, en els que el públic goja d'una ubicació privilegiada per a poder llançar flors i vore be la desfilada.
+
La Batalla de Flores és l'acte més singular i coloriste de la Fira de juliol de Valéncia, i una de les manifestacions festives més atractives de totes les que se celebren en la [[Comunitat Valenciana]]. És el fermall d'[[or]] a l'intens programa de propostes lúdiques que es desenrollen en la ciutat durant tot el més de juliol. Ademés, se celebra des de [[1891]] per lo que conta ya en 123 anys d'història, lo que la convertix en la desfilada de carrosses en batalla floral més antiga d'[[Espanya]].
   −
Estes nayes s'agoten en poc temps i són el lloc on es pot vore a les autoritats municipals i a les que visiten Valéncia en estos dies. Les carrosses transporten a les Falleres Majors de Valéncia; a les seues corts d'Honor, a les chiquetes i senyoretes que ya han segut seleccionades per a estar entre les elegides en la Cort d'Honor; a les representants de les festes d'Alacant i la seua Cort d'Honor, aixina com les de Castelló; i a membres de comissions falleres, cases regionals i atres càrrecs festers. Tots van vestits en el típic trage de valenciana o de huertana, i els representants de les cases regionals en els seus trages típics. També hi ha atres carrosses que s'engalanen en funció d'una temàtica concreta i els qui viagen sobre elles també van abillats com a marca eixe lema.
+
La cerimònia del color i l'olor que és este acte principal de la Fira de juliol manté les seues característiques centrals immutables respecte a eixercicis anteriors. Els participants es llançen un milló de clavellineres grogues i taronges, que Miguel Galán i la seua família, proveïdors de la festa des de fa anys, cultiven en mirament en una finca d'unes trenta hanegades. Esta desfilada de carrosses, calesas i grupes ([[cavall|cavalls]]) engalanades de flors pels millors [[Artista Faller|artistes fallers]] dona lloc a un concurs organisat en diverses categories, de les que la secció especial també és la més preciosa.  
   −
Encara que a finals del sigle XIX, va ser l'aristocràcia i la burguesia valenciana la que va impulsar esta festa floral, per a exhibir el seu poder de manera ostentosa i festejar l'arribada de les vacacions, que es feyen llavors en agost; ara són les falles les que porten el pes de l'organisació. Des dels anys 50, són les comissions falleres i les màximes representants de la festa les que acaparen tot el protagonisme.
+
L'acte té dos alvertents principals. Una primera desfilada en el que les carrosses recorren l'itinerari acotat en el Passeig de l'Albereda per a que el jurat les valore i els entregue els premis; i la batalla floral, que arranca res més disparar-se la carcassa. En esta guerra festiva i cromàtica participen les persones que viagen en les carrosses i el públic. Els proyectils són les flors;com a escuts, s'ampren raquetes; i a bordo de les carrosses viaja un centenar llarc de [[falleres majors]] i infantils. Pocs dies abans de la lluita, es posen a la venda 300 nayes i zones reservades, en els que el públic goja d'una ubicació privilegiada per a poder llançar flors i vore be la desfilada.
 +
 
 +
Estes nayes s'agoten en poc temps i són el lloc on es pot vore a les autoritats municipals i a les que visiten Valéncia en estos dies. Les carrosses transporten a les [[Falleres Majors de Valéncia]]; a les seues [[cort d'Honor|corts d'Honor]], a les chiquetes i senyoretes que ya han segut seleccionades per a estar entre les elegides en la Cort d'Honor; a les representants de les festes d'[[Alacant]] i la seua Cort d'Honor, aixina com les de [[Castelló]]; i a membres de [[comissions falleres]], cases regionals i atres càrrecs festers. Tots van vestits en el típic trage de valenciana o de huertana, i els representants de les cases regionals en els seus trages típics. També hi ha atres carrosses que s'engalanen en funció d'una temàtica concreta i els qui viagen sobre elles també van abillats com a marca eixe lema.
 +
 
 +
Encara que a finals del [[sigle XIX]], va ser l'aristocràcia i la burguesia valenciana la que va impulsar esta festa floral, per a exhibir el seu poder de manera ostentosa i festejar l'arribada de les vacacions, que es feyen llavors en [[agost]]; ara són les [[falles]] les que porten el pes de l'organisació. Des dels anys 50, són les comissions falleres i les màximes representants de la festa les que acaparen tot el protagonisme.
    
== Atres festes florals del món ==
 
== Atres festes florals del món ==
126 672

edicions

Menú de navegació