Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
167 bytes afegits ,  17:03 29 ago 2016
Llínea 3: Llínea 3:  
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
Les seues primeres classes musicals les va rebre del seu pare, pianiste de professió. Als nou anys ya tocava l'orgue en les Escoles Pies i als dotze va intervindre en un concert al piano en el [[Teatre Principal de Castelló|Teatre Principal]]. Va obtindre per oposició una plaça de professor de piano en la [[Diputació de Castelló|Diputació]] i va crear la banda de música de la casa de Beneficència, aixina mateix va ser nomenat organiste de l'[[Basílica del Lledó|Ermitori de Lledó]].
+
Les seues primeres classes musicals les va rebre del seu pare, pianiste de professió. El seu pare, García-Cubero, era un professor de prestigi en Castelló i va coincidir en unes audicions en el guitarriste vilarrealenc [[Francesc Tàrrega|Tàrrega]]. Als nou anys ya tocava l'orgue en les Escoles Pies i als dotze va intervindre en un concert al piano en el [[Teatre Principal de Castelló|Teatre Principal]]. Va obtindre per oposició una plaça de professor de piano en la [[Diputació de Castelló|Diputació]] i va crear la banda de música de la casa de Beneficència, aixina mateix va ser nomenat organiste de l'[[Basílica del Lledó|Ermitori de Lledó]].
    
Creador de l'[[Orquesta Simfònica de Castelló]], professor de l'[[Institut Francesc Ribalta]], va conseguir gran popularitat, pero sobretot es va fer famós en guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de la capital de la Plana per a designar el passodoble que representaria a les festes fundacionals de la ciutat. Sense el seu Rollo i Canya serien impensables, en l'actualitat, molts dels actes de la semana gran.
 
Creador de l'[[Orquesta Simfònica de Castelló]], professor de l'[[Institut Francesc Ribalta]], va conseguir gran popularitat, pero sobretot es va fer famós en guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de la capital de la Plana per a designar el passodoble que representaria a les festes fundacionals de la ciutat. Sense el seu Rollo i Canya serien impensables, en l'actualitat, molts dels actes de la semana gran.
26 019

edicions

Menú de navegació