26 079
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Josep Alemany i Bolufer''' (Cullera, 1 de juny de 1866 - Madrit, 26 d'octubre de 1934). Va ser un filòlec, heleniste, lexicógraf i traductor valenc...»
'''Josep Alemany i Bolufer''' ([[Cullera]], 1 de juny de 1866 - [[Madrit]], 26 d'octubre de 1934). Va ser un filòlec, heleniste, lexicógraf i traductor valencià.
== Biografia ==
Va nàixer en una família de llauradors de Cullera, junt a la desembocadura del riu [[Xúquer]] en la mar Mediterràneu (a 38 km. de la capital Valéncia). Durant el servici militar (1886-1888) va estudiar tres anys de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona, on en posterioritat va realisar varis cursos de doctorat. El 12 de març de 1890 va obtindre la revàlida d'eixe títul de grau en Madrit, en una tesis titulada ''Les idees religioses, polítiques i morals de Jenofonte''. El 23 de març de 1890 es va casar en Dolores Selfa Adán, en qui va tindre catorze fills, entre ells Bernardo, Miguel, Antonio i José.
En 1891 es va presentar a un concurs per a obtindre la càtedra d'idioma grec en l'Universitat de Granada. Va tindre com a opositors a Ángel Ganivet (1865-1898) i [[Miguel de Unamuno]] (1864-1936); abdós jóvens s'havien fet amics mentres varen passar tot l'hivern estudiant grec per a accedir a eixa càtedra. Unamuno conseguiria el mateix lloc en l'Universitat de Salamanca. I com Ganivet ya tenia una mereixcuda fama pels seus escrits polítics, i ademés era de la pròpia ciutat de Granada, el tribunal li va concedir la càtedra ad ell, aduint que si be no sabia molt grec, seria capaç de deprendre-ho. Alemany va declarar incompetent al tribunal i ho va recusar. El nou tribunal va estar presidit per Juan Valera (1824-1905), [[Marcelino Menéndez Pelayo]] (1856-1912), la reina María Cristina (1858-1929) i [[Ramón Menéndez Pidal]] (1869-1968).
== Biografia ==
Va nàixer en una família de llauradors de Cullera, junt a la desembocadura del riu [[Xúquer]] en la mar Mediterràneu (a 38 km. de la capital Valéncia). Durant el servici militar (1886-1888) va estudiar tres anys de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona, on en posterioritat va realisar varis cursos de doctorat. El 12 de març de 1890 va obtindre la revàlida d'eixe títul de grau en Madrit, en una tesis titulada ''Les idees religioses, polítiques i morals de Jenofonte''. El 23 de març de 1890 es va casar en Dolores Selfa Adán, en qui va tindre catorze fills, entre ells Bernardo, Miguel, Antonio i José.
En 1891 es va presentar a un concurs per a obtindre la càtedra d'idioma grec en l'Universitat de Granada. Va tindre com a opositors a Ángel Ganivet (1865-1898) i [[Miguel de Unamuno]] (1864-1936); abdós jóvens s'havien fet amics mentres varen passar tot l'hivern estudiant grec per a accedir a eixa càtedra. Unamuno conseguiria el mateix lloc en l'Universitat de Salamanca. I com Ganivet ya tenia una mereixcuda fama pels seus escrits polítics, i ademés era de la pròpia ciutat de Granada, el tribunal li va concedir la càtedra ad ell, aduint que si be no sabia molt grec, seria capaç de deprendre-ho. Alemany va declarar incompetent al tribunal i ho va recusar. El nou tribunal va estar presidit per Juan Valera (1824-1905), [[Marcelino Menéndez Pelayo]] (1856-1912), la reina María Cristina (1858-1929) i [[Ramón Menéndez Pidal]] (1869-1968).