Llínea 107: |
Llínea 107: |
| [[Archiu:Global.gif|thumb|400px|Mapa de densitat de terremots. S'observa la concentració de sismes en vores de placa.]] | | [[Archiu:Global.gif|thumb|400px|Mapa de densitat de terremots. S'observa la concentració de sismes en vores de placa.]] |
| Les zones de les plaques contigües als llímits —les vores de placa— són les regions de major activitat geològica interna del planeta. En elles es concentren: | | Les zones de les plaques contigües als llímits —les vores de placa— són les regions de major activitat geològica interna del planeta. En elles es concentren: |
− | * '''[[Vulcanisme]]''': la major part del vulcanisme actiu es genera en l'eix de les dorsals, en els llímits divergents. Per ser submarí i de tipo fluidal, poc violent, pansa molt desapercebut. Darrere s'ubiquen les regions contigües a les [[Tectònica|fosses]] pel costat de la placa que no subduix.
| |
| | | |
| + | * '''[[Vulcanisme]]''': la major part del vulcanisme actiu es genera en l'eix de les dorsals, en els llímits divergents. Per ser submarí i de tipo fluidal, poc violent, pansa molt desapercebut. Darrere s'ubiquen les regions contigües a les [[Tectònica|fosses]] pel costat de la placa que no subduïx. |
| + | |
| * '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa. | | * '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa. |
− |
| + | |
| * '''[[sismologia|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de Sant Francisco de 1906|de Sant Francisco de 1906]], es generen en llímits de fricció. Els sismes importants de les dorsals es produïxen on les falles transformants actuen com a llímits entre plaques. | | * '''[[sismologia|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de Sant Francisco de 1906|de Sant Francisco de 1906]], es generen en llímits de fricció. Els sismes importants de les dorsals es produïxen on les falles transformants actuen com a llímits entre plaques. |
| | | |