Canvis

== Descobriment ==

== Descobriment ==

Encara que la teoria de la [[tectònica]] de plaques va ser formalment establida en les décades de 1960 i 1970, en realitat és producte de més de dos sigles d'observacions [[Geologia|geològiques]] i [[geofísica|geofísiques]]s. En el sigle XIX es va observar que en el passat remot de la Terra varen existir numeroses [[Conca sedimentària|conques sedimentàries]], en gruixa[[Estratigrafia|estratigràfics]] de fins a dèu voltes els observats en l'interior dels [[continent]]s, i que –posteriorment– processos desconeguts les varen deformar i varen originar [[cordilleres]]: successions montanyoses d'enormes dimensions que poden incloure [[Serrania|serres]] paraleles.

Encara que la teoria de la [[tectònica]] de plaques va ser formalment establida en les décades de [[anys 1960|1960]] i [[anys 1970|1970]], en realitat és producte de més de dos sigles d'observacions [[Geologia|geològiques]] i [[geofísica|geofísiques]]s. En el [[sigle XIX]] es va observar que en el passat remot de la Terra varen existir numeroses [[Conca sedimentària|conques sedimentàries]], en gruixa[[Estratigrafia|estratigràfics]] de fins a dèu voltes els observats en l'interior dels [[continent]]s, i que –posteriorment– processos desconeguts les varen deformar i varen originar [[cordilleres]]: successions montanyoses d'enormes dimensions que poden incloure [[Serrania|serres]] paraleles.

 

A estes conques se'ls va denominar [[geosinclinal]]és, i al procés de deformació, [[orogénesis]]. Un atre [[descobriment]] del sigle <small>XIX</small> va ser una cadena montanyosa o ''dorsal'' en mig del [[oceà Atlàntic]], que observacions posteriors varen mostrar que s'estenia formant una ret contínua per tots els oceans.

A estes conques se'ls va denominar [[geosinclinal]]és, i al procés de deformació, [[orogénesis]]. Un atre [[descobriment]] del sigle <small>XIX</small> va ser una cadena montanyosa o ''dorsal'' en mig del [[oceà Atlàntic]], que observacions posteriors varen mostrar que s'estenia formant una ret contínua per tots els oceans.

Un alvanç significatiu en el problema de la formació dels geosinclinals i les seues orogènies va ocórrer entre [[1908]] i [[1912]], quan [[Alfred Wegener]] va establir una hipòtesis que les masses continentals estaven en moviment i que s'havien fragmentat d'un supercontinent que va denominar [[Pangea]]. Tals moviments haurien deformat els sediment geosinclinals acumulats en les seues vores i originat noves cadenes montanyoses.

Un alvanç significatiu en el problema de la formació dels geosinclinals i les seues orogènies va ocórrer entre els anys [[1908]] i [[1912]], quan [[Alfred Wegener]] va establir una hipòtesis que les masses continentals estaven en moviment i que s'havien fragmentat d'un supercontinent que va denominar [[Pangea]]. Tals moviments haurien deformat els sediment geosinclinals acumulats en les seues vores i originat noves cadenes montanyoses.

Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat|gravitatòria]], la qual cosa feya impossible plegar i alçar les masses de les cordilleres.

 

Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat|gravitatòria]], lo que feya impossible plegar i alçar les masses de les cordilleres.

Per mig de la teoria de la [[Tectònica de plaques]] es va explicar finalment que tots estos fenomens ([[deriva continental]], formació de cordilleres continentals i submarines) són manifestacions de processos de lliberació de la calor de l'interior de la Terra. Hi ha quatre processos a els que es deu dita calor:

Per mig de la teoria de la [[Tectònica de plaques]] es va explicar finalment que tots estos fenomens ([[deriva continental]], formació de cordilleres continentals i submarines) són manifestacions de processos de lliberació de la calor de l'interior de la Terra. Hi ha quatre processos als que es deu dita calor:

# El més important és la desintegració dels elements radiactius existents en el mant terrestre, que fonamentalment són: ^{<small><small>40</small></small>}K (potassi 40), ^{<small><small>238</small></small>}O (urani 238), ^{<small><small>235</small></small>}O (urani 235) i ^{<small><small>232</small></small>}Th (tori 232).

# El més important és la desintegració dels elements radiactius existents en el mant terrestre, que fonamentalment són: ^{<small><small>40</small></small>}K (potassi 40), ^{<small><small>238</small></small>}O (urani 238), ^{<small><small>235</small></small>}O (urani 235) i ^{<small><small>232</small></small>}Th (tori 232).

* [[Placa de Cocos]]

* [[Placa de Cocos]]

* [[Placa de Naixca]]

* [[Placa de Naixca]]

* [[Placa del Carib]]

* [[Placa del Carip]]

* [[Placa del Pacífic]]

* [[Placa del Pacífic]]

* [[Placa Euroasiàtica]]

* [[Placa Euroasiàtica]]

[[Archiu:Ridge render.jpg|thumb|240px|Topografia de les dorsals que revela la seua estructura simètrica.]]

[[Archiu:Ridge render.jpg|thumb|240px|Topografia de les dorsals que revela la seua estructura simètrica.]]

# '''Llímits divergents''': corresponen al mig oceànic que, de manera discontínua, s'estén a lo llarc de l'eix de les dorsals. La llongitut d'estes dorsals és d'uns 65&nbsp;000&nbsp;km. La part central de la dorsal està constituïda per una àmplia regata denominada [[Gran Valle del Rift]]: elongació formada per depressió d'un bloc [[Corfa|cortical]] entre dos [[falla|falles]] o zones de falla de rumbo més o menys paralels, pel qual des del [[Geologia|mant]] ascendix [[magma]] i provoca activitat volcànica llenta i constant.

# '''Llímits divergents''': corresponen al mig oceànic que, de manera discontínua, s'estén a lo llarc de l'eix de les dorsals. La llongitut d'estes dorsals és d'uns 65&nbsp;000&nbsp;km. La part central de la dorsal està constituïda per una àmplia regata denominada [[Gran Valle del Rift]]: elongació formada per depressió d'un bloc [[Corfa|cortical]] entre dos [[falla|falles]] o zones de falla de rumbo més o menys paralels, pel qual des del [[Geologia|mant]] ascendix [[magma]] i provoca activitat volcànica llenta i constant.

# '''Llímits convergents''': on dos plaques es troben. Hi ha dos casos molt distints:

# '''Llímits convergents''': a on dos plaques es troben. Hi ha dos casos molt distints:

## '''[[Subducció]]: una de les plaques es [[Plegament|plega]] un àngul menut, cap a l'interior de la Terra, i s'introduïx baix l'atra. El llímit està marcat per una [[fossa oceànica]] o fossa [[abissal]], una estreta sanga, els flancs de la qual pertanyen a una placa distinta. Hi ha dos variants, segons  la naturalea de la litosfera en la placa que rep la @subducción: '''a) de tipo continental''', com ocorre en la subducció de la [[placa de Naixca]] sobre la [[cordillera dels Andes]]; '''b) de litosfera oceànica''', on es desenrollen edificis volcànics en arcs insulars. Les fosses oceàniques i els llímits que marquen són curvilíneus, de gran amplitut, com la secció d'un [[pla inclinat]], el [[zona de Benioff|pla d'subducció]] en la superfície.

## '''[[Subducció]]''': una de les plaques es [[Plegament|plega]] un àngul chicotet, cap a l'interior de la Terra, i s'introduïx baix l'atra. El llímit està marcat per una [[fossa oceànica]] o fossa [[abissal]], una estreta sanga, els flancs de la qual pertanyen a una placa distinta. Hi ha dos variants, segons  la naturalea de la litosfera en la placa que rep la subducción: '''a) de tipo continental''', com ocorre en la subducció de la [[placa de Naixca]] sobre la [[cordillera dels Andes]];'''b) de litosfera oceànica''', on es desenrollen edificis volcànics en arcs insulars. Les fosses oceàniques i els llímits que marquen són curvilíneus, de gran amplitut, com la secció d'un [[pla inclinat]], el [[zona de Benioff|pla d'subducció]] en la superfície.

## '''Colisió''': s'originen quan la convergència facilitada per la subducció provoca aproximació de dos masses continentals. Al final les dos masses choquen, i en els materials continentals de la placa que subduix emergix un [[orógeno]] de colisió, que tendix a ascendir sobre l'atra placa. Aixina es varen originar cordilleres majors, com el [[Himalaya]] i els [[Alps]].

## '''Colisió''': s'originen quan la convergència facilitada per la subducció provoca aproximació de dos masses continentals. Al final les dos masses choquen, i en els materials continentals de la placa que subduix emergix un [[orògen]] de colisió, que tendix a ascendir sobre l'atra placa. Aixina es varen originar cordilleres majors, com el [[Himalaya]] i els [[Alps]].

# '''Llímits de fricció''': denominació la separació de dos plaques per un tram de [[falla transformante]]. Les falles d'esta índole [[Intersecció (geometria)|intersequen]] transversalment les dorsals i els permeten desenrollar un trayecte sinuós a pesar de que la seua estructura interna requeriria rectes. [[Topografia|Topogràficament]] les falles *transformantes apareixen com a estretes valls rectes asimètrics en el fondo oceànic. Només una part de la seua llongitut en el mig de cada falla és pròpiament llímit entre plaques. Els dos extrems es proyecten dins de cada placa.

# '''Llímits de fricció''': denominació la separació de dos plaques per un tram de [[falla transformante]]. Les falles d'esta índole [[Intersecció (geometria)|intersequen]] transversalment les dorsals i els permeten desenrollar un trayecte sinuós a pesar de que la seua estructura interna requeriria rectes. [[Topografia|Topogràficament]] les falles *transformantes apareixen com a estretes valls rectes asimètrics en el fondo oceànic. Només una part de la seua llongitut en el mig de cada falla és pròpiament llímit entre plaques. Els dos extrems es proyecten dins de cada placa.

[[Archiu:Global.gif|thumb|400px|Mapa de densitat de terremots. S'observa la concentració de sismes en vores de placa.]]

[[Archiu:Global.gif|thumb|400px|Mapa de densitat de terremots. S'observa la concentració de sismes en vores de placa.]]

Les zones de les plaques contigües als llímits —les vores de placa— són les regions de major activitat geològica interna del planeta. En elles es concentren:

Les zones de les plaques contigües als llímits —les vores de placa— són les regions de major activitat geològica interna del planeta. En elles es concentren:

   

   

* '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa.

* '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa.

==Vore també==

==Vore també==

* [[Cratón]]

* [[Cratón]]

== Enllaços externs==

 

== Enllaços externs ==

 

[[Categoria:Plaques tectòniques| ]]

[[Categoria:Plaques tectòniques| ]]