Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 6:
Llínea 6: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Un triàngul té tres ànguls interiors, tres parells congruents d'ànguls exteriors.En cada vèrtiç apareixen dos ànguls exteriors congruents tres costats i tres vèrtiços entre atres elements.
Un triàngul té tres ànguls interiors, tres parells congruents d'ànguls exteriors.En cada vèrtiç apareixen dos ànguls exteriors congruents tres costats i tres vèrtiços entre atres elements.
Si està contingut en una superfície [[pla (geometria)|plana]] es denomina '''triàngul''', o '''trígono''', un nom menys comú per a este tipo de polígons. Si està contingut en una superfície [[esfera|esfèrica]] es denomina '''[[triàngul esfèric]]'''. Representat, en [[cartografia]], sobre la superfície terrestre, es diu '''triàngul geodèsic'''.
Si està contingut en una superfície [[pla (geometria)|plana]] es denomina '''triàngul''', o '''trígono''', un nom menys comú per a este tipo de polígons. Si està contingut en una superfície [[esfera|esfèrica]] es denomina [[triàngul esfèric]]. Representat, en [[cartografia]], sobre la superfície terrestre, es diu '''triàngul geodèsic'''.
== Elements ==
[[Archiu:Triangle.Labels.svg|300px|thumb|Triángulo: '''ABC'''. Costats: ''a'', ''b'', ''c''. Ànguls: <math>\widehat{\alpha}, \widehat{\beta}, \widehat{\gamma} \,</math>.]]
===Vèrtiços===
Un vèrtiç és qualsevol dels tres punts, no colineals al mateix temps, que determinen un triàngul.Tal com els vèrtiços d'un polígon, solen ser denotats per lletres llatines mayúscules: '''''A''''', ''''' B''''', '''''C''''',...''. Si AB +BC = AC no existix triàngul que determinaren A, B, i C.
Un triàngul es nomena llavors com qualsevol atre polígon, designant successivament els seus vèrtiços, per eixemple '''''ABC'''''.
En el cas del triàngul, els vèrtiços poden donar-se en qualsevol orde, perque qualsevol de les 6 maneres possibles ('''''ABC''''', '''''ACB''''', '''''BAC''''', '''''BCA''''', '''''CAB''''', '''''CBA'''''), correspon a un recorregut del seu perímetro. Açò ya no és cert per a polígons en més vèrtiços.
===Costats===
Cada parell de vèrtiços determina un segment, que es coneix com a costat del triàngul. No interessa l'orde dels vèrtiços per a nomenar un costat de modo AB, BA nomenen a un mateix costat.
Els costats del triàngul es denoten, com tots els segments, pels seus extrems: '''''AB''''', '''''BC''''' i '''''AC'''''.
Per a nomenar la ''llongitut'' d'un costat, en general s'utilisa el nom del vèrtiç opost, convertit a minúscula llatina: '''a''' per a '''''BC''''', '''b''' para '''''AC''''', '''c''' per a '''''AB'''''.
La suma dels costats d'un triàngul es coneix com a '''perímetro''', denotat per ''p'' o 2''s''; complix l'equació p = 2s = *AB+*BC+CA
===Ànguls===
Cada parell de costats en orige comú el vèrtiç d'un triàngul i que contenen dos d'eixos costats concurrents es diu '''àngul''' del triàngul o -ocasionalment- àngul interior-
La notació general per a l'àngul entre dos segments '''''OP''''' i '''''OQ''''' prolongats i que concorren en l'extrem '''''O''''' és {POQ}.