| La '''Constitució espanyola de 1978''' és la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, a la que estan subjectes els poders públics i els ciutadans d'Espanya, en vigor des del 29 de decembre de [[1978]]. Substituïx a les Lleis Fonamentals del Regne d'Espanya, aprovades en [[1938]] i modificades en múltiples ocasions, l'última d'elles en [[1977]]. | | La '''Constitució espanyola de 1978''' és la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, a la que estan subjectes els poders públics i els ciutadans d'Espanya, en vigor des del 29 de decembre de [[1978]]. Substituïx a les Lleis Fonamentals del Regne d'Espanya, aprovades en [[1938]] i modificades en múltiples ocasions, l'última d'elles en [[1977]]. |
− | La Constitució va ser ratificada en referèndum el 6 de decembre de 1978, sent posteriorment sancionada pel rei [[Joan Carles I]] el 27 de decembre i publicada en el [[Bolletí Oficial de l'Estat]] el 29 de decembre del mateix any. La promulgació de la Constitució va implicar la culminació de l'anomenada [[transició a la democràcia]], que va tindre lloc com a conseqüència de la mort, el 20 de novembre de [[1975]], de l'anterior cap d'Estat, el general [[Franco]], precipitant una série d'acontenyiments polítics i històrics que varen transformar l'anterior règim dictatorial en un ''Estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors de l'ordenament jurídic la llibertat, la justícia, l'igualtat i el pluralisme polític'', tal i com proclama l'artícul primer de la Constitució. En ell també s'afiança el principi de sobirania nacional, que residix en el poble, i s'establix la monarquia parlamentària com a forma de govern. | + | La Constitució va ser ratificada en referèndum el 6 de decembre de 1978, sent posteriorment sancionada pel rei [[Joan Carles I]] el 27 de decembre i publicada en el [[BOE|Bolletí Oficial de l'Estat]] el 29 de decembre del mateix any. La promulgació de la Constitució va implicar la culminació de l'anomenada [[transició a la democràcia]], que va tindre lloc com a conseqüència de la mort, el 20 de novembre de [[1975]], de l'anterior cap d'Estat, el general [[Franco]], precipitant una série d'acontenyiments polítics i històrics que varen transformar l'anterior règim dictatorial en un ''Estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors de l'ordenament jurídic la llibertat, la justícia, l'igualtat i el pluralisme polític'', tal i com proclama l'artícul primer de la Constitució. En ell també s'afiança el principi de sobirania nacional, que residix en el poble, i s'establix la monarquia parlamentària com a forma de govern. |
| La Constitució establix una organisació territorial basada en l'autonomia dels municipis, províncies i comunitats autònomes, regint entre ells el principi de solidaritat. Despuix del procés de formació de l'Estat de les Autonomies, les comunitats autònomes gogen d'una autonomia de naturalea política que configura a [[Espanya]] com un [[Estat autonòmic]]. Les [[entitats locals]], com els [[municipis]] i les [[províncies]], gogen d'una autonomia de naturalea administrativa, les institucions de la qual actuen en conformitat a criteris d'oportunitat dins del marc llegal fixat per l'Estat i les [[comunitats autònomes]]. | | La Constitució establix una organisació territorial basada en l'autonomia dels municipis, províncies i comunitats autònomes, regint entre ells el principi de solidaritat. Despuix del procés de formació de l'Estat de les Autonomies, les comunitats autònomes gogen d'una autonomia de naturalea política que configura a [[Espanya]] com un [[Estat autonòmic]]. Les [[entitats locals]], com els [[municipis]] i les [[províncies]], gogen d'una autonomia de naturalea administrativa, les institucions de la qual actuen en conformitat a criteris d'oportunitat dins del marc llegal fixat per l'Estat i les [[comunitats autònomes]]. |