27 524
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana) (edita)
Revisió de 12:00 10 ago 2016
, 12:00 10 ago 2016Pàgina nova, en el contingut: «L'Ermita o Ermitori de la Magdalena està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori de la Magdalena, localisat en el terme municipal de Castelló, fo...»
L'Ermita o Ermitori de la Magdalena està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori
de la Magdalena, localisat en el terme municipal de Castelló, fon declarat com a tal en 2006.
== Descripció ==
La zona, en una extensio de 14,05 ha. i a 111,3 m. sobre el nivell de la mar, està considerada
com una de les primeres estribacions del Desert de les Palmes. En la part més elevada del tossal s'erigixen el Castell del Fadrell i l'Ermita de la Magdalena.
== Història ==
== Flora ==
La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc
format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'oliveres i garroferes. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el pi carrasca de fulles molt mes curtes que les del pi pinyoner.
== Fauna ==
== Vore també ==
== Referències ==
== Enllaços externs ==
de la Magdalena, localisat en el terme municipal de Castelló, fon declarat com a tal en 2006.
== Descripció ==
La zona, en una extensio de 14,05 ha. i a 111,3 m. sobre el nivell de la mar, està considerada
com una de les primeres estribacions del Desert de les Palmes. En la part més elevada del tossal s'erigixen el Castell del Fadrell i l'Ermita de la Magdalena.
== Història ==
== Flora ==
La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc
format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'oliveres i garroferes. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el pi carrasca de fulles molt mes curtes que les del pi pinyoner.
== Fauna ==
== Vore també ==
== Referències ==
== Enllaços externs ==