Canvis

En la [[Sorbona]] estudià Humanitats i Filosofia. Es doctorà i tornà a [[Valéncia]] al trobar-se malament son pare. Al faltar son pare, es quedà per un curt espai de temps, donat classes en la catedra de Gramàtica i Lliteratura de l'Universitat, sent-ne un dels seus alumnes Honorat Joan. Marchà a [[Flandes]] en [[1512]] i establi la seua residencia en [[Bruixes]], on es guanyà la vida, al principi, donant classes particulars. Es quan escriu: Christi Jesu Triumphus. Bruges fon per ad ell la segona Valéncia, a la que enyorava en devoció. A pesar de l'acossament de l'Inquisició a la seua família, sempre guardà un bon recort d'ella i la nomenava Patria Meua. La seua fama com a pedagoc començà a extendres. En [[1517]] el primer ministre de [[Carles V]] li feu preceptor del princip Guillem de Croy, qui als 10 anys havia segut nomenat bisbe de Cambray. En [[1519]] era professor de l'Universitat de [[Lovaina]], intimant en el decà de la mateixa, qui despuix seria [[Papa]] en el nom d'[[Adrià VI]]. Conegué a [[Erasmo de Rotterdam]], en qui mantingué una bona amistat i abundant correspondencia, i preparà l'edició de les obres de Sant Agusti. Viajà a [[Paris]], Bruges, [[Ambers]] i tornà a [[Lovaina]], residint alternativament en [[Bruixes]] i [[Brusseles]].

En la [[Sorbona]] estudià Humanitats i Filosofia. Es doctorà i tornà a [[Valéncia]] al trobar-se malament son pare. Al faltar son pare, es quedà per un curt espai de temps, donat classes en la catedra de Gramàtica i Lliteratura de l'Universitat, sent-ne un dels seus alumnes Honorat Joan. Marchà a [[Flandes]] en [[1512]] i establi la seua residencia en [[Bruixes]], on es guanyà la vida, al principi, donant classes particulars. Es quan escriu: Christi Jesu Triumphus. Bruges fon per ad ell la segona Valéncia, a la que enyorava en devoció. A pesar de l'acossament de l'Inquisició a la seua família, sempre guardà un bon recort d'ella i la nomenava Patria Meua. La seua fama com a pedagoc començà a extendres. En [[1517]] el primer ministre de [[Carles V]] li feu preceptor del princip Guillem de Croy, qui als 10 anys havia segut nomenat bisbe de Cambray. En [[1519]] era professor de l'Universitat de [[Lovaina]], intimant en el decà de la mateixa, qui despuix seria [[Papa]] en el nom d'[[Adrià VI]]. Conegué a [[Erasmo de Rotterdam]], en qui mantingué una bona amistat i abundant correspondencia, i preparà l'edició de les obres de Sant Agusti. Viajà a [[Paris]], Bruges, [[Ambers]] i tornà a [[Lovaina]], residint alternativament en [[Bruixes]] i [[Brusseles]].

En [[1522]] faltà [[Nebrija]], autor de la primera gramatica espanyola, i l'Universitat d'[[Alcalà]] li oferi la seua catedra, pero la rebujà perque no estava d'acort en el sistema d'ensenyança. Sa vida fon un continu malbe economic. Quan trobava un mecenes, al poc es moria. No obstant, este infortuni no li restà activitat intelectual, investigadora i docent. En l'intent d'eixir de la sossobra economica marchà a Londres, a on conseguí que [[Tomas Moro]], a qui conegué en Bruges, li presentara al rei [[Enric VIII]]. El rei i la reina, [[Catalina d'Arago]] -filla dels [[Reis Catolics]]- tenien noticia de la seua fama intelectual i li nomenaren preceptor de la seua filla, la princesa Maria, llector de la Reina i catedratic en el colege Corpus Christi d'[[Oxford]].  

En [[1522]] faltà [[Nebrija]], autor de la primera gramàtica espanyola, i l'Universitat d'[[Alcalà]] li oferi la seua catedra, pero la rebujà perque no estava d'acort en el sistema d'ensenyança. Sa vida fon un continu malbe economic. Quan trobava un mecenes, al poc es moria. No obstant, este infortuni no li restà activitat intelectual, investigadora i docent. En l'intent d'eixir de la sossobra economica marchà a Londres, a on conseguí que [[Tomas Moro]], a qui conegué en Bruges, li presentara al rei [[Enric VIII]]. El rei i la reina, [[Catalina d'Arago]] -filla dels [[Reis Catolics]]- tenien noticia de la seua fama intelectual i li nomenaren preceptor de la seua filla, la princesa Maria, llector de la Reina i catedratic en el colege Corpus Christi d'[[Oxford]].  

Ya en sa nova situació laboral, en un viage de vacacions a [[Flandes]] se casà en Margarita Valldaura, antiga alumna seua, filla d'un procer [[valencià]] resident en Bruges, en l'any [[1524]]. Fon el d'[[Anglaterra]] un periodo fructifer per a Vives, qui aprofità per a escriure tractats filosofics i didactics. En [[1526]] li vingué atra desgracia, el rei repudià a la reina Catalina i es divorcià d'ella. Vives es ficà de part de la reina en el contenciós, lo que li valgue l'enemistat del rei, més i mig de presó i el desterro. Tornà a Bruges, a casa de la família de la seua dona, en el moment en que els Valldaura s'havien arruïnat. Conegué aci a [[Ignacio de Loyola]], qui més tart fundaria la [[Companyia de Jesus]]. Es produgue una epidemia i se n'anà a [[Paris]] i despuix a [[Lovaina]], tornant a donar classes en l'Universitat. En [[1532]], l'Emperador, que sap de la seua situació, li concedix una pensió.

Ya en sa nova situació laboral, en un viage de vacacions a [[Flandes]] se casà en Margarita Valldaura, antiga alumna seua, filla d'un procer [[valencià]] resident en Bruges, en l'any [[1524]]. Fon el d'[[Anglaterra]] un periodo fructifer per a Vives, qui aprofità per a escriure tractats filosofics i didactics. En [[1526]] li vingué atra desgracia, el rei repudià a la reina Catalina i es divorcià d'ella. Vives es ficà de part de la reina en el contenciós, lo que li valgue l'enemistat del rei, més i mig de presó i el desterro. Tornà a Bruges, a casa de la família de la seua dona, en el moment en que els Valldaura s'havien arruïnat. Conegué aci a [[Ignacio de Loyola]], qui més tart fundaria la [[Companyia de Jesus]]. Es produgue una epidemia i se n'anà a [[Paris]] i despuix a [[Lovaina]], tornant a donar classes en l'Universitat. En [[1532]], l'Emperador, que sap de la seua situació, li concedix una pensió.