Taula Redona

Representació de la Taula Redona

En la llegenda del rei Arturo, la Taula Redona era una taula mística de Camelot al voltant de la qual el rei i els seus cavallers s'assentaven per a discutir assunts crucials per a la seguritat del regne.

Història

En algunes versions, el mac Merlín també tenia un assent. La Taula Redona va aparéixer en Roma per primera volta en el Roman de By rut en Robert Wace, si be l'idea d'Arturo rodejant-se en els millors guerrers del món data de l'Història Regum Britanniæ de Godofredo de Monmouth i en els texts migevals galeses com Culhwch i Olwen i Trioedd Ynys Prydein.

L'història més popular sobre l'orige de la taula apareix per primera volta en el Merlín de Robert de Boron, que va ser adoptada per romançades en prosa posteriors. En ella, la taula va ser creada per Merlín com a imitació de la taula del Grial de José d'Arimatea, a la seua volta una imitació de la taula de l'Últim Sopar. En obres com el cicle de Lanzarote en prosa, el cicle post vulgata i La mort d'Arturo de Thomas Malory, la Taula Redona va ser creada pel rei d'Anglaterra, Uther Pendragón, que va anar a parar a mans del seu vassall Leodegrance despuix de la seua mort. Quan Arturo puja al tro, rep la taula com un regal quan es casa en la filla de Leodegrance, Ginebra.

Característiques

No hi ha cap lloc privilegiat en una taula redona, per lo que cap persona descolla del restant. Aixina, els cavallers que es reunien al seu entorn eren tots iguals i no hi havia cap «líder» com els de tantes atres taules migevals. Hi ha indicis d'atres disposicions d'assents en círcul per a evitar conflictes entre els antics grups celtes. No obstant, podia imaginar-se l'importància de cada lloc en funció del número d'assents que el separava del rei. Potser que en cada reunió el rei Arturo deixava que els seus cavallers s'assentaren aleatoriament sense saber a on s'assentaria ell cada volta. L'assent perillós estava reservat a cavallers de cor pur.

Hi ha moltes estimacions diferents del número total de cavallers de la Taula Redona. Si hagueren segut 25 cavallers, llavors el diàmetro de la taula tindria que haver segut d'uns 8 m, que és una separació prou gran per a poder mantindre una conversació educada. Si hagueren segut 100 cavallers, el diàmetro hauria pujat a uns 30 m. Alguns estudiosos d'este antic tema diuen que la taula estava construïda en segments i tenia un centre buit. D'esta forma s'hauria aforrat molt material en la seua fabricació i s'hauria facilitat el servir menjar als cavallers. Ya que no es conserva cap retrat de la Taula Redona de l'época en la que es diu que Arturo va regnar, tot l'assunt és pura especulació.

Vore també

• Cavallers de la Taula Redona

Referències

• Arbrois De Jubainville, H., Merlin est-il un personage historique?, Revue des questions historiques 5, 1868
• Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
• Breton-Guay, Neomie, Merlin l'Enchanteur dans les images de la renaissance arthurienne, 2006
• Cadieux-Larochelle, Josee, Pour forger un mythe: les avatars de Merlin, 1996
• Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
• Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
• Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
• Elizabeth Andersen: Heinrich von dem Tuerlin's Diu Crone and the Prose Lancelot: An Intertextual Study. Arthurian Literature Volume 7. 1987
• García Gual, Carlos. Reseña de Historia de Merlín y El balandro de Merlín, ABC Literario, 31-12-1988.
• García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
• Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
• Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
• Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

Bibliografia

• Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
• Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
• D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
• Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
• Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
• Loomis, R. S. (1959). «41. Arthurian Influence on Sport and Spectacle». Arthurian literature in the Middle Ages: a collaborative history. Oxford: Clarendon Press. OCLC 190970
• Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
• Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
• Rider, Jeff, The fictional margin: The Merlin of the Brut, Modern Philology, 1989, University of Chicago Press
• Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
• Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992
• Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Taula Redona.