Sin
En la mitologia mesopotàmica, Sin, Sinai, Nanna, Nannar, Suen o Zuen és el deu de la Lluna. Per als sumeris, era conegut com Nanna o Nannar, fill d'Enlil, deu del vent i del cel, i de Ninlil, deesa de l'aire. Sin era el seu nom en acadi i babiloni. Comunament se li designava com En-zu, que significa 'Senyor del saber'.
Pareix ser un antiquíssim deu protector dels pastors. Durant el periodo en que Ur va eixercir la supremacia sobre la vall de l'Éufrates (entre c. 2600 i 2400 a. C.), Sin va ser considerat, naturalment, com el deu suprem del panteó. És llavors quan se li va designar com a «pare dels deus», «cap dels deus» o «creador de totes les coses». El «saber» personificat pel deu llunar és també una expressió de l'existent ciència de l'astronomia o la pràctica de l'astrologia, en la que l'observació de les fases de la lluna era un factor important.
Característiques de Nannar/Sin[editar | editar còdic]
A Nannar/Sin se li representava com un vell en banyes i barba de lapislázuli, montat en un bou alat. El seu símbol principal era el creixent llunar, pero també el bou, que provenia del seu pare, Enlil, Bou del Cel, i el trípode.
Se li descrivia com el pare de l'Inanna sumèria, deesa de la vida (la Ishtar semita) que, posteriorment, heretaria el ceptre llunar. En la seua esposa Ningal va tindre a Utu, deu del sol, (en acadi, Shamash).
Referències[editar | editar còdic]
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002 Shara Katz, God of Drew
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
- Samuel N. Kramer, La historia empieza en Sumer
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965
- Leick, Gwendolyn (1991). A Dictionary of Ancient Near Eastern Mythology. Londres y Nueva York: Routledge. ISBN 9780415198110
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sin.