Platonisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Platonisme és la doctrina filosòfica desenrollada pels seguidors de Plató a partir del sigle I a.C. que va aplegar a ser el moviment intelectual dominant en els primers sigles de nostra era favorit per les poderoses similituts de principis que mantenia en el cristianisme i judaisme. El seu principal representant va ser Plotí, que va adquirir este nom en alabança al seu mestre.

El platonisme ha influït en sectors del pensament religiós, de manera que s'aplega a creure que certs ritos, pensaments i doctrines estan basats en ell. Sant Agustí creïa que per mig de Platón es podia articular teològicament la fe cristiana, com havia intentat Filó d'Aleixandria en el judaisme.

L'emperador romà Justinià clausurà les escoles filosòfiques de Atenes tractant de reduir l'influència platònica, ya que la considerava un perill, lo que mai s'ha conseguit per complet.

En el Renaiximent resorgí el platonisme, sobretot en l'Acadèmia Platònica de Florencia (sigle XV).

Vore també[editar | editar còdic]