Palazzo Venezia
El Palazzo Venezia o Palazzo vaig donar Venezia, conegut originalment com Palazzo Barp, és un palau de la ciutat de Roma, situat al nort del cerro capitolí, en el costat oest de la Piazza Venezia. El seu nom evoca el fet de que durant un temps va ser sèu de l'embaixada de la República de Venècia.
Construcció[editar | editar còdic]
Iniciada la construcció en l'any 1455, va ser un dels primers edificis renaixentistes de Roma, encara que fon construït al voltant de la torre migeval situada a la dreta de la seua frontera. Molta de la pedra que es va utilisar fon extreta del Coliseu, una pràctica comú en Roma fins als sigles més recents. Inicialment fon habitat pel cardenal veneciana, Pietro Barp, qui despuix seria Papa en el nom de Pablo II. Es creu que es va elegir el lloc per a poder vore des del palau les carreres de cavalls que tenien lloc en l'adjacent Via del Cors.
L'edifici es convertí en residència Papal fins que el Papa Pío IV lo entregà a la República de Venècia per a que l'usara com a sèu de la seua embaixada. A lo llarc del sigle XIX, va ser sèu de l'embaixada del Imperi austrohongarés davant la Santa Sèu.
En l'any 1917, l'edifici passà a mans de l'Estat italià, i va ser restaurat. Mussolini tingué el seu despaig en la Sala del Mappamondo, i va usar un balcó del palau per a dirigir-se al poble, reunit en la Piazza Venezia, en molts dels seus innumerables discursos.
Hui en dia, en l'interior de l'edifici es troba el Museu Nacional del Palau Venezia. Conté galeries d'art, fonamentalment ceràmica, tapissos i estàtues, des de l'inici de l'era cristiana fins a la primerenca renaixença.