Resultats de la busca

…i els [[cults solars]]. La raó del seu atre nom és degut a que [[Calendari mexica|conta els dies, les eres]] i aspectes [[Calendari|calendàrics]]. Medix 3,60 [[Categoria:Mitologia]] …

…i els [[cults solars]]. La raó del seu atre nom és degut a que [[Calendari mexica|conta els dies, les eres]] i aspectes [[Calendari|calendàrics]]. Medix 3,60 [[Categoria:Mitologia]] …

…s i del naiximent infantil la patrona dels parts. D'acort en la mitologia mexica ella és la mare de la fertilitat. [[Categoria:Mitologia]] …

…ana, a voltes considerat la principal divinitat del panteó mexica. En la [[mitologia asteca]], és la deitat nahua de la vida, la llum, la fertilitat, la civilis …llespie, Susan D (1989). The Aztec Kings: The Construction of Rulership in Mexica History. Tucson: University of Arizona Press. ISBN 0-8165-1095-4. OCLC 6013 …

…mitologia asteca]], [[Amimitl]] (del nàhuatl: dart d'aigua) era un [[deu]] mexica de llac i peixcadors que calmava les tempestats i aixina protegia als peixc [[Categoria:Mitologia]] …

'''Ilhuicatl Xoxouhqui''' va ser la principal [[Deu|deitat]] de la [[mitologia asteca]], associat en el [[sol]]. També va ser conegut com '''Huitzilopocht …a que estar reposant sobre un nopal entre atres característiques. Este mit mexica sobre Huitzilopochtli i la fundació de Mèxic-Tenochtitlan es troba en l'Esc …

'''Tlacauepan Cuexcotzin''' va ser la principal [[Deu|deitat]] de la [[mitologia asteca]], associat en el [[sol]]. També va ser conegut com '''Huitzilopocht …a que estar reposant sobre un nopal entre atres característiques. Este mit mexica sobre Huitzilopochtli i la fundació de Mèxic-Tenochtitlan es troba en l'Esc …

…colibrí; ōpōchtli, esquerra’)​ va ser la principal [[Deu|deitat]] de la [[mitologia asteca]], associat en el [[sol]]. També va ser conegut com '''Ilhuicatl Xox …a que estar reposant sobre un nopal entre atres característiques. Este mit mexica sobre Huitzilopochtli i la fundació de Mèxic-Tenochtitlan es troba en l'Esc …

'''Ahuilteotl''' és en la [[mitologia asteca]], la personificació de tots els vicis, en particular el plaer sexua …llespie, Susan D (1989). The Aztec Kings: The Construction of Rulership in Mexica History. Tucson: University of Arizona Press. ISBN 0-8165-1095-4. OCLC 6013 …

…itologia asteca]], particularment entre els pobles nahuas. En la mitologia mexica en la Llegenda dels Sols, els quinametzin varen ser la humanitat creada dur [[Categoria:Mitologia]] …

'''Citlallicue''' és el nom d'una [[Mitologia asteca|divinitat asteca]] (del [[nàhuatl]]: Sitlallikweh ‘la falda d'[[Estr En la mitologia mexica és la deesa creadora de les estreles i de varis [[Deu|deus]], sent la deesa …

'''Iztli''' (o '''Itztli''') era en la [[mitologia asteca]] un [[deu]] mexica de [[pedra]], en la forma d'un [[gavinet]] de sacrificis en [[obsidiana]]. [[Categoria:Mitologia]] …

…citl, meja nocturna i Temazcaltecih, yaya dels banys de vapor) segons la [[mitologia asteca]], és la [[Deu|deesa]] dels [[Mege|meges]], parteres, temazcales, ye [[Categoria:Mitologia]] …

…asteca''' és el conjunt de mits i llegendes nahuas tradicionals del poble mexica o asteca. La realitat de la creació nahua és una extensió i complex cultura [[Categoria:Mitologia]] …

…‘ome, dos; siwatl, senyora’), el Senyor i la Senyora de la dualitat. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Ompacatotiotzin''' (del… …se'l menciona d'una manera que sembla ignorar el restant de la cosmogonia mexica, León Portilla sugerix que tal volta els sabis mexicas estaven en un procés …

…yawalli ‘lo que rodeja el maguey’‘metl, maguey; yawalli, redó’) és en la [[mitologia asteca]] la deesa del maguey, i per extensió, de l'embriaguea. És una de le …les dos cordes signifiquen adulteri i perdició, derivades en la cosmogonia mexica en l'embriaguea. …

…‘ome, dos; siwatl, senyora’), el Senyor i la Senyora de la dualitat. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Ompacatotiotzin''' (del… …se'l menciona d'una manera que sembla ignorar el restant de la cosmogonia mexica, León Portilla sugerix que tal volta els sabis mexicas estaven en un procés …

…ostre; tekwtli, senyor’) és una deitat de vida, mort i resurrecció de la [[mitologia asteca]]; [[deu]] de l'agricultura, vegetació, l'Est, les [[Malaltia|malalt …un deu zapoteca.​ Est és el Tezcatlipoca Rojo en la teogonía de la creació mexica.​ …

…’), també Xochipilli-Macuilxóchitl (príncip de les flors, ), en la cultura mexica és el [[deu]] de l'amor, els jocs, la bellea, les flors, la [[dacsa]], el… [[Categoria:Mitologia]] …

…aurora’‘ tlahuizcalli, “l'aurora”; pa, “en”; tecuhtli, “senyor” ’) en la [[mitologia asteca]], energia de l'amanecer, la deitat colorida sonrosada de l'aurora. …huizcalpan lo podem interpretar com estrela de l'amanecer. En el Calendari Mexica, Tlahuizcalpantecuhtli és el patró de la trecena que escomença el dia Ce Có …