Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Mars 3" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …velocitat constants fa que es generen [[ona|ones]] que oscilen entre 2,5 i 3 metros d'alçària, lo que origina un mar molt agitat. En condicions molt p [[Categoria:Mars d'Europa|Cantabrica]]2 kB (342 paraules) - 15:58 20 jul 2024
- …físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l'[[oceà]], les mars i les zones que llimiten en l'[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]], el fons …plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió3 kB (448 paraules) - 12:56 20 feb 2018
- | align="center" | 12 mars 2009 | align="center" | 3.0008 kB (1067 paraules) - 14:08 22 oct 2023
- …[àcit sulfúric]], H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>, l'[[àcit nítric]], HNO<sub>3</sub>. Estos àcits es formen a partir del [[diòxit de sofre]], SO<sub>2</ …/sub> (intervenint en la reacció radicals hidroxil i oxigen) i este SO<sub>3</sub> pot quedar disolt en les gotes de pluja, és el de les emissions de S8 kB (1370 paraules) - 21:24 5 jul 2022
- …i [[Carlos Lázaro]], a on se representa els diferents [[habitat]]s marins (mars i oceans d'aproximadament uns 100.000 [[m²]]) i 42 millons de litros d'[[a …). Museos. Arquitectura. Potsdam: h.f.ullmann publishing. p. 376. ISBN 978-3-8331-6058-54 kB (570 paraules) - 10:03 1 jun 2024
- …31]]<br /><br />[[9 d'octubre]] de [[1942]]{{ref de ficha|4}}<br /><br />[[3 de març]] de [[1986]] …], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor|Timor]] i [[mar d'Arafura|Arafura]] al nort, la [[mar del7 kB (1014 paraules) - 17:32 22 set 2024
- …Origin of Species''. Columbia University Press. New York. ISBN 0-674-86250-312 kB (1580 paraules) - 17:36 28 abr 2024
- …rta mesura varen conseguir establir una [[talassocràcia]] o "govern de les mars" que els permetia controlar comercialment el Mediterràneu. * Tsirkin, J. B.: ''The phoenician civilization in roman Spain'', Gerión 3, 1985, págs. 245-270.6 kB (980 paraules) - 10:31 1 set 2022
- …[[mar Mort]] i del [[Gran Llac Salat]]. A voltes se propon distinguir els mars dels llacs pel caràcter de l'aigua salada del mar i dolç dels llacs. …es aplicable també, pero a atres escales espai-temporals als estanys i els mars.21 kB (3412 paraules) - 15:02 30 jul 2024
- | 3,94 g/cm<sup>3</sup> | 3,71 [[Acceleració|m/s<sup>2</sup>]]65 kB (10 700 paraules) - 10:43 30 gin 2023
- | mort = [[3 de març]] de [[1459]] …'' ([[Valéncia]] o [[Gandia]] o [[Beniarjó]], [[1397]] - † [[Valéncia]], [[3 de març]] de [[1459]]) fon un important poeta [[Comunitat Valenciana|valen14 kB (2224 paraules) - 10:43 6 jul 2024
- …nyol |isbn=9788446033677 |fechaacceso=2 de decembre de 2016 |número-autors=3}}</ref> El terme «toponímia» deriva [[etimologia|etimològicament]] del :* La [[talasonímia]], als [[talasònim]]s (noms de mars o oceans).15 kB (2394 paraules) - 21:45 5 jul 2022
- …Agarren II]] ([[1218]]-[[1241]]) l'estat búlgar es va estendre fins a les mars [[Adriàtic]] i [[Mar Egeu|Egeu]], controlant directament [[Valàquia]] (en El [[Tractat de Sant Stefano]] (3 de març de 1878) va estipular la creació d'un extens principat autònom d29 kB (4873 paraules) - 16:32 28 ago 2023
- …Capitans intrepits'' ([[1897]]). Les seues creacions poètiques foren ''Set mars'' i les ''Balades del barracó'', ademés de ''Mandalay'' i ''Gunda Din''. …straciones de Scott Pennor's. Madrid, Errata Naturae. ISBN 978-84-17800-38-327 kB (4353 paraules) - 17:05 22 set 2024
- …de la ret de [[MetroValéncia|metro]], de la que n'hi han cinc llínees (1, 3, 4, 5, 6) i contínua encara en expansió (2 y 6). …ivers]]) i el [[Jardí del Túria]] (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les gr63 kB (9996 paraules) - 13:10 31 oct 2024
- | capital_població = 3.410.000 hab. (09/2007) …r/>[[18 de giner]] de [[1871]]<br />[[23 de maig]] de [[1949]]<br /><br/>[[3 d'octubre]] de [[1990]]89 kB (13 546 paraules) - 11:39 26 jul 2024
- | capital_població = 3.132.463<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260% | capital_coord = 40°25′N 3°45′O70 kB (11 266 paraules) - 11:20 20 oct 2024
- …sigle XII al XIII, nos proporciona: "yanair" (giner) "febrair" (febrer), "mars" (març)..... …nos proporciona '''en romanç pla''': "yanair" (giner) "febrair" (febrer), "mars" (març).....143 kB (22 999 paraules) - 12:07 16 oct 2024