Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "L'Alqueria dels Capellans" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …el [[Palau dels Ducs de Sogorp|palau dels ducs de Sogorp]] i la Casa dels Capellans, i a la dreta, l'hosteria, de gran valor arquitectònic. …V]] instituirà la capellania, lo que motivà la construcció de la Casa dels Capellans en l'any [[1570]]. Finalment, en [[1588]] s'afegí el pòrtic i s'alçaren4 kB (595 paraules) - 10:52 13 oct 2025
- L'editorial publicà obres contemporànees com ''La llengua dels valencians'', de [[Manuel Sanchis Guarner]] o ''El País Valencià'' (sic)2 kB (242 paraules) - 18:31 9 nov 2025
- …a preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiàstics crea les facultats de [[Teologia]], [[Filosofia]] i [ …la qual es crea un fondo de capital permanent i productiu per a ajudar als capellans vells i malalts.3 kB (405 paraules) - 17:20 21 ago 2025
- …creació, proyectat pels arquitectes Mansilla i Tuñón, situat en l'Avinguda dels Germans Bou, en el lloc a on se trobava antigament el Colege Serra Espadà. * La primera planta està dividida en tres sales a on se poden trobar peces dels origens de la major part de les poblacions de la província de Castelló.5 kB (777 paraules) - 21:24 5 jul 2022
- …es trasllada del monasteri de Jesús a l'edifici jerònim. El bisbe i dotze capellans realisaren l'ofici diví, assessorats per fra Jeroni Chico, iniciant-se l'e …de Caixers; la conquesta del Peñon de Vélez als turcs, davant de la porta dels Serrans, i la batalla de Lepanto front al convent de la Magdalena.3 kB (447 paraules) - 18:35 12 nov 2025
- …ades en ''Cabec de Mariola'' o de la Cova, ''Cabec de Serrelles'', ''Cabec dels Monserraes'', ''Lloma de Carbonell'' i la ''Cova Bolumini''. Fon un lloc mu …en la roca del ''Més del Pou''. Especial menció ha de fer-se dels ''Coves dels Finestres'', Coves artificials obertes en les roques verticals.7 kB (1086 paraules) - 13:58 23 oct 2025
- El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] varen evidenciar el caràcter valent i aperturiste del cardenal Durant els primers anys de la década dels 70 realisà una gran llabor en favor de les llibertats i la reconciliació13 kB (2110 paraules) - 16:21 31 oct 2025
- Tornat als seus estudis, dels dotze anys que durava la carrera de Teologia dèu els va fer en [[Tortosa]] …passejara pel carrer Major de [[Castelló]] en un dels temps en el que els capellans anaven pels carrerons en un trage de color i un sombrero de palla, en fi qu52 kB (8806 paraules) - 18:24 29 nov 2025
- …]]. Este passage guarnerià està pres del seu llibre intitulat ''La Llengua dels Valencians'' pàgina num. 60 tant en l'edició de l'any [[1967]] com en la …de prologar esta segon edició de la seua "Ortografia Valenciana" va ser un dels seus millors discípuls, bon valencianiste i incansable estudis de la [[idi31 kB (5007 paraules) - 12:42 25 nov 2025
- *''Poetes, moriscos i capellans''. Valéncia, L'Estel, 1962 …al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[T22 kB (3310 paraules) - 17:14 20 ago 2025
- …enominaren a si mateixos ''bando nacional'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''bando republicà'' (el perdedor, que se fon constit …]) procuraren el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fasc117 kB (18 961 paraules) - 15:45 8 ago 2025
- …eratura, teòlecs, etc... es posa a treballar en una ortografia que partint dels treballs, indagacions científiques i llingüístiques de [[Josep Nebot|Neb …cació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els popula63 kB (9963 paraules) - 17:12 27 ago 2025
- …r [[Jaume I]], moment en que experimentà una aportació definitiva per part dels nous pobladors procedents d'Aragó, Catalunya, Occitània, Navarra, Castell …e I]], al conquistar pacíficament la [[ciutat de Valéncia]] en la redacció dels [[Furs]]: ''Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen227 kB (36 104 paraules) - 21:44 11 set 2025
- …c de pas per als [[Antiga Roma|romans]] i musulmans fins a l'estabilisació dels [[Francs]] en l'[[edat mija]], punt d'inflexió a on s'ubica la llegenda de …alment, el lloc es presentava com una bona conexió entre les dos vertients dels Pirineus, fet que va transformar la Balma en pas obligatori, pero no soles.237 kB (39 488 paraules) - 10:26 8 ago 2025