Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca

Coincidències de títul d'artícul

Coincidències de text d'artícul

  • …terme '''catolicisme''' usualment es referix a la doctrina o la fe de l'[[Iglésia Catòlica]], la qual comprèn a totes aquelles iglésies cristianes que est * L'Iglésia Catòlica Romana, que seguix el rito [[llatí]].
    1 kB (217 paraules) - 02:56 4 nov 2022
  • …de la fe cristiana i de combatre i castigar les heregies (les idees que l'Iglésia considerava falses). [[Categoria:Iglésia catòlica]]
    799 bytes (114 paraules) - 11:19 17 ago 2025
  • …de caràcter Catòlic conten en bisbes, com l'[[Catolicisme|Iglésia catòlica romana]], les [[Iglésies ortodoxes]] i la [[Anglicanisme|Comunió Anglicana]]. …el [[Papa de Roma|Papa]] i en els demés bisbes la responsabilitat sobre l'Iglésia cabal.
    1 kB (205 paraules) - 18:33 27 jun 2023
  • == Iglésia == …, que acull un majestuós campanar i la casa badiale. Segons la tradició, l'iglésia està relacionada en l'orde franciscà. Va ser considerada una de les princ
    1 kB (163 paraules) - 12:18 15 jun 2024
  • …[[Roma]], i cap de l'[[Iglésia catòlica]] (que comprén l'Iglésia Catòlica Romana i les Iglésies Catòliques Orientals). També és el monarca de l'estat de …dels Servents de [[Deu]], Patriarca d'Occident, Arquebisbe de la diòcesis romana, Primat d'[[Itàlia]], Vicari de [[Crist]], Soberà de la Ciutat Estat del
    2 kB (312 paraules) - 18:27 4 nov 2025
  • '''345''' ([[Numeració romana|'''CCCXLV''']]) fon un any comú començat en [[dimarts]] del [[calendari j …màs]] visita la regió de [[Malayalam]] (actual [[Índia]]) i ajuda allí a l'iglésia.
    707 bytes (104 paraules) - 19:26 27 març 2025
  • …esis és utilisat per distintes iglésies cristianes, sent la més estesa l'[[Iglésia catòlica]], el Còdic de la qual de Dret Canònic la definix en el cànon …ca una Iglésia particular, en la qual verdaderament està present i actua l'Iglésia de Crist una santa, catòlica i apostòlica.}}
    2 kB (331 paraules) - 09:28 13 maig 2025
  • …el món, despuix de la [[Iglésia catòlica|Iglésia catòlica romana]] i les [[Iglésia ortodoxa|Iglésies ortodoxes en comunió en Costantinoble]]. El [[arquebisbe de Canterbury]], cap religiós de l'Iglésia d'Anglaterra, no té cap autoritat formal anara de la seua jurisdicció, pe
    2 kB (370 paraules) - 08:16 8 ago 2024
  • L''''Iglésia catòlica''' és una institució de caràcter religiós, professant del [[c L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del [[Papa]] en Sant Pere i e
    2 kB (370 paraules) - 18:59 30 jul 2024
  • |'''Cult''' || [[Iglésia Catòlica Romana]]
    1 kB (188 paraules) - 17:10 9 oct 2024
  • …temporal del Vaticà (conjunt de les institucions de l'[[Iglésia Catòlica]] romana), segons els acorts de [[Lletrà]], firmats pel seu representant cardenal [ …ú és l'[[italià]], i no el llatí, que és llengua de l'[[Iglésia Catòlica]] romana. No obstant, el llatí és la llengua jurídica de l'Estat: el text de refe
    3 kB (444 paraules) - 11:35 24 ago 2025
  • …o obstant això, la ciutat actual va ser fundada en els sigles X-XI a. C. L'iglésia de San Lorenzo ya estava activa en l'any [[1146]]. En el [[sigle XIV]], el
    1 kB (156 paraules) - 17:13 24 març 2025
  • El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'iglésia cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [ …ls cinc patriarques tenien autoritat i precedència sobre atres bisbes de l'iglésia. Dels cinc patriarques, pero, el bisbe de Roma, va tindre un estatus major,
    4 kB (668 paraules) - 12:33 17 jun 2020
  • …ncta Caecilia''), segons el ''Martyrologium hieronymianum'', fon una noble romana, convertida al cristianisme i martirisada per la seua fe en una data no det …aldecañas]] ([[província de Palència]]), en dita localitat també hi ha una iglésia consagrada ad ella i de les ciutats d'[[Albi]] ([[França]]), [[Omaha]] ([[
    3 kB (423 paraules) - 18:54 25 nov 2025
  • …il unitari [[Europa#Divisió_política|europeu]] despuix de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de… Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana|paleocristiana]], [[Art
    5 kB (720 paraules) - 11:24 30 oct 2025
  • Es creu que fon una ciutat [[Antiga Roma|romana]], pero que va tindre diversos noms: Gabrium, Gabellum, Magna, Tulliacula, …na. Al començament del [[sigle VII]] els romans d'Orient varen construir l'iglésia de Sant Pietro in Sylvis. Poc més tart, fon ocupada pels llombards pero en
    2 kB (323 paraules) - 14:14 6 ago 2024
  • [[Archiu:Asenova krepost flickr.jpg|right|thumb|300*px|L'Iglésia de la Santa Verge de Petrich en la fortalea.]] …s [[tracis]], l'àrea de la fortalea també va ser habitada durant l'[[época romana]] i inicis de la [[bizantina]]. La fortalea va adquirir importància en l'[
    1 kB (237 paraules) - 09:16 12 jun 2025
  • L''''iglésia''' és el lloc de cult a on els cristians realisen veneracions públiques a -[[Iglésia Parroquial]], sèu d'una parròquia.
    5 kB (809 paraules) - 07:43 18 ago 2025
  • …Morvedre, que s'ha identificat sempre com un tram de l'antiga via Augusta romana. Este camí ha rebut gran varietat de noms a lo llarc dels sigles, pero el [[File:Parroquia del Salvador y Santa Monica - panoramio.jpg|thumb|250px|Iglésia de Santa Mònica]]
    5 kB (914 paraules) - 19:55 10 ago 2025
  • …passant pel seu patrimoni històric i etnogràfic. Hi ha vestigis d'época [[romana]], plans, fotografies i informació cartogràfica. En el seu apartat etnogr * [[Iglésia de Sant Pere i Sant Pau (Tabarca)]]
    2 kB (289 paraules) - 16:48 24 ago 2025

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).