Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Història de la mecànica quàntica" en L'Enciclopèdia en valencià!
- ! width="17%" | [[Image:Nuvola apps kservices.png|32px|center]] [[Mecànica Clàssica]] ! width="17%" | [[Image:Symbol spin blue2.svg|32px|center]] [[Mecànica quàntica]]10 kB (1553 paraules) - 11:04 1 jun 2022
- …|alemà]] [[Rudolf Carnap]] ([[1891]]-[[1970]]) proposà un atre organisació la qual es presenta ací en modificacions. En el últims decenis, el filòsof de la ciència [[Mario Bunge]] ha fet aportacions importants sobre estos assunts.8 kB (843 paraules) - 16:04 10 ago 2024
- …a feta per [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]] en el seu famós ''[[Almagest]]'' ("La [[Terra]] està al centre del [[Univers]] i al voltant d'ella giren els ast == Diferències de la física elemental ==11 kB (1843 paraules) - 07:43 27 maig 2024
- …lineal]] dels n orbitals atòmics constituents ''χ<sub>i</sub>'' d'acort en la següent equació:<ref name=ref_duplicada_1 />6 kB (927 paraules) - 16:06 28 ago 2023
- …de les persones, argumentant que són unitats energètiques que retornaran a la persona una ona energètica similar a l'emesa. …fc94dd-c0b2-4ade-891d-98770bfae388&k=70777 «Secret attraction.» 12 de mayo de 2007.]6 kB (971 paraules) - 11:27 17 jul 2025
- …xplica la naturalea d'un [[enllaç químic]] en una [[molècula]], en térmens de les [[valència atòmica|valències atòmiques]].<ref>Murrel, JN, Kettle, S …ctet]]. La teoria de l'enllaç de valència està propencament relacionada en la [[teoria dels orbitals moleculars]].6 kB (1021 paraules) - 16:16 7 maig 2024
- …umb|{{cita|Si he conseguit vore més llunt, ha segut perqué he pujat a coll de jagants.|Sir [[Isaac Newton]]}}]] …aturals|natural]] que estudia les propietats de l'[[espai]], el [[temps]], la [[matèria]], l'[[energia (física)|energia]] i les seues [[interaccions fo36 kB (5866 paraules) - 16:54 1 ago 2024
- …No obstant tots els materials estan influïts, de major o menor forma, per la presència d'un [[camp magnètic]]. …n dels 2 components de la [[radiació electromagnètica]], com per eixemple, la [[llum]].10 kB (1722 paraules) - 16:56 28 ago 2023
- …seua identitat o les seues propietats i que no és possible dividir per mig de processos [[química|químics]]. …istència no va quedar demostrada fins al [[sigle XIX]]. En el desenroll de la [[física nuclear]] en el [[sigle XX]] es va comprovar que l'àtom pot subd19 kB (3127 paraules) - 09:37 17 dec 2024
- …a seua naturalea, estructura i evolució ([[Astrofísica]]). [[Etimologia]]: la paraula astronomia prové del mot [[Grec antic|grec]] αστρονομία == Història ==10 kB (1502 paraules) - 11:04 2 ago 2025
- …NG|thumb|right|Un [[Ortoedre|paralelepípet rectangular]] mostrant els noms de les seues dimensions, llarc, [[ample]], i [[Altura (geometria)|alt o altura …|Esquema elemental de posicionamiento espacial, consistente en un '''marco de referencia''' respecto a un origen dado.]]12 kB (2036 paraules) - 15:37 8 ago 2025
- La '''ciència''' (del [[llatí]] ''scientia'' '[[coneiximent]]') és la recopilació i desenroll previ a l'experimentació metodològica (o acciden …resents i futurs. Ben a sovint eixes prediccions poden formular-se per mig de [[raonament]]s i estructurar-se com a regles o lleis generals, que donen co23 kB (3642 paraules) - 11:21 1 ago 2025
- …a teoria del [[galvanisme]] segons els experiments de [[Luigi Galvani]]. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', [[1792]] ]] …ncia]] i de l'[[història de la tecnologia]] que s'encarrega de l'estudi de la seua aparició i evolució.153 kB (23 731 paraules) - 07:22 26 set 2023