Hatshepsut

Esfinge de Hatshepsut, en el Museu Metropolità d'Art de Nova York

Hatshepsut fon una regina-faraó de la dinastia XVIII d'Egipte. Quinta governant de dita dinastia, regnà de ca. 1490–1468 a. C. Governà en el nom de Maatkara Hatshepsut, i aplegà a ser la dona que més temps estigué en el tro de les "Dos Terres".

El nom d'Hatshepsut en el que se la reconeix hui en dia en principi era un títul en el significat de "La primera de les nobles dames" o "la principal dama de la noblea", que també se presentava en la seua forma completa d'Hatshepsut Jenemetamon, açò és, "La primera de les nobles dames, unida a Amón".

Hatshepsut era la filla única de Tutmosis I i la seua esposa principal, Ahmose.​ El seu espós Tutmosis II era fill de Tutmosis I i una esposa secundària que es dia Mutnefert, que duya el títul de filla del rei i provablement era filla d'Amosis I. Hatshepsut i Tutmosis II tenien una filla nomenada Neferura. Despuix de tindre a la seua filla, Hatshepsut no va poder tindre més fills. Tutmosis II en Isis, una esposa secundària, seria el pare de Tutmosis III, qui succeiria a Hatshepsut com a faraó.

Hatshepsut va dedicar la major part del seu regnat a embellir el país i a restaurar els temples, en el beneplàcit dels seus aliats els sacerdots. Egipte havia sofrit feya dos generacions l'última de les seues guerres, quan el yayo de la reina, el rei Ahmose, va expulsar als hicsos, un poble semita que havia conseguit dominar el país durant cent anys. Com havien fet els seus antecessors, Hatshepsut va invertir molt en borrar tots els danys ocasionats per la guerra de lliberació que havia elevat a la seua dinastia a lo més alt.

Va deixar la seua impronta en el temple de Satet, en l'illa Elefantina, en el Speos Artemidos en honor de la deesa Pajet.

No obstant, el centre d'acció principal de la reina va ser la seua ciutat, la puixant Tebas.

També es va implicar en el recint de les barques sagrades de Luxor, va edificar la nomenada Capella Roja de l'enorme temple d'Amón en Karnak i, de les pedreres d'Asuán, va manar fer els obeliscs més grans que s'havien erigit en Egipte fins a llavors, i els va dur a Karnak decorats en electrum, aleació d'or i argent. Es creu que l'obelisc inacabat que encara hui es pot vore en Asuán data del regnat de Hatshepsut, i d'haver-se acabament hauria segut el major de tota l'història del país.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hatshepsut.

Predecessor: Tutmosis II

Faraó Dinastia XVIII

Successor: Tutmosis III

Referències

• Bedman González, Teresa. Sen-En-Mut: el hombre que pudo ser rey de Egipto. Madrid: Editorial Oberón, 2004. ISBN 84-96052-49-4
• Laporta, Virginia (2013), La transición ontológica del sujeto ritual: una aproximación a la figura de Hatshepsut (c.1473- 1458 a. C.), El futuro del pasado: revista electrónica de historia

Bibliografia

• Bedman González, Teresa. Reinas de Egipto: el secreto del poder. Madrid: Editorial Oberón, 2003. ISBN 84-96052-16-8
• Casal Aretxabaleta, Begoña del. Hatshepsut: la primogénita del dios Amón. Madrid: Ediciones Aldebarán, 1998. ISBN 84-88676-48-4
• Desroches Noblecourt, Christiane. Hatshepsut: la reina misteriosa. Barcelona: Edhasa, 2004. ISBN 84-350-2651-5
• Fernández Boo, Alberto y Martínez Abal, Antía. La historía que nos intentaron ocultar: Hatshepsut la mujer faraón
• Jacq, Christian. Las egipcias. Barcelona: Editorial Planeta, 2000. ISBN 84-08-03616-5
• Grimal, Nicolas (2004), Historia del Antiguo Egipto, Editorial Akal, Madrid.
• Martin Valentín Francisco. y Bedman González. Teresa. Hatshepsut: De reina a faraón de egipto. Editorial Esfera de Libros, 2009