Glosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Glosa
'
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:
Regió:
Parlants:
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Llengües artificials
estatus oficial
Llengua oficial de:
Regulat per:
còdics de la llengua
ISO 639-1 ie
ISO 639-2 ie
ISO/FDIS 639-3 [3]
SIL
vore també: llengua

El glosa és una llengua auxiliar internacional basada en la llengua auxiliar interglossa. Fon desenrollada per Ron Clark i Wendy Ashby, encara que inicialment va contar en una certa colaboració de Lancelot Hogben, creador de l'interglossa. Glossa és una llengua aïllant, lliure de flexió gramatical, de manera que cada paraula té una forma original invariable. Les funcions gramaticals són realisades per una série de paraules especials, o be per una certa coordinació de les paraules (sintaxis).

Història[editar | editar còdic]

La llengua auxiliar Glossa està basada en l'interglossa[1]​ dissenyada pel científic Lancelot Hogben durant la Segona Guerra Mundial. El manual fon publicat en l'any 1943 com "un esbós d'una llengua auxiliar" (del títul original: Interglossa: A draft of an auxiliary).

Ron Clark va descobrir el manual d'interglossa cap a l'any 1960.[2]​ Es va reunir en Hogben en l'intenció de desenrollar el llenguage. Varen colaborar per a fer-ho més fàcil d'usar en totes les formes possibles de comunicació. Wendy Ashby es va unir al proyecte en 1972. Quan Hogben va morir en l'any 1975, la majoria de canvis ya havien segut discutits. Hogben i Clark havien acordat que el llenguage deuria escriure's de modo fonètic (açò és: cada lletra representant un sol sò). Este principi implicava que els dígrafs PH, TH, CH, ara serien escrits F, T, K (o be C).

Finalment alguns canvis adicionals varen ser introduïts per Ron Clark i Wendy Ashby, que llavors varen donar al llenguage el nou nom Glossa (llengua en grec), i aixina varen fundar una nova llengua auxiliar.[2]

Fins a l'any 1979 aproximadament, Ashby i Clark varen comprovar l'us pràctic de Glossa en voluntaris. Durant este periodo, el vocabulari i alguns detalls sobre formació de frases varen ser desenrollats i revisats. Finalment varen publicar un primer diccionari de Glossa.

Des de 1987, l'organisació de caritat GEO (Glossa Education Organisation) ha promogut l'ensenyança de Glossa com a segona llengua en escoles de tot lo món. La pàgina uep oficial de GEO fon establida per Paul O. Bartlett en l'any 1996, i en el present és administrada per Marcel Springer.

Història incompleta[editar | editar còdic]

En l'història que relata la uep oficial de Glossa,[2]​ no hi ha informació sobre quins reformes varen ser consensuades en Hogben, i quins no. S'afirma que despuix de la defunció de Hogben “alguns canvis trivials varen ser introduïts”, pero no s'especifiquen.

Mentres l'interglossa de Hogben estava explícitament basada en la llengua auxiliar Basic English, Glossa tendix a funcionar com l'anglés normal. Principalment: mentres l'nterglossa funciona en un chicotet número de verps essencials (fins a 20), que Hogben flama “verboids” o “operadors verbals”, Glossa funciona sense esta classe especial de paraules. Aixina de nou la qüestió és si este canvi forma part dels acorts inicials Clark-Hogben, o més be dels canvis posteriors de Clark i Ashby.

Referències[editar | editar còdic]

  1. Hogben, Lancelot (1943). Interglossa. A draft of an auxiliary for a democratic world order, being an attempt to apply semantic principles to language design. [1] Harmondsworth, Middlesex, Eng. / New York: Penguin Books. OCLC 1265553.
  2. 2,0 2,1 2,2 Glosa Education Organisation (GEO) (2006). History behind Glosa. (pdf) [2], p. 7.

Enllaç extern[editar | editar còdic]