Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • |regió=[[Escòcia]] i [[Irlanda del Nort]] &nbsp;&nbsp;[[Llengües germàniques|Germànic]]<br />
    1 kB (191 paraules) - 07:48 24 abr 2024
  • [[Archiu:Reino suevo.svg|397px|thumbnail|right|Llímits del regne sueu.]]
    1 kB (205 paraules) - 20:33 20 gin 2023
  • &nbsp;&nbsp;[[Llengües germàniques|Germànic]]<br /> …ran complexitat que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és la única llengua esc
    3 kB (438 paraules) - 04:19 1 oct 2022
  • …s per barreres naturals de Nort a Sur: d'esta manera es té des de [[Europa del nort]] (o [[Escandinàvia]]) fins al [[Mar Bàltic]] i la [[Península Ità …oció de ''Països Alpins'' estenent-se fins a la [[mar Bàltics]] i la [[mar del Nort]] és dubtosa<!--, debut a la facilitat en la delimitació d'estes fro
    5 kB (751 paraules) - 11:49 28 abr 2024
  • …[[1816]] i [[1866]] fon sèu de la [[Confederació Germànica]] i en 1848/49, del primer [[parlament alemà]] lliurement elegit.
    2 kB (282 paraules) - 16:18 2 set 2023
  • …dictins]] irlandesos en el [[sigle XII]]. El nom [[alemà]] ''Schotten'' ve del [[llatí]] (''Scotia Minore''), que és el terme per a denominar a [[Irland …acre Imperi Romà Germànic]], el seu sostre es va vindre avall en presència del sobirà.
    2 kB (334 paraules) - 11:57 3 gin 2017
  • …r els gots per les invasions dels [[huns]], cap al 370. Són els "gots de l'oest", en oposició als de l'est, els [[ostrogots]]. …r allà, fins que a principis del [[sigle III]] es varen instalar a la vora del [[mar Negre]], en la zona de [[Crimea]], d'a on varen ser expulsats pels [[
    3 kB (404 paraules) - 16:21 28 jun 2022
  • …] ([[Guadalajara (Espanya)|Guadalajara]]). Realisada per mig de la tècnica del alveolado o paredat (''[[cloisonné]]''). [[Museu Arqueològic Nacional d'E …a [[Península Ibèrica]], entre intervinguts del [[sigle V]] i començaments del [[sigle VIII]].
    2 kB (415 paraules) - 18:05 20 abr 2020
  • …]], i que llavors no parlaven [[llatí]]. Originàriament habitaven la conca del [[riu Elba|Elba]], mentres que els [[cimbri]]s la [[Jutlàndia]]. …xen a ells ben sovint) els fa fàcilment reconeixibles com a part integrant del conjunt de pobles que formaven la Gàlia Bèlgica, en la majoria dels quals
    3 kB (453 paraules) - 14:36 9 abr 2024
  • …per un conservacionisme [[llatí]] molt més important. El seu nom prové del germànic ''Welche'' o ''Wallah'' ("estranger"), que era com els germànics nomenaven …ieja]], [[Hainaut]] i [[Província de Namur|Namur]]. És l'idioma descendent del llatí més septentrional de tota la família llingüística. No s'ha de co
    8 kB (1247 paraules) - 16:26 28 jun 2022
  • …emanya|Alemà]]: Großherzogtum Luxemburg), és un chicotet [[país]] del nort-oest d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]]. Es tracta d'un [[estat …nnex:Països per PIB (nominal) per cápita|Producte Intern Brut per cápita]] del món d'acort al [[Fondo Monetari Internacional]] i al [[Banc Mundial]].
    7 kB (1164 paraules) - 13:00 28 ago 2023
  • …neerlandés|neerlandés]]: ''Nederland'') és un país europeu que forma part del [[Regne dels Països Baixos]] (''Koninkrijk Der Nederlanden''), que es comp …és influent o rellevant, '''[[Holanda]] ''', situada en la part occidental del país. El seu idioma també és conegut tradicionalment, per extensió, com
    13 kB (1930 paraules) - 00:29 27 ago 2023
  • | fundació_hites = del Sacre Imperi Romà Germànic …e [[Zúrich]], [[Basilea]] i [[Ginebra]]. Suïssa és un dels països més rics del món segons el seu [[PIB]] per càpita, que ascendix a 67.384 dólars. Per
    7 kB (1139 paraules) - 00:29 27 ago 2023
  • …tislava]] en 425.155 habitants. Els monts Càrpats ocupen tota la zona nort del país. El final del [[comunisme]] en [[1989]] significà també la fi de [[Checoslovàquia]] co
    5 kB (780 paraules) - 00:48 20 ago 2023
  • …rt en [[Polònia]], a l'est en [[Eslovàquia]], al sur en [[Àustria]], i a l'oest en [[Alemanya]]. Junt en [[Polònia]], [[Eslovàquia]] i [[Hongria]], integ [[Bohèmia]], la part occidental del país, està rodejada de monts baixos i forma una [[conca hidrogràfica|con
    6 kB (951 paraules) - 00:48 6 jul 2022
  • …'estats en el marc del [[Primer Reich]] —conegut com a [[Sacre Imperi Romà Germànic]]— ramificat de la divisió de l'[[Imperi Carolingi]] constatat en el [[T …VIII]] i originalment fea referència a l'idioma parlat en la part oriental del Regne dels [[francs]].
    20 kB (3239 paraules) - 10:53 31 ago 2023
  • …ndoeuropea, a la que pertanyen la majoria de les llengües d'[[Europa]] i l'oest d'[[Àsia]], inclou a més de 150 idiomes parlats per vora 3000 millons de …ropea és la gran similitut descoberta entre el sànscrit i dialectes antics del [[Idioma llituà|llituà]].
    9 kB (1362 paraules) - 18:09 20 ago 2023
  • …]]) fins a l'[[oceà Atlàntic]], i al nort de les montanyes més meridionals del [[Caucas]], més allà de les quals es troba el continent asiàtic. El rapte d'Europa i la fugida cap a [[Creta]] inspirà el nom del continent europeu. En totes les [[Llengua romànica|llengües romàniques]]
    11 kB (1708 paraules) - 13:25 25 set 2023
  • …pública d'Àustria]] es va establir en [[1919]]. En l'any [[1938]], per mig del procés conegut com el [[Anschluss]], el país va ser ocupat per l'[[Aleman …axes més altes d'[[Índex de Desenroll Humà]] i una taxa de [[desocupació]] del 9,1 en [[2015]]. Àustria ha segut membre de les [[Nacions Unides]] des de
    27 kB (4257 paraules) - 16:03 24 abr 2024
  • …sula)|Cap Vert]], l'extrem més occidental del continent d'[[Àfrica]], prop del qual es troba la ciutat de [[Dakar]] (Senegal). …pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys despuix, l
    19 kB (2976 paraules) - 14:49 25 set 2023

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).