Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Filosofia de la matemàtica" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …width="17%" | [[Image:Nuvola apps kbrunch.png|50px|left|tn]] <big>[[Teoría de números]] </big> * [[Teoria de conjunts]]5 kB (575 paraules) - 16:43 3 gin 2017
- …width="17%" | [[Image:Nuvola apps kbrunch.png|50px|left|tn]] <big>[[Teoría de números]] </big> * [[Teoria de conjunts]]5 kB (575 paraules) - 17:51 15 oct 2025
- …width="17%" | [[Image:Nuvola apps kbrunch.png|50px|left|tn]] <big>[[Teoría de números]] </big> * [[Teoria de conjunts]]5 kB (575 paraules) - 17:58 15 oct 2025
- …otestant]] fins als últims anys del [[sigle XX]]. Despuix de quinze sigles de filosofar sobre qüestions teològiques, es busca conéixer el món creat. …loc de ser el punt de partida la consideració del món varen escomençar per la consideració del coneiximent del món, que no és lo mateix.2 kB (407 paraules) - 09:29 13 abr 2025
- …qualsevol tipo en un conjunt, la teoria de conjunts —com a branca de les [[Matemàtica|matemàtiques]]— s'ocupa principalment d'aquells que són rellevants per …ics al començament del [[sigle XX]], entre els quals la teoria de conjunts de Zermelo–Fraenkel (en o sense l'axioma d'elecció) seguix sent el més con5 kB (779 paraules) - 17:44 7 oct 2025
- La '''provabilitat,''' és una mesura de l'incertitut associada a un succés o event futur i sol expressar-se com un …tats seria obtindre la freqüència d'un acontenyiment determinat per mig de la realisació d'experiments aleatoris, d'els que es coneixen tots els result1 kB (168 paraules) - 15:37 1 ago 2025
- | ocupació = [[Filosofia|Filòsof]], [[Matemàtiques|matemàtic]], [[polític]] | data_naix = [[1 de juliol]] de [[1646]]3 kB (434 paraules) - 14:56 22 oct 2022
- …[alemà]] i que va realisar importants contribucions a les matemàtiques i a la [[Teoria del coneiximent]]. …Kant|Kant]] afirmant que els números, les idees, i les veritats existixen de manera independent a les persones que els pensen.6 kB (999 paraules) - 18:57 12 nov 2025
- …àlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de [[conseqüència llògica]]. …ts en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]]4 kB (605 paraules) - 15:37 1 ago 2025
- …'[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''. …eus descobriments. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic.3 kB (534 paraules) - 13:44 26 maig 2021
- …l fet que l'estructura del llenguage reflectixca fidelment l'estructura de la realitat. == En Filosofia, antropologia i llingüística ==8 kB (1093 paraules) - 12:12 15 ago 2024
- | data_mort = [[24 de juliol]] de [[1929]] …' ([[Vallcebre]], [[Barcelona]], [[1864]] - † [[Madrit]], [[24 de juliol]] de [[1929]]) fon un religiós, filòlec i escritor espanyol.3 kB (483 paraules) - 08:56 25 març 2025
- | image = [[Image:Blaise Pascal Versailles.JPG|250px|Retrat de Blaise Pascal]] | data_naix = [[19 de juny]] de [[1623]]3 kB (527 paraules) - 10:58 25 jun 2025
- …tinguix d'atres maneres d'abordar estos problemes (com el [[misticisme]] i la [[mitologia]]) pel seu método crític i generalment sistemàtic, aixina co …a; per eixemple, el terme es menciona en l'obra Principis matemàtics de la filosofia natural ([[1687]]) d'[[Isaac Newton]].26 kB (4292 paraules) - 13:31 7 dec 2025
- La '''ciència''' (del [[llatí]] ''scientia'' '[[coneiximent]]') és la recopilació i desenroll previ a l'experimentació metodològica (o acciden …resents i futurs. Ben a sovint eixes prediccions poden formular-se per mig de [[raonament]]s i estructurar-se com a regles o lleis generals, que donen co23 kB (3642 paraules) - 11:21 1 ago 2025
- | data_naix = [[22 de decembre]] de [[1949]] '''Rainer Mausfeld''' ([[Iserlohn]], [[Alemània]], [[22 de decembre]] de [[1949]]), és un sicòlec i escritor [[Alemanya|alemà]].5 kB (789 paraules) - 11:23 21 març 2025
- | data_naix = [[17 de giner]] de [[1868]] | data_mort = [[3 d'agost]] de [[1914]]28 kB (4663 paraules) - 15:37 8 ago 2025
- …ques]], la [[llògica]], la [[teoria de conjunts]] i diverses àrees de la [[filosofia analítica]]. …]). El seu artícul ''On Denoting'' ha segut considerat un “paradigma de la filosofia”.19 kB (2818 paraules) - 17:00 9 oct 2025
- …umb|{{cita|Si he conseguit vore més llunt, ha segut perqué he pujat a coll de jagants.|Sir [[Isaac Newton]]}}]] …aturals|natural]] que estudia les propietats de l'[[espai]], el [[temps]], la [[matèria]], l'[[energia (física)|energia]] i les seues [[interaccions fo36 kB (5866 paraules) - 16:54 1 ago 2024
- …l [[sigle XVI]]. El terme procedix de l'obra de [[Giorgio Vasari]] ''Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos'', publicada en l'any [[1570]], pe …ntejà una nova forma de vore el món i el ser humà, l'interés per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme migeval i substituint-l42 kB (6932 paraules) - 17:57 30 jun 2022
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).