Resultats de la busca

…s femelles, pero a mida que creixen adquirixen un patró intermig entre les femelles i els machos adults en la [[librea]] de l'estiu. …

…is, la pancha i els flancs en un llistat blanc i negre, encara que algunes femelles i els jovenils també poden ser pardos en lloc de grisos i presentar cert ll …l ser a on elles mateixes es varen criar, #lo que dividix a la població de femelles de cuco en grups denominats «[[Gens (comportament)|gents]]». …

L''''ou''' és un cos de forma redonenca, que ponen les femelles de les [[aus]] i que conté l'[[embrió]] i els líquits destinats a la seua… …vestida interiorment d'una doble membrana. Per extensió, els que ponen les femelles d'unes atres classes d'animals, com peixos, reptils, insectes, etc. …

…s i el pes entre els 7,4-10 [[gram|g]] dels machos i els 8,5-11,5 g de les femelles. Utilisa polsos de [[Freqüència modulada|FM]], de característiques variable …

…i una atra més estrident composta de tres sílabes “parell – pa - lá”. Les femelles emeten una vocalisació bisilábica “ri – tit”. …

…són castanyes. El patró de coloració de les femelles les fa similars a les femelles de la tangara dorsirrayada ''[[Piranga bidentata]]'', pero es diferencien… Els machos inmaduros són similars a les femelles. La seua vora és un variat i ric gorjeo de zorzal, similar al del melanocep …

…s inferiors de color crema llaugerament llistades. Tant els machos com les femelles tenen una taca postocular blanca. …

…iu en tropes que poden superar els 20 animals i incloure tant machos com a femelles. Destaca per l'us de ferramentes, com fregar-se plantes pel cos en un apare …i canvien de grup cada 4 anys a partir de llavors. Tant els machos com les femelles exhibixen diferents comportaments de dominancia dins del grup. …

…lt escondidizo, el pechiazul és molt donat a caminar pel sol, sobretot les femelles. És insectívor. El macho té el seu pit de color blau …

…en gola i llestes superciliares groguencs. Els jovenils s'assemblen a les femelles pero en el monteado del pit més menut. …

…a de les femelles que carixen d'estes taques colorides. Els jovenils i les femelles són molt difícils de diferenciar en el terreny. …

Medix entre 15 i 17 cm de llongitut. En época reproductiva machos i femelles es diferencien clarament (vore [[dimorfisme sexual]]). En eixa época, els… Les femelles i els machos en hivern són de color pardo opac, pero es distinguix d'atres …

…es complementa en el polimorfisme de les femelles (existixen tres tipos de femelles). Els machos presenten un tubèrcul gran groc en el pico; plomall negre llue …

…chos adopten un cridaner plomall de color negre i groc, en contrast en les femelles que són predominantment pardas. …

…s. El [[plomall]] en machos i femelles és més obscur i la coloració en les femelles és més verdosa. ''H. p. californicus'' també té el [[Pico (zoologia)|pico]] …

El pes dels machos és d'uns 4.4 kg. Les femelles pesen uns 2.9 kg. …

…u [[dimorfisme sexual]], en les femelles més llaugeres que els machos; les femelles pesen uns 800 g, i els machos 1200 g.<ref>{{cita web|url= http://www.damise …

Les femelles i els jovenils tenen les parts superiors d'un color gris més clar i en un… …s del saltarrocas de la Veta tenen les parts inferiors rojoses i les seues femelles i els jovenils les tenen d'un color anteado més obscur que els de ''C. aura …

…roig obscur i la coa obscura. Entre la sèptima i la dessetena semanes les femelles canvien la seua coloració que és grisa marró verdoso per l'esquena i blanc …de gestació. Les crío són desmamades a la veta de 135 dies, en febrer. Les femelles alcancen la madurea sexual als tres anys. …

…Els machos pesen aproximadament {{convert|12.5|kg|lb|lk=on|abbr=on}} i les femelles pesen aproximadament {{convert|8.2|kg|lb|lk=on|abbr=on}}.<ref name=handbook …