Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • …riodo de màxim esplendor de la civilisació faraònica, aixina com un moment de gran expansió territorial. És el començ del periodo denominat pels histo [[Categoria:Dinastia XVIII| 0]]
    663 bytes (98 paraules) - 18:13 30 març 2025
  • …I|XVIII Dinastia]] egipcia; governà les ''Dos Terres'' durant uns 27 anys, de c. 1323/1 a 1295/4 a. C. …lia real governant. Les primeres mencions que tenim d'ell daten del regnat de [[Amenhotep IV]], més tart nomenat [[Akenaton]].
    2 kB (293 paraules) - 19:54 7 nov 2025
  • …] de la dinastia XVIII de l'[[antic Egipte]]. Només és conegut pel [[Papir de Torí]]. * de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of
    1 kB (169 paraules) - 19:55 7 nov 2025
  • …right|230px|[[Bust de Nefertiti|Bust policromat de Nefertiti]] en el Museu de Berlin]] …a d'Amon" i per un temps provablement es va dir Neferneferuaton (Bonica és la bellea d'Aton).
    2 kB (206 paraules) - 19:56 7 nov 2025
  • …right|230px|[[Bust de Nefertiti|Bust policromat de Nefertiti]] en el Museu de Berlin]] …a d'Amon" i per un temps provablement es va dir Neferneferuaton (Bonica és la bellea d'Aton).
    2 kB (209 paraules) - 12:55 9 nov 2025
  • …g|thumb|250px|[[Esfinge de Hatshepsut]], en el [[Museu Metropolità d'Art]] de [[Nova York]]]] …kara Hatshepsut''', i aplegà a ser la dona que més temps estigué en el tro de les "Dos Terres".
    4 kB (657 paraules) - 10:56 20 set 2024
  • …g|thumb|250px|[[Esfinge de Hatshepsut]], en el [[Museu Metropolità d'Art]] de [[Nova York]]]] …kara Hatshepsut''', i aplegà a ser la dona que més temps estigué en el tro de les "Dos Terres".
    4 kB (661 paraules) - 12:51 9 nov 2025
  • …g|thumb|250px|[[Esfinge de Hatshepsut]], en el [[Museu Metropolità d'Art]] de [[Nova York]]]] …kara Hatshepsut''', i aplegà a ser la dona que més temps estigué en el tro de les "Dos Terres".
    4 kB (663 paraules) - 12:23 8 nov 2025
  • …, per llavors un conglomerat de marismes foc de [[paludisme]], escapant de la desertisació del [[desert del Sàhara|Sàhara]]. Les comunitats originals …ltim faraó va ser [[Cleopatra VII]], d'ascendència helènica, que va regnar de l'any [[510 a. C.|51]] al [[30 a. C.]]
    2 kB (291 paraules) - 15:49 12 jul 2024
  • …e:Tutanchamun Maske.jpg|thumb|200px|Màixquera del faraó [[Tutankamon]], en la que el rei-chiquet apareix tocat en el [[Nemes]]]] …m faraó fon una dona: [[Cleopatra VII]], d'ascendencia helènica, que regnà de l'any 51 al 30 a. C.
    2 kB (295 paraules) - 20:04 26 dec 2025
  • [[File:Nemty.png|thumb|250px|Representació de Nemty]] '''Nemty''' o '''Anty''', El caminant o L'errabunt, [[deu]] guerrer de la [[mitologia egipcíaca]].
    4 kB (607 paraules) - 16:37 17 oct 2025
  • [[File:Set.svg|thumb|250px|Representació de Seth]] …ós, lo incontenible. Senyor del caos, deu de la sequia i del [[desert]] en la [[mitologia egipcíaca]]. També és el germà d'[[Osiris]].
    5 kB (901 paraules) - 07:12 8 set 2025
  • …at de la XI dinastia (sigle XXI a. C.), es va elevar a la posició de patró de Tebas substituint a [[Montu]].​ …[[sigle XVI a. C.]]), Amón va adquirir importància nacional, expressada en la seua fusió en el deu del Sol, [[Ra]], com Amón-Ra o Amón-Re.
    8 kB (1295 paraules) - 14:02 23 oct 2025
  • …mort i la vida despuix d'esta en la religió de l'[[Antic Egipte]], senyor de les necròpolis i patró dels embalsamadors. …[carronyer]]s oportunistes passejant per la nit en els cementeris en busca de cadàvers que desenterrar. Al contrari, Anubis era el protector i guia dels
    14 kB (2401 paraules) - 14:03 23 oct 2025