Resultats de la busca

Formalment el '''sigle IV''' comprén els anys [[301]] al [[400]] abdós inclosos. *[[301]]: [[Armènia]] és la primera nació a adoptar el [[cristianisme]] com [[religió]] oficial. …

…seda]] i facendats. Morí en la mateixa ciutat el 6 de giner de [[1914]] en el carrer Quart 21-23. Estudià lleis en l'[[Universitat de Valéncia]] encara… …léncia, [[Las Provincias]], Valencia Cómica, La Semana Cómica, El Húsar i El Cuento del Dumenche, entre atres. …

…sta, durant décades i fins al final de la seua vida colaborà activament en el dia a dia de l'entitat centenària i cultural valenciana Lo Rat Penat. …donà la cara per un posicionament cultural compartit per moltes persones, el [[Valencianisme|valencianisme]]. Arribà a Lo Rat Penat, i allí pronte ocupa …

…), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''. …la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter difere …

…X]]. Les personalitats que varen participar en este moviment reivindicaven el paper que la [[llengua valenciana]] jugava dins de les institucions i, sobr …ncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes que en estos sigles …

…iveres, al nort de les tombes dels profetes, en [[Jerusalem]]. Es troba en el lloc tradicional de l'ensenyança de [[Crist]] sobre l'Oració del Senyor (Lu …na Egeria fon la primera en referir-se ad ella com la"Iglésia d'Eleona" en el sigle IV, lo que significa "olivar". …

…or, noveliste i investigador [[Comunitat valenciana|valencià]]. Considerat el més important expert sobre la vida i l'obra de l'escritor valencià [[Vicent …a nàixer en l'any 1916, en la ciutat de Valéncia. De formació autodidacta, el seu treball d'investigació i erudició es va centrar en la vida valenciana… …

…la seua facenda. Diu Alberola en una entrevista: "A penes apuntava el dia, el meu bon pare em despertava: 'Chiquet', a 'trevallar'. En seguideta, al fron …iu Estanislau en l'entrevista que li feu, el [[29 d'octubre]] de [[1932]], el periodiste Enrique Malboysson per a la revista gràfica madrilenya ''La Esta …

…ia mà i lletra a la catedral valenciana i a son bisbe Jeroni, el delme que el Campeador li havia donat, afegint atres donacions per pròpia voluntat. …es Costums, i rebatejat el conjunt de les mateixes dotze anys més tart com el Furs. …

…un relonge al mestre Alonso Gaytán, pel preu de doscentes setanta lliures, el qual deurà ser emplaçat en la Torre de la Vela. …hores, el Dic de l'Est, del qual s'havien construït més de cent metros en el [[port de Valéncia]]. …

…Valéncia]]. Treballà en la Biblioteca de l'[[Universitat de Valéncia]] en el Campus de [[Burjassot]]. Fon membre i colaborador de l'entitat cultural val …lor si no tenen problemes per causa de la llengua. Ya parlarém quan arribe el moment, puix els valencians tambe sabem fer-ho.¡I Vixca Valéncia, la Cultur …

…traslladar-se a la ciutat a vendre llibres de forma ambulant, segons conta el seu net. A pesar de que el negoci era modest, els volums que s'exponien havien segut molt elegits. …

Estudià en l'Acadèmia de Belles Arts de Valéncia i despuix treballà en el taller artístic de [[Josep Grollo]]. Des de l'any [[1863]] es dedicà a la… …en la fundació de Lo Rat Penat. <ref>Josep Bodria i Roig, entrada dins la Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. València, Prensa Valenciana. 2005. …

…nriquint la biblioteca familiar que fon formant en son pare i va compondre el ''Catàlec de la Biblioteca de Salvá'', publicat póstumament en l'any [[1872 …ls forasters de Valéncia'' ([[1849]]), dubtava que "la biblioteca de ningú gran, i acàs la de ningú potentat, oferixca un lux tan enlluernador", en referir …

…[[arquitectura paleocristiana|paleocristianes]] establides en el periodo [[Constantí I (emperador)|constantinià]]. …

* [[1060]]: Abd al-Malik és coronat rei de Valéncia. Per contra del gran prestigi que alcança son pare Abd al-Aziz, este rei fon negligent i descuid …t que ad ella acodia, durara quinze dies en lloc de dèu, i que escomençara el dia de la festa de Sant Lluch. …

…m a [[Bizanci]] i Costantinoble. És la ciutat més poblada de [[Turquia]] i el centre històric, cultural i econòmic del país. Es una [[ciutat transcontine …'[[Imperi Bizantí]]. El seu enclavament entre [[Europa]] i [[Àsia]] la feu el lloc d'arribada de la [[Ruta de la seda]] lo que li donà molta riquea. Els …

…la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que varen produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradic …Encara que [[Constantí el Gran]] va moure la capital a [[Costantinoble]], el bisbe de Roma va conservar la seua posició de primer entre iguals (''primus …

La '''Festa de les creus''' o també nomenada '''Creu de Maig''' se celebra el [[3 de maig]]. Religiosament, pareixen tindre el seu orige en la troballa per [[Elena de Costantinoble|Santa Elena]] de la… …

…8]] i se celebra tots els anys el dia [[3 de març]], dia del falliment del gran poeta valencià [[Ausias March]]. El 7 de març de 1981 fon ratificada per un miler de personalitats aixina com… …