Succeït

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Chiste»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Un humoriste explicant un succeït en una actuació.

Un succeït, en castellà chiste, és una chicoteta narració o una série curta de paraules, fruit de l'imaginació, que pot ser parlada o escrita, i que té l'intenció de fer riure a l'oyent o el llector. Normalment perseguix una finalitat humorística, també hi ha acudits en connotacions polítiques, rivalitats deportives, etc. Se diu que hi ha succeïs "bons" i succeïts "roïns", depenent de l’efecte final causat. Moltes voltes això és influenciat directament per la manera com se presenta el succeït, és dir, com s'explica el scceït.

En canvi, una broma, consistix en crear una situació còmica a partir d'una persona, una situació o un acontenyiment reals, mentres que un gag diferix del succeït en que l'humor no és verbal, sino visual (per eixemple llançar un pastiç de nata a la cara d'algú).

La sicologia de les bromes i el seu estudi[editar | editar còdic]

La raó per la qual riem ha segut estudiada en numeroses ocasions per experts en el camp de la sicologia, com és el cas per eixemple del llibre El succeït i la seua relació en l’inconscient de Sigmund Freud.

Society of Mind (La societat de la ment), obra de Marvin Minsky, sugerix que la riallada té una funció específica que es relaciona en el cervell humà. Opina que els succeïts i el fet de riure constituïxen mecanismes que ampra el cervell per a deprendre l'absurt. Per este motiu, argumenta que un succeït, despuix d'escoltar-lo diverses vegades, ya no és divertit.

En The mechanism of the mind (El mecanisme de la ment) i I am right, you are wrong (Yo tinc raó, tu estàs equivocat) d'Edward de Bono, l’autor sugerix que la ment és una màquina que treballa formant patrons, i que funciona reconeixent històries i conductes per a posar-les en patrons familiars. Quan una conexió familiar s'interromp, i alternativament un víncul nou i inesperat se produïx en el cervell per una ruta diferent a l'esperada, s'origina el fet de riure en la nova conexió. Esta teoria explica bastant sobre els succeïts. Per eixemple:

  • Per qué un succeït només és graciós quan s'escolta per primera vegada: una volta s’ha escoltat, s'origina el patró de reconeiximent, de manera que no poden hi haure noves conexions i, per tant, no hi ha riure.
  • Per qué els succeïts tenen un inici elaborat i a sovint repetitiu: La repetició establix el patró familiar en el cervell. Un método usual és repetir aproximadament la mateixa història dos vegades per tal de, despuix, dir la part graciosa la tercera vegada que es conta l'història. Les primeres dos vegades de l'història evoquen un patró familiar en el cervell, i d'esta manera preparen el cervell per a la part còmica.
  • Per qué els succeïts en freqüència recorren a estereotips: l'us d'estereotips crea un nexe en una conducta familiar esperada, alforrant temps en l'introducció del succeït. Hi ha varietats d'històries ben conegudes (per eixemple, el geni de la llàntia), que alforren temps en l'introducció i establixen un patró familiar.


Referències[editar | editar còdic]

Plantilla:Autoritat