Cent escoles de pensament

Les Cent escoles de pensament (en chinenc tradicional, 諸子百家; en chinenc simplificat, 诸子百家; pinyin, zhūzǐ bǎijiā; Wade-Giles, chu-tzu pai-chia; lliteralment, ‘tots els filòsofs cent escoles’) varen ser una série de filòsofs i escoles que varen sorgir entre l'any 770 al 221 a.C., una época de gran expansió cultural i intelectual en China.

A pesar de que este periodo - conegut en la seua época més primerenca com a periodo de Primaveres i Autumnes i com a periodo dels Regnes Combatents en la seua última part - va estar replet de caos i batalles, també és reconegut com l'Edat d'Or de la filosofia chinenca per l'ampli ranc de pensaments i idees que es varen desenrollar i varen discutir lliurement. Estos pensament i idees han tingut una enorme influència en l'estil de vida i la consciència social dels pobles de l'este asiàtic fins als nostres dies.

L'activitat intelectual d'esta época es va caracterisar per erudits itinerants, a sovint amprats per varis mandataris de distints estats com a consellers en mètodos de govern, guerra i diplomàcia. Este periodo va finalisar en l'ascens de la Dinastia Qin i la subsegüent porga d'idees contràries.