Atlatonin

En la mitologia asteca, Atlatonin o Atlatonan era la deesa de les costes i deesa mare. ​Està associada en Tezcatlipoca i alguns mits la consideren una de les seues esposes. És la representació més propenca a l'Atlántida i a l'Oceà Atlàntic, mostrant lo que podria ser un compost de l'orige d'estes denominacions. Derivat de la raïl Atla produïx també Atlacamani, la deesa de les tempestats oceàniques i Atlacoya la deesa de les sequies. ​

Referències

• Danver, Steven L. (22 de diciembre de 2010). Popular Controversies in World History: Investigating History's Intriguing Questions (en anglés). ABC-CLIO. ISBN 978-1-59884-078-0
• Rheims, Cristina A.; Brescovit, Antonio D. (2004-09). «On the Amazonian species of the genus Scytodes Latreille (Arachnida, Araneae, Scytodidae)». Revista Brasileira de Zoologia 21 (3): 525-533. ISSN 0101-8175
• Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia

• Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 57. ISBN 968-38-0306-7
• Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
• León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
• Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6