Resultats de la busca

¡Crea la pàgina "Alfabet per paraules" en L'Enciclopèdia en valencià!

• K
  …mateixa llengua. En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] (igual que la [[C|ce]] i el dígraf [[Qu (dígraf) En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] (exactament igual que la [[ce]] i el dígraf [[Qu
  1 kB (192 paraules) - 21:10 28 set 2022
• H
  …ó lliterària, puix no té sò. El seu nom en [[valencià]] és '''hac''', pero per castellanisme també es sol conéixer com a '''haig'''. …é s'usava per a separar [[hiat|hiats]] (tra'''h'''idor, fa'''h'''ena...) i per a marcar el sò de /k/ a final de paraula (blanc'''h''', bosc'''h''', amic'
  1 kB (194 paraules) - 21:08 28 set 2022
• Ny (dígraf)
  …e l'[[alfabet valencià]]. El seu nom és '''eny''' o '''en i grega''', pero per castellanisme se'l sol conéixer com a '''enye'''. En [[valencià]] representa la consonant nasal palatal com en les paraules canya o pany.
  704 bytes (98 paraules) - 16:17 18 jun 2024
• Y
  La '''Y''', '''y''' en minúscula, és la vigèsima quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]], i vigèsima de les consonants. El seu nom és '''i grega'''. …dígraf arcaic poden trobar-se hui en dia en el diccionari de la RACV, com per eixemple ''batayla'' <ref>{{DGLV|Batayla}}</ref> (hui ''batalla'') o ''coyl
  1 kB (225 paraules) - 21:27 28 set 2022
• Ss (dígraf)
  '''Ss''' és un dígraf de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom és '''doble es'''. * En les paraules començades pels sons a + s (ass) + una atra vocal: assimilar. Excepte: ase
  1 kB (161 paraules) - 21:22 28 set 2022
• Tz (dígraf)
  '''Tz''' és un dígraf de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom és '''te zeta'''. * En algunes paraules com per eixemple ''[[dotze]]'', ''[[tretze]]'' o alguns topònims valencians com ''
  1 kB (173 paraules) - 19:35 19 nov 2024
• N
  …valencià]] i undècima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''en''', pero per castellanisme també se la conex pel seu nom en castellà, '''ene'''. Junta En [[valencià]] representa la [[nasal alveolar sonora]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] [n] en posició inicial (''nas'') o intervocàlica
  1 kB (179 paraules) - 18:56 18 oct 2024
• W
  La '''W''', '''w''' en minúscula, és la vigèsima tercera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima octava de les [[consonant]]s. El seu nom és '''ve do …El seu sò sol ser [v] (per eixemple: ''wat'', també escrit ''vat'') o [w] (per eixemple: [[whisky]]) segons l'orige de la paraula.
  903 bytes (137 paraules) - 16:52 19 set 2024
• Cadena de caràcters
  …). Si no es posen restriccions a l'alfabet, una cadena podrà estar formada per qualsevol combinació finita dels [[joc de caràcters|caràcters]] disponib …àmbit, s'utilisen habitualment com un [[tipo de senya]] predefinit, per a paraules, frases o qualsevol atra successió de caràcters. En este cas, s'almagasen
  2 kB (290 paraules) - 18:44 6 nov 2024
• I
  La '''I''', '''i''' en minúscula, és la novena [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[vocal]]s. El seu nom és '''i'''. També pot En [[valencià]] representa el sò [i], també s'escriu despuix de vocals per a formar els diftoncs decreixents ''ai'', ''ei'', ''oi'' i ''ui'', pero en
  1 kB (152 paraules) - 21:09 28 set 2022
• M
  …] i dècima de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''em''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''eme'''. En valencià representa la [[nasal bilabial sonora]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] [m].
  1 kB (204 paraules) - 21:13 28 set 2022
• X
  La '''X''', '''x''' en minúscula, és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan representa u …ACV recull en el diccionari algunes paraules en esta escritura antiga, com per eixemple ''porxe''<ref>{{DGLV|Porxe}}</ref> o ''gotx'',<ref>{{DGLV|Gotx}}</
  3 kB (502 paraules) - 17:34 16 oct 2024
• Ll (dígraf)
  …a l'[[aproximant lateral palatal]] [ʎ]. El seu nom en [[valencià]] és '''[[Alfabet valencià|ell]]''' o '''doble [[L|el]]'''. …de la RACV arreplega algunes paraules escrites en este dígraf arcaic, com per eixemple ''batayla''<ref>{{DGLV|Batayla}}</ref> (hui ''batalla'') o ''coyl'
  3 kB (511 paraules) - 21:13 28 set 2022
• Guionet
  * Per a separar [[Paraula|paraules]] per [[sílaba|sílabes]] en final de llínea. * Per a unir els [[pronom|pronoms]] que van darrere (enclítics) del [[verp]].
  1 kB (210 paraules) - 21:07 28 set 2022
• Q
  La '''Q''', '''q''' en minúscula, és la dècima sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''cu'' …l. En valencià antic a vegades s'usava el [[dígraf]] ''qu'' davant d'atres paraules (''quauall'' en conte de ''cavall'', ''patesqua'' en conte de ''patixca'').
  2 kB (278 paraules) - 21:16 28 set 2022
• R
  …eu nom en castellà, '''erre''', i inclús, quan va entre vocals, '''ere''', per a distinguir-la del sò de la [[Rr (dígraf)|doble er]], que també pot reb …p dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició.
  2 kB (306 paraules) - 12:31 17 jun 2024
• D
  La '''D''', '''d''' en minúscula, és la quarta lletra de l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''de'''. …ra]] [d] quan va despuix de pausa, consonant nassal i el, el so [t] de l'[[alfabet fonètic internacional]] a final de sílaba sempre que no seguixca una atra
  3 kB (471 paraules) - 21:02 28 set 2022
• Alfabet
  …n idioma. És l'agrupació, en un orde determinat, de les grafies utilisades per a representar el llenguage que servix de sistema de comunicació. …enici]], significaven "bou" i "casa"; l'alfabet grec és una adaptació de l'alfabet hebreu-fenici.
  8 kB (1224 paraules) - 17:55 29 jun 2024
• Fonema
  …mes es poden transcriure amprant l'[[alfabet fonètic internacional]] (API -per les seues sigles en [[anglés]]-), i constituïxen l'objecte d'estudi princ …un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Aixina per eixemple en valencià el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser
  2 kB (279 paraules) - 14:10 3 març 2020
• Ç
  …i la següent lletra dins o fòra de la paraula és una [[consonant]] sonora, per fonètica sintàctica. És una lletra originada durant l'[[edat mija]] en el [[castellà]] antic per arquejament superior de la [[z|zeta]] i en un següent canvi cap avall de l
  4 kB (750 paraules) - 21:29 28 set 2022

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).