Escola de cartografia de li Conquet

L'Escola de cartografia de Li Conquet va ser fundada en el XVI  pel cartógrafo bretón Guillaume Brouscon. És coneguda igualment per haver proporcionat dibuixos i croquis a el misionero bretón Mikael an Nobletz, per a la realisació de mapes marins o geogràfics (sobre pells d'ovella) servint de « quadros enigmàtics » (taolennoù, en bretón) o apuntats en catecismes.

Erro al crear miniatura:

Portulan de Guillaume Brouscon (1548)

Presentació general

Erro al crear miniatura:

Mapa del món dibuixat per Guillaume Brouscon, Li Conquet, 1543

Erro al crear miniatura:

Ilustracions d'un almanac de 1546, de Guillaume Brouscon

Erro al crear miniatura:

Rosa dels vents. Ilustració del Manual de pilotage a l'us dels pilots bretones, Li Conquet, 1548

El cartógrafo bretón Guillaume Brouscon va fundar en el XVI  l'Escola de cartographie del Conquet. A ell es deu un manuscrit titulat Tractat de navegació que data de 1543, un Manual de pilotage a l'us dels pilots bretones que data de 1548, aixina com dels Almanacs per a mariners.

Entre atres noms coneguts, destaca el de Ian Trodec, autor de vàries Guies nàutiques (1576-1600), de Christophe Trodec, i per a la primera mitat de el XVII , de Ian li Béchec, que va dibuixar varis mapes de la ciutat i Port de li Conquet (1624 i 1628), d'Alain Lestobec, i de Françoise Troadec. Esta « era una dòna aventajada, que no parlava només el francés, l'anglés, l'espanyol com el bretón, pero que coneixia perfectament la ciència de la navegació i que, pintant i dibuixant be, era forta hàbil a fer mapes marins per als comerciants que es tornaven sobre les costes estrangeres ».

Mikael an Nobletz i l'Escola de cartografia de li Conquet

L'escola de cartógrafos de li Conquet va proporcionar dibuixos i croquis a el misionero bretón Mikael an Nobletz, que va viure entre 1609 i 1613 en Lochrist, parròquia que depenia llavors del port de li Conquet, despuix de 1639 a 1652 a la vila del Conquet. És sobretot el cas de Françoise Troadec, pintor i dibuixant de mapes marins, posada a contribució a lo manco per als primers mapes del misionero bretón, aixina com d'Alain Lestobec, « l'autor de mapes més aventajat », conegut amprat de l'escola de li Conquet.

Els historiadors com Alain Croix o Kelig-Yann Cotto han anotat la calitat de junts dels mapes marins utilisades per Mikael an Nobletz. Aixina, en el « mapa dels Consells » (o de les Américas), « l'illa en el "centre" del Pacífic est […] Nova Guinea que trobem semblat, i flanquejada al noreste de les illes Salomon, en una edició del célebre Atles d'Ortelius datada en 1592, o la "terra australis" al sur ». Aixina mateix, en el mapa « dels cinc talents », el dibuix de les costes bretonas és extremadament precís, de la baïa de Morlaix a la punta de li Raz. Les àrees naturals de Bretanya en l'época de Dona Vinci estan totes allí, Molène i Ouessant per supost, Batz i inclús el Castell de Taureau davant el riu Morlaix, els "abers" ben dibuixats, i el Folgoët, principal punt de referència interior ».

Bibliografia

• Kelig-Yann Cotto, « Michel Li Nobletz et l’école de cartographie du Conquet », dans Yann Celton (dir), Taolennoù. Michel Li Nobletz. Tableaux de mission, Châteaulin, éditions Locus Solus, 2018, p. 66-81 ISBN 978-2-36833-186-6.
• Alain Croix, « Els cartes de Michel Li Nobletz. L’art de la prédication au XVIIe », Armen no 17, octobre 1988, p. 74-85.
• Louis Dujardin-Troadec, Els Cartographes bretons du Conquet, la navigation en images 1543-1650, Brest, Imprimerie commerciale et administrative, 1966, 116 p.
• Hubert Michéa, « Els cartographes du Conquet et li début de l’imprimerie. Guillaume Brouscon, unix vie pleine de mystère », Bulletin de la Société Archéologique du Finistère, prenga CXV, 1986, p. 329-347 (Lire en ligne)
• Archivat el 24 de giner de 2019 archivat en Wayback Machine.

• Franz Reitinger, « The Persuasiveness of Cartography. Michel Li Nobletz (1577-1652) and the School of Li Conquet (France) », in Cartographica (Toronto), 40, 2005, 3, p. 79-103.