Anar al contingut

Energies renovables en l'Unió Europea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Proporció d'energies renovables en el balanç d'energia dels països de l'UE i atres països candidats en l'any 2019.
Percentage de la generació d'electricitat en l'Unió Europea per font

Les energies renovables en l'Unió Europea tenen un paper important, tant pel que fa a reduir la dependència exterior de l'Unió Europea (UE) en el seu abastiment energètic, com en les accions que deuen adoptar-se en relació en la lluita front al canvi climàtic. Els Estat membre de l'UE en el seu conjunt, constituïxen la principal potència mundial en lo que al desenroll i aplicació d'energies renovables es referix. No obstant Alemània és l'únic membre de l'UE que està en camí d'alcançar els objectius establits en el Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic.

El Tractat de Maastricht va assignar a l'UE l'objectiu de promoure un creiximent durador i respectuós en el mig ambient. Per la seua banda el Tractat de Ámsterdam va incorporar el principi de desenroll sostenible en els objectius de la comunitat europea. En abril de 2020, varis Estats membres de l'Unió Europea varen solicitar a la Comissió Europea un anàlisis sobre que elements dels que integren el Pacte Vert Europeu podien alvançar-se per a accelerar una recuperació econòmica de l'UE despuix de la crisis provocada per la pandèmia de malaltia per coronavirus. En la proposta es demande ampliar les inversions en energies renovables, entre atres mides.[1]

Directiva sobre energies renovables

[editar | editar còdic]

Unió Europea va establir inicialment l'objectiu de cobrir a lo manco el 32 % de les seues necessitats energètiques en fonts renovables per a 2030 en el marc de la Directiva d'Energies Renovables de 2018.[2] Este objectiu actualisava la meta anterior del 20 % per a 2020, que va ser superada a nivell comunitari.[3]Posteriorment, en la revisió de la directiva en 2023 (RET III), l'UE va elevar significativament la seua ambició climàtica, fixant un nou objectiu vinculant d'a lo manco el 42,5 % d'energies renovables en el consum final brut d'energia per a 2030, en l'aspiració d'alcançar el 45 %.[4]

Establiment d'objectius en antelació: Horisó 2020

[editar | editar còdic]
Quota d'energies renovables en l'energia total consumida en els 27 (+Regne Unit) països de l'Unió Europea, en 2012 (en %).[5]

En la conferència europea de Berlín (2004), l'UE va definir metes pròpies ambicioses. La recomanació de l'UE era que, fins a 2020, el percentage d'energies renovables deurà cobrir un 20% del consum total d'energia.

El Consell Europeu de març de 2007 en Brusseles va aprovar un pla energètic obligatori que inclou una retallada del 20% de les seues emissions de diòxit de carbono abans de l'any 2020 i consumir més energies renovables per a que representen el 20% del consum total de l'UE (contra el 7% en 2006).[6] L'acort va reconéixer indirectament el paper de l'energia nuclear - que no és renovable - en la reducció de l'emissió de gas d'efecte hivernàcul, corresponent a cada Estat membre decidir si recorrerà o no a esta tecnologia.

Per una atra part es va establir el compromís de conseguir una quota mínima d'un 10% de biocombustibles en el consum total de gasolina i gasoil de transport en 2020.

Compromís extracomunitari

[editar | editar còdic]

El futur repartiment de l'esforç d'eixe percentage del 20% tindrà en conte les especificidad energètiques de cada estat. Ademés, l'UE es compromet a aplegar fins a un 30% en la reducció de gasos d'efecte hivernàcul en cas de compromís internacional que involucre tant a atres potències com als nous països industrialisats.

La conferència de Johannesburgo no va produir el canvi radical esperat dèu anys despuix de la Conferència de Riu de 1992. No es varen fixar metes concretes per al sector d'energia, lo que va causar la decepció de molts països. L'UE va propondre que s'establira un increment del percentage de les "renovables" d'un 1,5 punts percentuals a escala mundial fins a 2010. En el pla d'acció acordat en Johannesburgo, no obstant, a penes es va acordar un aument "substancial". No es varen fixar metes ni determinis concrets.

L'UE no es va conformar en este resultat. Va conseguir que vàries nacions s'uniren en un grup de "països pioners". L'UE va prometre establir ambicioses metes nacionals i, en lo possible, regionals, a partir de les quals es pogueren desenrollar metes globals. La Johannesburg Renewable Energy Coalition (JREC) acull entretant a més de 80 països, entre uns atres les nacions de l'UE, Brasil, Suràfrica i Nova Zelanda.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Espanya fa una crida a la Comissió Europea per a que el Pacte Vert siga la palanca per a la recuperació econòmica d'Europa». Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Consultat el 19 d'abril de 2020.
  2. Comissió Europea. «Renewable Energy Directive» (en en). energy. ec. europa. eu. Consultat el 2026-06-03.
  3. «Renewable energy targets - European Commission» (en en). energy. ec. europa. eu. Consultat el 2026-06-03.
  4. «The Renewable Energy Directive III and the streamlining of environmental procedures: a paradigm shift in EU environmental policy?».Journal of Environmental Law.37(3)
    443–466.ISSN 0952-8873.doi:10.1093/jel/eqaf024.Consultat el 2026-06-03.
  5. Share of renewable energy up to 14.1% of energy consumption in the EU28 in 2012. Eurostat News Release, 11 March 2014.
  6. - Accord historique sur la protection climatique [1] archivat en Wayback Machine.