Eclipse de sol és un oli sobre llenç de l'artiste alemà George Grosz, pintat en 1926. Es conserva en el Museu d'Art Heckscher, en Huntington, Nova York, que ho considera el seu quadro més famós.[1][2]

Descripció

La pintura representa la càustica i dura crítica de Grosz a les realitats polítiques i econòmiques d'Alemània durant la República de Weimar, especialment als interessos econòmics que dominaven el nou règim. La perspectiva inclinada, superposicions i tons dissonants subrallen l'inestabilitat de l'época. Representa a varis personages al voltant d'una taula en el teló de fondo d'una enfosquida ciutat en flames. La figura central és el president Paul von Hindenburg, reconeixible pel seu bigot antiquat i el seu uniforme militar en medalles. Està assentat parlant en les dents al descobert i du una irònica corona de llorer en el cap. Un sabre ensanguinat i una creu funerària blanca i negra sobre la taula front a Hindenburg són un recordatori del seu paper en la Primera Guerra Mundial i de les vides perdudes. A la taula també es troben debatent en ell quatre financers sense cap, vestits en trages formals. Un industrial corpulento, en cofeta, chicotet armament i un tren en miniatura baix el braç, murmura discretament a l'oït del president. L'implicació és que els ministres del govern acéfal no poden pensar per sí mateixos i simplement obedixen les órdens dels capitalistes i els militars.[3]

Un chicotet ruc, en anteojeras decorades en l'àguila alemana, es troba damunt de la taula d'esquenes a la reunió i front a un comedero ple de papers mentres es manté en equilibri sobre una taula nugada a un esquelet en el sol. El ruc és el símbol del poble alemà, representat acceptant qualsevol cosa que se li presente en els mijos manipulats.[3] A la dreta, un dels hòmens sense cap recolza el seu peu sobre els barrots d'un calabós baix d'ell, a través dels quals es veu el rostre temerós d'un jove presoner. Una advertència sobre el futur de les noves generacions dominades per les plutocracies. En la part superior esquerra hi ha un sol opacado allumenat pel signe del dólar. Esta és una referència a l'inversió de les finances nortamericanes en l'economia alemana despuix de la Primera Guerra Mundial.[2][4][5]

Història

Grosz va dur la pintura als Estats Units quan es va mudar allí en 1933. Es va pensar que s'havia perdut, pero va ser trobada en la casa d'un pintor de brocha grossa, Thomas Constantine, que el havia mantingut enrollada en el seu garaig durant varis anys. L'artiste apurat econòmicament li el havia oferit a canvi d'un apany en la seua llar. Quan va ser trobada, va ser exhibida en l'Harbour Gallery en Cold Spring Harbor. Un esforç de recaptació de fondos realisat pel primer director professional del Museu d'Art Heckscher va dur a que el museu adquirira la pintura per 15.000 dólars en 1968. El museu planejava vendre la pintura en 2009, pero la protesta del públic els va dur a abandonar l'idea.[2]

Referències