Droit de suite
El Droit de suite (en francés: dret de seguir) és un terme jurídic de propietat intelectual, en orígens en el dret de propietat francés, reconegut en algunes jurisdiccions, el qual otorga als artistes plàstics una regalía basada en un percentage sobre el preu de les seues obres quan són revenudes. En espanyol és traduït també com a dret de participació dels artistes en les revendes.

El Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Lliteràries i Artístiques va ser el primer instrument internacional que va reconéixer el Droit de Suite com un dret per als artistes, contingut en el seu artícul 14 ter. Dit dret ha segut implementat en més de 80 llegislacions del món.[1]
Història
El terme droit de suite va ser amprat per primera volta en 1893 per l'advocat francés Albert Vaunois en La Chronique de Paris en comparar la desfavorable situació dels artistes visuals en aquella dels músics. No obstant, no va ser sino fins a 1920 que tal dret s'integraria a la llegislació francesa, la qual despuix influiria en atres llegislacions europees.[2]
En la creació d'este dret varen influir casos de subastes d'obres plàstiques de reconeguts artistes francesos per alts preus, com el de la pintura El Angelus de Jean-François Millet. Dit quadro va ser venut per l'artiste en 1858 per a penes 1,000 francs i posteriorment subastada pel coleccioniste Eugène Secrétan per 553,000 francs, en 1889, quinze anys despuix de la mort de l'artiste, mentres que la família de Millet vivia en l'indigència.[3][4]
El droit de suite va ser discutit en 1928 durant la Conferència de Roma, pero no va ser fins a 1948, en la Conferència de Brusseles, que va ser integrada en l'artícul 14 ter del Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Lliteràries i Artístiques com un dret opcional per als estats partix.[2]
En Llatinoamèrica, el primer país en otorgar tals prerrogatives va ser Uruguai en 1937.[5]
En 2001, la directiva europea 2001/84/CE, va implementar i va harmonisar en tots els països membres de l'Unió Europea el dret de participació en revenda dels autors.[2][6]
Referències
- ↑ «Dret de participació dels artistes en les revendes». Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. Consultat el 2025-02-18.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Farchy, Joëlle; Graddy, Kathryn; Richman, Rita (6 de novembre de 2017). «The Economic Implications of The Artist’s Resale Right» pàg. 16. Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. Consultat el 17 de febrer de 2025.
- ↑ Jewell, Catherine (28 de juny de 2017). «El dret de participació en les revendes: un tracte just per als artistes visuals». www.wipo. int. Consultat el 2025-02-18.
- ↑ Fratello, Bradley (1 de decembre de 2003). «France Embraces Millet: The Intertwined Fates of The Gleaners and The Angelus» (en en). www.mutualart.com. Consultat el 2025-02-18.
- ↑ Ricketson, Sam (June 2015). «Proposed international treaty on droit de suite/resale royalty right for visual artists». CISAC – the International Confederation of Societies of Authors and Composers. Consultat el 17 de febrer de 2025.
- ↑ «EUR-Lex - 32001L0084 - ÉS» (en es). Diari Oficial n° L 272 de 13/10/2001 p. 0032 - 0036;. Consultat el 2025-02-18.
Bibliografia
- Aizenstatd, Najman Alexander. "Droit de Suite: El dret dels artistes a obtindre una participació en el preu de revenda de les seues obres". Vol. 24 Revista de Dret de l'Universitat Francisco Marroquín 11 (2005) ISSN 1562-2576 [1]
- Aizenstatd, Najman Alexander. "Consideracions sobre el droit de suite: Anàlisis crític del dret dels artistes a obtindre una participació en el preu de revenda de les seues obres". Vol. 24 Revista de Dret de l'Universitat Francisco Marroquín 21 (2005). ISSN 1562-2576 [2]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Droit de suite» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.