De stella nova

De stella nova

De stella nova in pede Serpentarii (lliteralment, Sobre l'estrela nova situada als peus de Serpentario), més conegut en el nom abreviat de De stella nova, és un llibre escrit pel astrònom Johannes Kepler en 1605 i 1606 que relata l'observació d'una «nova estrela» (nova stella), segons la terminologia de l'época, apareguda en autumne de 1604 en la constelació d'Ofiuco, denominada llavors Serpentario. Esta estrela va ser visible durant poc menys d'un any (des d'octubre de 1604 a octubre de 1605) i era en realitat una supernova, és dir, l'explosió d'una estrela en el final de la seua vida. L'obra va ser publicada per Paul Sess en l'any 1606 en Praga (actualment en la República Checa).