Deà
Un deà (en castellà, deán) és un càrrec eclesiàstic cristià que diferix segons la confessió. El nom prové de la paraula llatina decanus, utilisada en l'eixèrcit romà per al suboficial al mando de dèu soldats.
En l'antiga Universitat d'Alcalà d'Henares, el deà era el graduat més antic de cada facultat.
En alguns països hispàparlants en influència idiomàtica dels Estats Units, se li nomena en anglés: deà (pronunciat [dín]). També s'utilisa com a nom de pila: Deà (pronunciat com a paraula greu o plana: [déan]).
Iglésia catòlica
editarEn l'Iglésia catòlica, el deà és el presbíter que presidix el capítul de canonges, també nomenat capítul catedralici en les catedrals, i capítul en les colegiates.
El retor de l'iglésia més important d'una ciutat també pot ser conegut per deà.
En la regla benedictina, al cap d'un grup de dèu monges se li designava com a «deà».
Iglésia d'Anglaterra (anglicana)
editarEn l'Iglésia d'Anglaterra, es denomina «deà de la catedral» al funcionari eclesiàstic que eixercita el càrrec immediatament inferior al bisbe.
El retor de l'iglésia més important d'una ciutat també pot ser conegut per deà.