Cussonia paniculata
Cussonia paniculata és un arbust gran o arbre chicotet de la família Araliaceae, natiu de Suràfrica.
Descripció
Alcança com a màxim 5 m d'altura. El brot és gros i rechoncho en corfa de color gris. Les raïls també són grosses i unflades. Les noves són de color vert lluent pero es fan blaus per les grosses capes de cera que la protegixen contra les gelades severes. Les fulles broten en la part alta del talle; cada una es componen de 7 a 9 i a voltes fins a 13 folíols. Cada folíol medix fins a 30 cm de llongitut i el full total pot alcançar fins a a 60 cm.[1]
Taxonomia
El gènero va ser descrit per Eckl. & Zeyh. i publicat en Enumeratio Plantarum Africae Australis Extratropicae 355. 1837.[2]
Cussonia: nom genèric otorgat en honor del botànic francés Pierre Cusson (1727–1783).
Importància econòmica i cultural
Medicinal
La medicina tradicional li atribuïx propietats per a tractar la dismenorrea. L'investigació recent estudia els usos medicinals tradicionals de Cussonia i Schefflera per a tractar les infeccions, l'inflamació i la malaria.[4] Extractes de fulls de Cussonia s'han mostrat actius contra alguns microorganismes.[5]
Un estudi de 2018 ha comprovat que l'extracte dels fulls reduïx els nivells de β-amiloide, un pèptid que contribuïx a la progressió de la malaltia d'Alzheimer a través de la formació de plaques amiloides tòxiques en el cervell.[6]
Uns atres
És cultivada en fins ornamentals. Ademés, la fusta és suau i llaugera i s'utilisa per a fer blocs de frenat dels vagons. Les fulles proporcionen un bon forraje i el nom zulú d'esta planta, umsengembuzi , la designa com a aliment per a cabres.[1] La grossa raïl pot ser pelada i menjar cru com a aliment o com a font d'aigua.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Gavhi, Peter & Shireen Harris (2002) Cussonia paniculata Eckl. & Zeyh. [1] archivat en Wayback Machine.; Plantzafrica. Free State national Botanical Garden. Consultada el 22 d'abril de 2013.
- ↑ «Cussonia paniculata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 d'agost de 2013.
- ↑ Epítets Botànics
- ↑ Tetyana, P. et al. (2002) "Some medicinal properties of Cussonia and Schefflera species used in traditional medicine"; South African Journal of Botany 68: 51-54.
- ↑ De Villiers, B J; S.F. Van Vuuren; R.L. Van Zyl & B-I Van Wyk (2010) "Antimicrobial and antimalarial activity of Cussonia species (Araliaceae)"; Jornal of Ethnopharmacology 129 (2): 189-196.
- ↑ «Three South African Plants Ca Inhibit the Production of Toxic Amyloid Proteins, Study Reveals». Consultat el 30 de novembre de 2022.
- ↑ Van Wyk, B-I. & Gericke, N. (2000) People's plants. Briza, Pretòria.
Bibliografia
- Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Àfrica 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Cussonia paniculata.- Este artícul conté una traducció derivada de «Cussonia paniculata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.