Crotalus atrox

crótalo diamant occidental (Crotalus atrox)

El crótalo diamant occidental o cascabel diamantina de l'oest (Crotalus atrox) és una espècie de saurópsido vipérido , esta espècie és del sur de Norteamérica incloent a Mèxic a on representa a una dels escurçons més agressius. És la serp més perillosa d'Estats Units. És també coneguda pel nom comú de cascabel diamantada de l'oest, cascabel diamant o simplement cascabel o escurçó de cascabel, puix normalment és l'espècie més comuna en els territoris a on està dispersa. Quan es posa en una "eixe" perfecta significa que està llista per a atacar, els seus claus són molt filosos i quan els enterra no solta al seu assut fins a la seua mort.

Esta cascabel de diamants també coneguda com a escurçó serrà, és una dels escurçons de major tamany, alcançant poc més de 2.3 m de llongitut de morro a coa; femelles generalment de menor tamany. Escama rostral més llarga que ampla i entre atres més, presenta dos escamas internasales menudes. Coloració de la regió dorsal del cos café grisáceo o café, pero pot ser café rosáceo, roja rajola, groc o blanc. En 24 a 45 pegats de color café grisáceo a café; gran part d'ells rectangulars en la superfície posterior, aplegant a ser abruptament hexagonals, #lo que els dona la forma de diamant. La punta del cap pot estar marcada en pigment obscuro; a voltes presenta una llínea travessera a cada costat de la escama supraocular. Regió cabal en bandes negres intercaladas en blanques. Regió ventral del cos blanca, groga o crema. En Mèxic, la presència d'esta cascabel està reportada bibliográficamente per a 17 estats; la plataforma Naturalista reporta observacions també per a Aguascalientes, Colima i CdMx, donant un total de 20 entitats del país en presència de l'espècie.

Este escurçó habita pràcticament tots els tipos de clima, vivint en boscs de pi, pi-encino, encino, bosc de Juniperus i xara xerófilo. És principalment d'hàbits nocturns sent caçadora activa durant la nit. Degut a que és una espècie venenosa i una de les serps de cascabel més agressives de Mèxic, existix una gran mortalitat d'individus de l'espècie pel perill que representa per als pobladors de les regions a on es troba. La NOM-059-SEMARNAT-2010 la considera com a Subjecta a protecció especial, IUCN 2019-1 com de Preocupació menor. Els principals riscs que amenacen a l'espècie són la destrucció i fragmentació del seu hàbitat i l'explotació comercial per la seua pell, grassa i carn.

Descripció

Este animal és un depredador altament especialisat, sent pertanyent a la família Viperidae, les serps més alvançades en térmens evolutius. Té una llongitut de més de dos metros, #lo que la convertix en una de les serps més grans del subcontinent nortamericà. És corpulenta i pesada. La llengua és ahorquillada. La seua esquena està decorada en dibuixos de diamants (d'ahí ve el nom comú), i el seu cos termina en un cascabel format per segments que es van afegint en cada muda. Els eixemplars jóvens no posseïxen cascabel.

En el cap estan els ulls, els detectors de calor, les fosses nassals, el orgue de Jacobson i els claus, en un potent verí hemotóxico el qual produïx edemas i una mort celular programada per necrosis.

Hàbits

Esta serp viu en terrenys àrits, com deserts i praderies. Per lo tant, és d'hàbits terrestres. S'alimenta d'aus, fardachos i mamífers. És pacífica, pero si li la provoca pot mossegar i injectar verí extremadament tòxic, encara que primer advertix en el sò del seu cascabel. El verí pot matar a animals molt majors que ella. Causa moltes morts humanes a l'any, #lo que la fa la serp més perillosa de Norteamérica. En alimentar-se, espera a que el verí mat al seu assut abans d'engolir-li-la.

Reproducció

Els jóvens tarden 3 o 4 anys en madurar sexualment. Estes serps són ovovivípares.

Vore també

• Emponzoñamiento crotálico

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Crotalus atrox.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Crotalus atrox.

• Encicovida té un artícul sobre Crotalus atrox.

• Naturaliste té una ficha sobre Crotalus atrox.